Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde

Infotaula de pel·lículaEmilia Pardo Bazán, a condesa rebelde
Fitxa
DireccióZaza Ceballos
Protagonistes
GuióPuri Seixido
MúsicaPablo Cervantes Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Carlos Lausín Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFernando Alfonsín
Gerardo Rodríguez
ProductoraTelevisión de Galicia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgallec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGalícia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt2266186 FilmAffinity: 559216 Letterboxd: emilia-pardo-bazan-la-condesa-rebelde TMDB.org: 220971 Modifica el valor a Wikidata

Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde és un llargmetratge gallec per a televisió, produït el 2011 dirigit per Zaza Ceballos. Es tracta d'una biografia sobre Emilia Pardo Bazán, i es va estrenar el 28 de setembre de 2011 al Teatro Rosalía de la Corunya.[1]

Sinopsi

La vida d'Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 1851 - Madrid, 1921) autora d’obres tan emblemàtiques de la literatura gallega en castellà com Los pazos de Ulloa i La madre naturaleza, estava ple d '"escàndols i controvèrsies". Va gaudir de l'amistat de Victor Hugo, Benito Pérez Galdós, Miguel de Unamuno i Clarín, entre altres escriptors famosos.

Pionera en moltes facetes, va ser la primera dona a Espanya a desenvolupar una càtedra universitària, la primera periodista professional a la península, ideòloga del feminisme del segle xix i autora de novel·les, llibres de viatges, biografies i prop de mil assajos, articles i cròniques a la premsa espanyola i internacional.

La trama comença després de la publicació de la novel·la La Tribuna i del volum La cuestión palpitante, quan la polèmica esclata en cercles conservadors. És en aquest moment quan Emilia Pardo Bazán decideix dedicar la seva vida a la literatura.

Producció

La directora de la pel·lícula, Zaza Ceballos, va explicar que tres personatges fonamentals del segle xix, que "van ser tres dones i contemporànies gallegues", Emilia Pardo Bazán, Rosalía de Castro i Concepción Arenal la va fer idear una mena de trilogia inaugurada per l'autora corunyesa. L'objectiu final de la pel·lícula és recopilar tots els elements que conformaven la vida i l'obra de Pardo Bazán, intentant ser el més fidel possible a la realitat.[2]

L'entorn on va viure l'escriptora es recrea en diferents espais amb un gran realisme: la Casa-Museu, seu de la Real Academia Galega, on van rodar algunes escenes de la seva joventut; el Monestir de Poio (Pontevedra) recrea una llibreria present al llarg de la pel·lícula i on l'autora va debatre amb el llibreter i la seva filla; També es van utilitzar llocs com els jardins del Pazo de Meirás, l'Ateneo de Madrid o la Fàbrica de Tabacs de la Corunya, que van inspirar Pardo Bazán a escriure 'La Tribuna.

En el procés de documentació de la pel·lícules hi participaren especialistes com Darío Villanueva, secretari de la Real Academia Española, Xosé Ramón Barreiro, expert pardobazanista, Ángeles Quesada o Julia Santiso, comissària de la Casa Museu d'Emilia Pardo Bazán.[3]

Repartiment

"Morris" el 2012.
Mabel Ribera el 2013.
Manuel Lourenzo el 2010.

Interpretar a una dona tan contundent, intensa i icònica com Pardo Bazán requeria una altra dona amb força i personalitat a la pantalla. L'escollida va ser la gallega Susana Dans. Treballar amb el personatge va ser un treball exhaustiu, a causa de "la gran quantitat de material".

La representació també compta amb el suport d’actors i actrius, tant gallecs com de la resta d’Espanya. Mabel Rivera, Antonio Durán "Morris", Manuel Lourenzo o Casilda Alfaro representen "les veus crítiques o d'acceptació de l'escriptora en l'entorn de la societat on va viure", segons el director.

Presència femenina

La pel·lícula la van fer majoritàriament dones, des de la direcció, el guió, la producció, el maquillatge o l'estilisme. Aquest tret coincideix amb el desig de mostrar les contribucions de Pardo Bazán en la consecució de la igualtat entre homes i dones, un tret latent al llarg de l’obra. A més, la directora va destacar la gran ajuda de la Secretaria General de la Dona i del Ministeri d'Educació i Cultura.

Premis i nominacions

Premis Mestre Mateo[4]
Any Categoria Receptor Resultat
2011 Millor pel·lícula de televisió Zenit Television i TVG Nominada
Millor actriu Susana Dans Guanyadora
Millor maquillatge i pentinat Mara Collazo i Chicha Blanco Guanyadors
Millor disseny de vestuari Maria Gil Guanyador

Referències

  1. La película «A condesa rebelde» reivindica la figura de Pardo Bazán La Voz de Galicia, 28-9-2011.
  2. ’La Condesa rebelde’ retrata la vida de Emilia Pardo Bazán, amecopress, 27 de desembre de 2010
  3. "La condesa rebelde" Emilia Pardo Bazán en la pantalla[Enllaç no actiu] per José Maria Gago. A: La Tribuna. Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán, Núm. 8, pp. 309-312.
  4. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 8 març 2021].

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!