El seu nom prové del grec ἤλεκτρον, 'ambre'.[1] Electra vol dir, doncs, 'ambrada', 'del color de l'ambre' o 'lluent',[2] i aplicat poèticament a una dona podria significar 'rossa'. De tota manera, el poeta Xantos (segle vii aC) recull una interpretació segons la qual Electra seria un sobrenom derivat de ἇλεκτρος, 'sense llit', en referència al seu matrimoni no consumat amb un pagès en algunes versions del mite.[3]
Homer no esmenta el nom d'Electra: en dues ocasions fa referència a les tres filles d'Agamèmnon, que anomena Crisòtemis, Laòdice i Ifianassa.[4] Com que les tradicions posteriors no fan referència a Laòdice ni a Ifianassa, hom identificà Ifianassa amb Ifigenia i Laòdice amb Electra. Amb tot, Homer no fa més que esmentar aquests tres noms, i omet l'episodi del Sacrifici d'Ifigenia i la participació de Crisòtemis i Electra/Laòdice en la venjança contra Clitemnestra i Egist, la qual atribueix íntegrament a Orestes.
La venjança d'Electra
Electra era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d'Helena d'Esparta. Quan Agamèmnon marxà a Troia, Clitemnestra prengué un amant, Egist. Tots dos planejaren aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i fou assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui cometé el crim. Electra és salvada per la seva mare, que intercedeix per ella d'avant d'Egist.
Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el tragué amb ajuda de la mainadera de palau i el portà secretament a la cort del rei Estrofi, que el crià. Allà cresqué en companyia del fill del rei, Pílades, que esdevingué el seu millor amic.
Pel que fa a Electra, Egist, per tal d'impedir que tingués un fill capaç d'arrabassat-li el tron, va casar la jove amb un camperol, que vivia lluny de la ciutat. Segons altres versions, Electra va viure presonera al palau de Micenes. Ella i les seves germanes, havien de veure com un intrús ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d'Electra finalment es conformaren amb la situació, però ella no feia més que esperar que Orestes fos gran perquè tornés i es vengés. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort, però Electra el va reconèixer vora la tomba del seu pare i planejaren entre tots dos l'assassinat d'Egist i de la seva pròpia mare. Orestes encara vacil·lava de cometre matricidi, però consultà l'oracle de Delfos, qui li ordenà que ho fes. Electra va prendre part activa en el doble crim, i quan les Erínies perseguien Orestes, ella s'ocupà del seu germà. Els poetes tràgics grecs donen versions diferents del que passà a continuació. A l'Orestes d'Eurípides Electra comparteix el sofriment del seu germà i lluita al seu costat contra l'hostilitat del poble, disposat a condemnar a mort els homicides. A la tragèdia Aletes de Sòfocles, avui perduda, és el personatge principal. Quan Orestes i Pílades marxen a Tàurida a la recerca de l'estàtua d'Àrtemis Tàurica, s'anuncia a Micenes la mort d'Orestes, tot dient que ha estat la seva germana Ifigenia qui l'ha matat. Aletes, fill d'Egist, aconsegueix el poder. Aleshores Electra va a Delfos, on es troba amb Ifigènia, que ha arribat amb Orestes. Quan Electra veu la seva germana, que creu culpable, la vol castigar, i quan està a punt de deixar-la cega amb un tió roent que ha agafat de l'altar, s'adona de la presència del seu germà. Electra i Orestes tornen junts a Micenes on maten Aletes. Orestes es casa amb Hermíone, filla d'Helena, i Electra amb Pílades, amb qui se'n va a la Fòcida. D'aquesta unió van néixer Medont i Estrofi.[5]
Adaptacions del conte d'Electra
Electra i Orestes, del Relatdels tragèdics grecs, d'Alfred Church, de l'any 1897.
elektraZenSuite, pel·lícula de llarga durada d' Alessandro Brucini, basada en textos d'Èsquil, Sòfocles, William Shakespeare, Hugo von Hofmannsthal, Sylvia Plath i el monjo budista zen Takuan Soho
Electra, pel·lícula de Shyamaprasad, protagonitzada per Nayanthara, Skanda Ashok, Manisha Koirala i Prakash Raj, basada en Eurípides
Referències
↑Albaigès i Olivart, Josep M. Diccionari de noms de persona. Barcelona: edicions 62, 1994. ISBN 84-297-1573-8.
↑«Electra» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 08-11-2007. [Consulta: 22 abril 2020].
↑Llabrés i Ripoll, Maria Rosa. Notícia Preliminar de EURÍPIDES: Tragèdies, vol. V, Electra, Hèracles. Barcelona: Editorial Alpha, 2018 (Bernat Metge). ISBN 978-84-9859-303-7.
Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Evans, Bergen. Dictionary of Mythology. Nova York: Dell Publishing, 1970. ISBN 0-440-20848-3.
