Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.[1] Se sol produir quan hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la repetició del so de la vocal neutra (de + el) fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser només un fenomen oral (com la desaparició de la neutra a "una hora", per exemple)
Elisió vocàlica
L'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.[2]
Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en català occidental. Exemples:
- "una hora" ['un'ɔɾə],
- "no en tinc" [non tinc]
- "pa amb oli" ['pam bɔli],
- "una illa" [un'iʎə],
- "Què en saps?" ['kɛn'saps]
- "Qui em pot ajudar?" ['kim'pɔtəʒu'ða]
- "No en sé res" ['non'se'rɛs]
Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant mots femenins començats en vocal. Exemples:
- "una ombra" [un'ombrə]
- "una olla" [un'ɔʎə]
- "una eina" [un'ɛjnə]
- "una italiana" [unitə'lianə]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
