Eleccions generals malàisies de 2022

Eleccions generals malàisies de 2022
← 2018
Data	19 novembre 2022
Tipus	eleccions generals malàisies
Càrrec a elegir	222 diputat al Dewan Rakyat ≈ quinzena legislatura del Dewan Rakyat
Etiqueta	#PRU15 i #GE15
Participació
21.173.638 valor desconegut    0٪ 15.517.227       ?      ?
Resultat de la votació
PH 5.896.142   38٪ Parlamentari 113 → 82 31 Perikatan Nasional 4.666.529   30.07٪ Parlamentari 73 ? ? ? BN 3.455.762   22.27٪ Parlamentari 79 → 30 49 ? ? ? Gabungan Parti Sarawak ^(en) 662.601   4.27٪ Parlamentari 23 ? ? ? WARISAN 281.732   1.82٪ Parlamentari 8 → 3 5 ? ? ? Sabah People's Alliance ^(en) 194.324   1.25٪ Parlamentari 6 ? ? ? IND 111.043   0.72٪ Parlamentari 3 → 2 1 ? ? ? Social Democratic Harmony Party ^(en) 52.054   0.34٪ Parlamentari 1 ? ? ? PBM 16.437   0.11٪ Parlamentari 1

Les eleccions parlamentàries de Malàisia de 2022 van tenir lloc el 18 de novembre de 2022 per renovar els 222 membres del Dewan Rakyat, la Cambra de Representants de Malàisia. Les eleccions provincials es van celebrar el mateix dia als estats de Pahang, Perak i Perlis. Després de la rebaixa de l'edat del dret a vot de 21 a 18 anys en la legislatura sortint, el nombre d'electors inscrits a les llistes electorals puja a 21 milions, enfront de poc menys de 15 milions en eleccions anteriors.

Les eleccions arriben aviat després de diversos anys d'inestabilitat política que van portar tres primers ministres a succeir-se en tres anys.

Els resultats, molt ajustats, no van mostrar una majoria clara entre les tres coalicions principals, el Pakatan Harapan, el Perikatan Nasional i el Barisan Nasional del primer ministre sortint, Ismail Sabri Yaakob. Dins del Perikatan Nasional, el Partit Islàmic de Malàisia es va beneficiar de la decadència del Barisan Nasional i es va convertir per primera vegada en el partit més gran del Dewan Rakyat. Aquesta situació obre el camí per a les negociacions entre les coalicions i alguns partits menors, sense que cap de les forces principals tingui la majoria absoluta.

Cinc dies després de les eleccions, el rei de Malàisia, Abdullah Shah, nomena primer ministre el líder de Pakatan Harapan, Anwar Ibrahim.

Context

Govern de Mahathir

Mahathir Mohamad el 2018

Les eleccions legislatives del maig de 2018 donen lloc a una alternança política. Al capdavant de la coalició Pakatan Harapan, Mahathir Mohamad torna a ser primer ministre el 10 de maig de 2018 després de la derrota en les eleccions de la coalició Barisan Nasional (BN) liderada pel seu antic partit, l’Organització Nacional dels Malais Units (UMNO).^[1] Es converteix així en el cap de l'executiu de més edat del món, per davant del president tunisià, Beji Caid Essebsi.^[2] La seva victòria, considerada una sorpresa, s'explica per la bona imatge de la qual gaudeix al país i pel cansament de la població envers la coalició sortint.^[3]

Durant la campanya, Mahathir Mohamad declara que vol processar el primer ministre sortint, Najib Razak, acusat de corrupció en el marc de l’escàndol d'1Malàisia Development Berhad, arribant a prometre recórrer a la Interpol en cas que Razak fugís del país.^[4] També es compromet a abolir l’impost sobre el valor afegit introduït pel seu predecessor, així com a establir un límit de mandats electius.^[5] El 12 de maig de 2018, a Najib Razak se li va prohibir sortir del territori mentre es preparava per anar a Indonèsia per fer una "pausa".^[6][7]

