Eliseo Reyes Rodríguez, també conegut pel nom de guerra «Capitán San Luis»[1] o «Rolando», (San Luis, província de Santiago de Cuba, 27 d'abril de 1940 - Bolívia, 25 d'abril de 1967) fou un polític i guerriller socialista cubà.[2][3]
Reyes va néixer el 27 d'abril de 1940 a la finca Santa Isabel, del barri de Chamarreta, a San Luis, Oriente, actual província de Santiago de Cuba. El 1953, amb només 13 anys, s'assabentà de les accions clandestines del Moviment 26 de Juliol i s'inclinà cap a la lluita Armada per la Revolució cubana. El 1957 s'hi incorporà com a missatger de la Columna 4 de l'Exèrcit Rebel cubà. Va ascendir a la jerarquia militar per les seves accions de rebuig a l'ofensiva de la dictadura de Batista l'estiu de 1958 i a la campanya invasora a Las Villas, sempre sota les ordres del Che Guevara.[2]
Amb el triomf de la Revolució cubana va estar al front del Ministeri de l'Interior (MININT) a Pinar del Río, a la lluita contra la contrarevolució interna en aquesta zona. Els seus mèrits van fer que fos escollit pel primer comitè central del Partit Comunista de Cuba.[2]
A finals de 1966, el Che Guevara el va escollir pel destacament de reforços que combatria a les selves de Bolívia. Poc després, el mateix Che el describiria com "el quadre més complet, tant en allò polític com militar, de tots els components de la guerrilla".[2]
Reyes morí en combat el 25 d'abril de 1967 durant una emboscada contra la guerrilla realitzada a la finca El Mesón, entre Ticucha i el riu Iquira, dos dies abans de complir 27 anys. Després de la seva mort, el Che escriuria en el seu diari: «Hem perdut el millor home de la guerrilla, i naturalment, un del de seus pilars. Company meu des que, sent gairebé un nen, era missatger de la columna 4, fins a la invasió i aquesta nova aventura revolucionària. De la seva mort fosca només cal dir, per un hipotètic futur, que pogués cristal·litzar: El teu petit cadàver de capità valent s'ha estès immensament la seva metàl·lica forma».
Referències
- ↑ Ramonet, Ignacio. Fidel Castro: biografía a dos voces (en castellà). Barcelona: Debate, 2006, pàg. 312. ISBN 84-8306-557-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Blaquier Ascaño, Elsa. «Eliseo Reyes Rodríguez, un hombre de corazón entero» (en castellà). Cubadefensa.cu, 26-04-2012. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «Eliseo Reyes, un pilar de la guerrilla del Che en Bolivia» (en castellà). JuventudRebelde.cu, 25-04-2007. [Consulta: 3 novembre 2014].
Enllaços externs
