Emma Chacón i Lausaca

Emma Chacón i Lausaca

Biografia
Naixement	24 octubre 1886 Barcelona
Mort	28 agost 1972 (85 anys) Bilbao (Biscaia)
Activitat
Ocupació	compositora, pianista

Emma Chacón i Lausaca (Barcelona, 24 d'octubre de 1886 - Bilbao, 28 d'agost de 1972) fou una pianista i compositora catalana establerta al País Basc.^[1][2]

Biografia

Emma Elisa Egilda Chacón i Lausaca va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona, filla d'Enric Chacón Sánchez i d'Enriqueta Lausaca i Bordoy, ambdós naturals de Barcelona.^[3]

Va començar a estudiar música dins l'àmbit domèstic, ja que procedia d'una família de la burgesia catalana, fins que l'any 1901, amb l'aparició de l'Acadèmia Granados, hi consolidà la formació musical.^[4] Va estudiar piano, harmonia, composició i contrapunt amb Enric Granados i Josep Ribera i Miró, i tot i que inicià la seva carrera com a pianista, acabà consolidant-la com a compositora.^[5] El mestre Josep Ribera fou el sogre de l'Emma Chacón, que es va casar l'any 1921 amb el pintor Josep Ribera i Font,^[6] amb el qual va traslladar-se a Bilbao, on visqué gran part de la seva vida, i on des de l'any 1915 va pertànyer a la Societat Filharmònica d'aquesta ciutat.^[7]

El 20 d'abril de 1947, a la Societat Filharmònica de Bilbao, es va fer el primer concert íntegrament dedicat a la seva obra a càrrec de la pianista Clara Bernal, el violinista Juan José Vitoria i la cantant Pepita López Español.^[5]

Actualment, les seves partitures es conserven en el Fons Emma Chacón, a l'Arxiu Històric Foral de la Diputació de Biscaia a Bilbao, i a l'Arxiu Basc de la Música Eresbil.^[5]

Obres^[8]

• Alba op. 15 poema sinfónico, per a orquestra simfònica.
• Albores op. 84, per a orquestra simfònica.
• Ave María per soprano i dos violins. Edició 1946. Impulso Bilbao.
• Balada del pìrata op. 131 para bajo, baix i orquestra simfònica.
• Las Campanas, evocación para mezzosoprano, mezzosoprano, orquestra simfònica.
• Capricho n. 1 op. 99 per a violí i piano.
• Celajes, ráfagas op. 62, piano i orquestra simfònica.
• Carreteos op.70 para quinteto de cuerda y piano, 2 vl., vla., vcl., cb. i piano.
• Fantasia en re menor op. 125, orquestra simfònica.
• Improvisación op. 41 para violín, violoncello y piano
• La jaula de oro. Divertimento 1900, opereta en tres actos. Text de la compositora.
• Marcha triunfal en re mayor. op. 6, orquestra simfònica.
• Pasodoble. Banda.
• Seis estudios para piano, dedicat a Enric Granados i José Ribera.
• Sonata romántica, en do menor, op. 72, per a violí, violoncel i piano
• Tamtum ergo op. 10, quatre veus i piano.
• Visión de ensueño op. 130, mezzosoprano i orquestra.

Referències

1. Alfonso Salas, Blanca. «Vida y obra de la compositora española Emma Chacón» (en castellà). Codalario, 28-11-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
2. Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 5504.
4. Palma, Victòria. «Femení Singulars - Catalunya Música». [Consulta: 18 setembre 2013].
5. «Diccionari Biogràfic de Dones - Emma Chacón». Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 18 setembre 2013].
6. Fill també d'Enriqueta Font i Galve.
7. «Bizkaia.net - Compositoras Vascas 1827/2010». [Consulta: 18 setembre 2013].
8. Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008. 

Bibliografia

• Díaz Morlán, Isabel. Emma Chacón, una compositora bilbaína. Bilbao: Bilbao Bizkaia Kutxa, 2001. ISBN 84-8056-197-1. 
• Alfonso Salas, Blanca. Vida y obra de la compositora española Emma Chacón (en castellà). Codalario, 28 novembre 2019.