Mahathir Mohamad es va comprometre sobretot a cedir el poder a Anwar Ibrahim, considerat més progressista, quan va sortir de la presó.^[8][9] Mentrestant, Wan Azizah Wan Ismail, dona d'Ibrahim i recentment elegida diputada, és nomenada viceprimera ministra. Ocupa la seva posició com a parlamentària fins que el seu marit pugui ser elegit durant una legislatura parcial.^[10] L'11 de maig de 2018, Mahathir anuncia que el rei Muhammad Faris Petra ha acceptat perdonar i alliberar Anwar Ibrahim; reitera en aquesta ocasió que li cedirà el poder, en dos anys.^[11] El seu alliberament, que li permet tornar a ser elegible,^[12] arriba el 16 de maig.^[13] Mentrestant, s'anuncia el govern de Mahathir Mohamad el 12 de maig de 2018.^[14]

Govern de Muhyiddin

Muhyiddin Yassin el 2021

Mahathir Mohamad finalment dimiteix el 24 de febrer de 2020 després de l'enfonsament de la seva coalició i un intent del seu partit d'enderrocar el seu govern per formar-ne un de nou amb el suport de l’UMNO. Aleshores, la maniobra de Pakatan Harapan tenia com a objectiu obert evitar que Anwar Ibrahim es convertís en primer ministre.^[15] El mateix dia, el rei Abdullah Shah va acceptar la renúncia de Mohamad i el va nomenar primer ministre interí,^[16] tot i que el viceprimer ministre Wan Azizah Wan Ismail havia estat proposat per actuar com a interí.^[17] Aleshores va regnar la incertesa sobre la possibilitat que Mahathir reformés la seva coalició, i en formés una de nova al voltant del seu partit amb dissidents del partit d'Anwar Ibrahim i de l'UMNO, o que convoqués noves eleccions legislatives.^[18][19]

El rei rep llavors els diputats individualment per tal de trobar la personalitat amb el suport de la majoria d'ells.^[20] Mahathir Mohamad proposa un govern d'unitat mentre que Anwar Ibrahim reclama la responsabilitat de formar el govern següent.^[21][22] El 27 de febrer, Mahathir Mohamad anuncia que el parlament escollirà el proper primer ministre la setmana propera.^[23] Els dos homes no van poder formar govern i Mahathir Mohamad no va poder reformar la seva coalició. El líder del Partit Indígena Unit de Malàisia, Muhyiddin Yassin, va ser nomenat primer ministre amb el suport de l'UMNO i Gagasan Sejahtera.^[24] Muhyiddin va jurar el càrrec l’1 de març, malgrat la demanda de Mahathir d'una reunió del parlament per al seu successor per demostrar que tenia majoria.^[25]

El país s'enfonsa a l'estiu del 2021 en una crisi política. El primer ministre, impopular, Muhyiddin Yassin, institueix l'estat d'urgència el 12 de gener, que li permet congelar l'activitat del parlament i governar per decret. També s'estan produint protestes estudiantils per reclamar una moratòria dels préstecs d'estudis en resposta a l'alt atur juvenil, que se situa en el 13,5% el gener de 2021, enfront del 10% del gener de 2020,^[26] en absència d'assistència social.^[27][28] La pèrdua de suport del seu antic soci de partit i coalició, UMNO, que va demanar públicament la seva dimissió el juliol de 2021, va accelerar la seva pèrdua d'influència política.^[29] No s'han pogut trobar nous suports per al parlament, l'activitat del qual es va reprendre amb l'aixecament de l'estat d'emergència l'1 d'agost de 2021, i el seu govern va presentar la renúncia al rei Abdullah Shah el 16 d'agost de 2021.^[30]

Govern d'Ismail

Ismail Sabri Yaakob el 2022

Després de la dimissió de Muhyiddin Yassin, Ismail Sabri Yaakob va ser nomenat primer ministre el 21 d'agost de 2021 pel rei Abdullah Shah, que «espera que amb el nomenament del nou primer ministre s'acabi l'agitació política al país».^[31] Encara que només va obtenir una estreta majoria al parlament amb 114 vots de 222, l'arribada de Muhyiddin Yassin com a primer ministre va marcar el retorn al poder de l'UMNO.^[32][33]

