Encarsia

Encarsia és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels afelínids (Aphelinidae). El gènere és molt divers, i compta actualment amb unes 400 

Encarsia
Infotaula d'ésser viuEncarsia Modifica el valor a Wikidata

Encarsia perplexa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaAphelinidae
GènereEncarsia Modifica el valor a Wikidata
Förster, 1878[1]
Nomenclatura
Sinònims

Encarsia és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels afelínids (Aphelinidae). El gènere és molt divers, i compta actualment amb unes 400 espècies descrites i una distribució mundial.[2] S'espera que el nombre d'espècies existents siga diverses vegades superior, ja que moltes espècies encara no estan descrites.[3] Es tracta d'un gènere molt complex, amb exemplars que presenten variacions intra i interespecífiques, cosa que dificulta la classificació morfològica.[4]

Els adults fan 1 o 2 mm de llargària, són principalment parasitoides de les fases sèssils dels esternorrincs, en particular les mosques blanques (aleiròdids) i les caparretes o cotxinilles (diaspídids). Se sap que algunes espècies parasiten pugons, ous de platàspids i de lepidòpters. Les femelles es desenvolupen principalment com a endoparasitoides primaris i els mascles solen ser hiperparasitoides de la mateixa espècie o d'altres. Aquest comportament s'anomena heteronomia, és a dir, una relació d'amfitrió sexual dimòrfica, la qual es dona en moltes espècies.[5][6]

Les espècies del gènere Encarsia tenen un interès particular per la seua importància econòmica per al control biològic de plagues, especialment en horticultura i per als cultius baix vidre. Molts semblen ser molt específics de l'hoste, que és un tret important per a ser un agent de control biològic acceptable i eficaç.

Espècies utilitzades en control biològic

Referències

  1. 1,0 1,1 «Encarsia Förster, 1878» (en castellà). GBIF. [Consulta: 10 gener 2021].
  2. Noyes, J. S. 2003. Universal Chalcidoidea database
  3. Heraty, J. M., et al. (2008) Systematics and Biology of Encarsia. Chapter 4, p. 71-87 In: Gould, J., et al. (Eds), In: Classical Biological Control of Bemisia tabaci in the United States. A review of interagency research and implementation. Progress in Biological Control 4. Springer Science and Business Media B. V. 1-343.
  4. Hayat, Mohammad Oriental Insects, 23, 1989, p. 1-131. DOI: 10.1080/00305316.1989.11835501.
  5. Williams, T. and A. Polaszek. (1996). A re-examination of host relations in the Aphelinidae (Hymenoptera: Chalcidoidea). Biological Journal of the Linnean Society 57: 35-45. doi:10.1111/j.1095-8312.1996.tb01694.x
  6. Hunter, M. S. and J. B. Woolley. (2001). Evolution and behavioral ecology of heteronomous aphelinid parasitoids. Annual Review of Entomology 46, 251-90.
  7. «EPPO». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 19 desembre 2010].
  8. Heraty, J. M., et al. (2008). Systematics and Biology of Encarsia. Chapter 4, p. 71-87 In: Gould, J., et al. (Eds), In: Classical Biological Control of Bemisia tabaci in the United States. A review of interagency research and implementation. Progress in Biological Control 4. Springer Science and Business Media B. V. 1-343.
  9. Singh, S. P. (2004) Some success stories in classical biological control of pests in India. Asa-Pacifi Association of Agricultural Research Institutions, Publication 2004/2.
  10. Hoddle, M. S., et al. (1998). Biology and use of the whitefly parasitoid Encarsia formosa. Annual Review of Entomology 43, 645-69.
  11. Williams, Trevor Biocontrol Science and Technology, 6, 4, 1996, p. 603–618. DOI: 10.1080/09583159631244.
  12. Ash Whitefly. Center for Invasive Species Research. University of California, Riverside. 2009.
  13. Schauff, Michael E.; Evans, Gregory A. «Còpia arxivada». Proceedings of the Entomological Society of Washington, 98, 1996, p. 1–35. Arxivat de l'original el 31 d'octubre 2004 [Consulta: 31 desembre 2013]. Arxivat 31 October 2004[Date mismatch] a Wayback Machine.
  14. Hoelmer, K. and J. Goolsby. Release, establishment and monitoring of Bemisia tabaci natural enemies in the United States. In: 1st International Symposium on Biological Control of Arthropods, Honolulu, Hawaii, January 2002. p. 58-65.
  15. Nguyen, R., et al. (1983). Population density of the citrus blackfly, Aleurocanthus woglumi Ashby (Homoptera: Aleyrodidae), and its parasites in urban Florida in 1979-1981. Environmental Entomology 12, 878-84.
  16. Luo, C. and T. X. Liu. (2011). Fitness of Encarsia sophia (Hymenoptera: Aphelinidae) parasitizing Trialeurodes vaporariorum and Bemisia tabaci (Hemiptera: Aleyrodidae). Insect Science 18(1), 84-91.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.