Tanmateix, l'electrofisiologia cardíaca també inclou la investigació bàsica i els components d'investigació traslacional. Els especialistes que estudien electrofisiologia cardíaca, ja sigui clínicament o únicament a través de la investigació, es coneixen com a electrofisiòlegs cardíacs.
L'estudi d'electrofisiologia cardíaca (EP) mesura normalment la resposta del miocardi a l'estimulació elèctrica programada (EEP) en règims farmacològics específics per tal d'avaluar la probabilitat que el règim previngui amb èxit la taquicàrdia ventricular (TV) sostinguda potencialment mortal o la fibril·lació ventricular (FV) en el futur. De vegades s'han de dur a terme una sèrie d'assaigs de fàrmacs d'estudi d'EP per permetre al cardiòleg seleccionar l'únic règim de tractament a llarg termini que millor prengui o alenteixi el desenvolupament de la TV o o la FV després de l'EEP. Aquests estudis també es poden dur a terme en presència d'un marcapassos cardíac o un desfibril·lador automàtic implantable recentment implantat o substituït.[1]
Metges especialistes
Un especialista en electrofisiologia cardíaca es coneix com a electrofisiòleg o «electricista del cor» en termes profans. L'electrofisiologia cardíaca és una subespecialitat de la cardiologia a la majoria dels països i normalment requereix dos o més anys de formació de després d'una residència general de cardiologia. A principis de 2011, els Centers for Medicare and Medicaid Services van promoure l'electrofisiologia cardíaca a la seva pròpia categoria d'especialitat als Estats Units d'Amèrica. Els electrofisiòlegs cardíacs estan formats per realitzar estudis d'electrofisiologia cardíaca intervencionista i implantació de dispositius de gestió del ritme cardíac.[1]
Els especialistes en imatgeria (tècnics EP, fisiòlegs EP) solen rebre formació fins al nivell de grau o màster i són empleats per una empresa o departament d'electrofisiologia cardíaca. Sovint es requereix una certificació internacional com Certified Electrophysiology Specialist (CEPS) per la International Board of Heart Rhythm Examiners (IBHRE) o EHRA Certified Electrophysiology Specialist (ECES) o equivalent.
La Heart Rhythm Society (Societat de ritme cardíac), fundada el 1979, promou l'educació i la defensa dels professionals de l'arrítmia cardíaca (inclosos els electrofisiòlegs cardíacs) i els pacients. L'European Heart Rhythm Association (Associació Europea de ritme cardíac), una part de la Societat Europea de Cardiologia, és activa a Europa.[6]
Certificació
Fundada el 1985 com a NASPExAM, la Junta internacional d'examinadors del ritme cardíac (International Board of Heart Rhythm) ofereix exàmens basats en el coneixement per a metges i professionals de la salut afins que treballen en el camp de l'electrofisiologia cardíaca i la gestió de dispositius de ritme cardíac.[7]
L'Associació Europea de Ritme Cardíac (European Heart Rhythm Association, EHRA) proporciona certificació basada en coneixements i competències pràctiques a metges i professionals[8] de la salut afins, així com acreditació de centres de formació en electrofisiologia cardíaca[9] a Europa i països veïns.
Sistemes d'imatgeria
CARTO
Biosense-Webster, una filial de Johnson & Johnson, produeix un sistema d'electrofisiologia cardíaca anomenat CARTO.[10] El sistema està dissenyat per visualitzar la posició i l'orientació calculades en temps real d'un catèter d'ablació per radiofreqüència especialitzat dins del cor del pacient per tal de minimitzar l'exposició a la radiació durant la fluoroscòpia, augmentar la precisió de l'ablació de radiofreqüència dirigida, i la readquisició dels llocs d'estimulació per a la reablació.[11] El seu sistema de navegació calcula la posició i l'orientació de la punta del catèter, utilitzant tres fonts magnètiques conegudes com a referències. El sistema utilitza camps magnètics estàtics que estan calibrats i controlats per ordinador. A causa de la naturalesa dels camps magnètics, l'orientació també es pot calcular mentre la punta està estacionària. Calculant la força i l'orientació dels camps magnètics en un lloc donat, es pot calcular la posició x,y,z juntament amb l'orientació de balanceig, guinyada i capcineig.[10]
EnSite
St. Jude Medical, que ara forma part d'Abbott Laboratories, fabrica la família EnSite de sistemes de mapeig cardíac. L'última edició és EnSite Precision, que permet un mapatge cardíac ràpid durant l'ablació del catèter amb millor precisió per poder tractar les alteracions del ritme cardíac.[12]
Fauci, Anthony. Harrison's Textbook of Medicine (en anglès). Nova York: McGraw Hill, 2009.
Jaimes, R. «Lights, camera, path splitter: a new approach for truly simultaneous dual optical mapping of the heart» (en anglès). BMC Biomedical Engineering, 1, 2019. DOI: 10.1186/s42490-019-0024-x. PMC: 6876868. PMID: 31768502.
Jaïs, P.; Weerasooriya, R.; Shah, D. C.; Hocini, M.; Macle, L.; Choi, K. J.; Scavee, C.; Haïssaguerre, M.; Clémenty, J. «Ablation therapy for atrial fibrillation (AF): past, present and future.» (en anglès). Cardiovascular Research, 54(2), maig 2002. DOI: 10.1016/S0008-6363(02)00263-8. PMID: 12062339.
Josephson, Mark E.Clinical Cardiac Electrophysiology: Techniques and Interpretations (en anglès). Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2008.
Macias, Carlos; Ajijola, Olujimi; Shivkumar, Kalyanam; Buch, Eric. «Cap. 7: Electroanatomic mapping systems». A: Practical Guide to Catheter Ablation of Atrial Fibrillation (en anglès). Wiley-Blackwell, 2016. ISBN 9781118658505.