Aquest nomenament —que arriba quan el país s'enfronta a una situació sanitària i econòmica tensa— és polèmic: Sabri Yaakob és criticat per la seva manca de legitimitat democràtica. Aquest, davant el seu nomenament com a rei dos anys després de les darreres eleccions, va suposar una derrota per al seu partit.^[34] Una petició de protesta va recollir així més de 350.000 signatures en pocs dies.^[35] Davant la pressió de l'UMNO per convocar noves eleccions a la llum de les enquestes, molt favorables, Ismail Sabri Yaakob va acabar demanant al rei que dissolgués el Dewan Rakyat, cosa que va fer el 10 d'octubre de 2022, i obrí el camí a eleccions anticipades una mica menys d'un any abans de la data prevista.^[36][37] Deu dies després, aquestes es fixen pel 19 de novembre.^[38]

Mètode de votació

El Dewan Rakyat, també anomenat Cambra de Representants, és la cambra baixa del Parlament bicameral de Malàisia. Està format per 222 escons ocupats durant cinc anys per majoria uninominal en cada circumscripció uninominal.^[39]

Les eleccions del 2022 són les primeres que se celebren des de la reducció de l'edat per votar de 21 a 18 anys. De fet, es vota una esmena constitucional en aquesta direcció, de 16 de juliol de 2019, amb el suport de tots els legisladors presents, sense vots en contra ni abstencions, la qual cosa comporta la incorporació d'aproximadament sis milions de votants al cens electoral.^[40][41]

Les eleccions també són les primeres des de l'aprovació d'una llei que prohibeix als parlamentaris canviar de partit polític durant el seu mandat, una pràctica generalitzada fins ara a Malàisia.^[42]

Procediment

La convocatòria anticipada del vot fa que s'organitzi en plena època de pluges, sovint torrencials fins al punt de provocar inundacions al país. El calendari reduït de dues setmanes de campanya en aquest context és, per tant, fortament criticat, fins i tot el rei Abdullah Shah s'hi preocupa públicament.^[42]

