En harmonia hom anomena enllaços per mediants la successió de dos acords les fonamentals dels quals estan a distància de tercera. Aquest procediment es va utilitzar des del primer barroc, i va tenir una època de molta experimentació en aquest període. Quan es va establir l'ús de la tonalitat, aquest procediment va estar condicionat només a ocasions específiques i molt aïllades. En el Romanticisme, es reprengué el seu ús i s'hi desenvolupà àmpliament, arribant a esdevenir una característica d'aquest període.