Resultats

Partit politic				Vots		Candidat
				Vots	%	Stood	Elegits	%	+/ –
	Pakatan Harapan		PH	5,896,142	38.00	220	82	37.10	18
		Democratic Action Party	DAP	2,422,577	15.61	55	40	18.10	2
		People's Justice Party	PKR	2,442,038	15.74	100	31	14.03	16
		National Trust Party	AMANAH	884,384	5.70	54	8	3.62	3
		United Progressive Kinabalu Organisation	UPKO	72,751	0.47	5	2	0.90	1
		Malaysian United Democratic Alliance	MUDA	74,392	0.48	6	1	0.45	New
	Perikatan Nasional		PN	4,666,529	30.07	171	73	33.03	42
		Pan-Malaysian Islamic Party }	PAS	2,259,353	14.56	61	43	18.10	25
	Malaysian United Indigenous Party	BERSATU	2,102,151	13.55	87	30	14.93	17
	Parti Gerakan Rakyat Malaysia	GERAKAN	305,025	1.97	23	0	n/a	Sense canvis
	Barisan Nasional		BN	3,455,762	22.27	179	30	13.57	28
		United Malays National Organisation	UMNO	2,549,341	16.43	119	26	11.76	28
		Malaysian Chinese Association	MCA	665,436	4.29	44	2	0.90	1
		Malaysian Indian Congress	MIC	172,176	1.11	10	1	0.45	1
		United Sabah People's Party	PBRS	23,877	0.15	2	1	0.45	Sense canvis
		Love Malaysia Party	PCM	5,417	0.03	1	0	n/a	Sense canvis
		Malaysia Makkal Sakti Party	MMSP	10,660	0.07	1	0	n/a	Sense canvis
		All Malaysian Indian Progressive Front	AMIPF	7,387	0.05	1	0	n/a	Sense canvis
		Malaysian Indian Muslim Congress	KIMMA	21,468	0.14	1	0	n/a	Sense canvis
	Sarawak Parties Alliance		GPS	662,601	4.27	31	23	10.41	4
		United Bumiputera Heritage Party	PBB	343,954	2.22	14	14	6.33	1
		Sarawak People's Party	PRS	67,539	0.44	6	5	2.26	2
		Progressive Democratic Party	PDP	84,045	0.54	4	2	0.90	Sense canvis
		Sarawak United Peoples' Party	SUPP	167,063	1.08	7	2	0.90	1
	Heritage Party		WARISAN	281,732	1.82	52	3	1.36	4
	Sabah People's Alliance		GRS	194,324	1.25	13	6	2.71	4
		Malaysian United Indigenous Party Sabah	BERSATU Sabah	94,085	0.61	6	4	1.81	4
		United Sabah Party	PBS	65,311	0.42	4	1	0.45	Sense canvis
		Homeland Solidarity Party	STAR	29,874	0.19	2	1	0.45	Sense canvis
		Sabah Progressive Party	SAPP	5,054	0.03	1	0	n/a	Sense canvis
	Homeland Movement		GTA	109,175	0.70	125	0	n/a	4
		Homeland Fighters' Party	PEJUANG	88,726	0.57	94	0	n/a	4
		Pan-Malaysian Islamic Front	BERJASA	4,252	0.03	3	0	n/a	Sense canvis
		Malaysia Mighty Bumiputera Party	PUTRA	12,061	0.08	24	0	n/a	Sense canvis
		National Indian Muslim Alliance Party	IMAN	4,136	0.03	4	0	n/a	Sense canvis
	Social Democratic Harmony Party		KDM	52,054	0.34	7	1	0.45	New
	Sarawak United People's Alliance		PERKASA	62,943	0.41	14	0	n/a	1
		United Sarawak Party	PSB	57,579	0.37	10	0	n/a	1
		Sarawak Native People's Party	PBDS	3,053	0.02	3	0	n/a	Sense canvis
		Land of the Hornbill Party	PBK	2,311	0.01	1	0	n/a	Sense canvis
	Malaysia Nation Party		PBM	16,437	0.11	5	1	0.45	5
	PSM-PRM informal coalition		PSM-PRM	6,644	0.04	16	0	n/a	Sense canvis
		Socialist Party of Malaysia	PSM	779	0.01	1	0	n/a	Sense canvis
		Malaysian People's Party	PRM	5,865	0.04	15	0	n/a	Sense canvis
	Sarawak People's Awareness Party		SEDAR	1,036	0.01	1	0	n/a	Sense canvis
	Sabah People's Unity Party		PPRS	541	>0.01	1	0	n/a	Sense canvis
	People's First Party		PUR	264	>0.01	1	0	n/a	Sense canvis
	Independent candidates		BEBAS	111,043	0.72	108	2	0.90	1
Vots valids				15,517,227	–
Invalids/blancs				desconegut	–
Total vots				desconegut	100.00
Abstenció				desconegut	–
Vots registrats / participació				21,173,638	≥73.29
	Votants corrents			20,905,366
	Els primers votants			265,531
	Vots per correu			365,686
Edat per votar (18 anys i més)				21,173,638
Població de Malàisia (estimació el 29 de juliol de 2022)[43]				32,700,000
Font: Election Commission of Malaysia (SPR),[44] The Star[45]

Anàlisi

El primer partit per circumscripció electoral

La votació té un rècord de participació. Per primera vegada des de la independència, no hi ha una majoria clara, malgrat el vot majoritari utilitzat. Cap de les tres coalicions principals, el Pakatan Harapan, el Perikatan Nasional i el Barisan Nasional, aconsegueix reunir la majoria absoluta dels escons. En primer lloc, la coalició opositora de Pakatan Harapan reclama la victòria i el càrrec de primer ministre per al seu líder, Anwar Ibrahim, sense precisar, però, amb quines formacions pretén formar una aliança. El partit principal, el Partit Islàmic de Malàisia, es va beneficiar en particular de la decadència del Barisan Nasional i es va convertir per primera vegada en el partit més gran de Dewan Rakyat.^[46][47] El National Barisan del primer ministre sortint torna a patir un fort retrocés, mentre que l'antic primer ministre Mahathir Mohamad no aconsegueix la reelecció a la seva circumscripció.^[48]

El 20 de novembre, el rei va donar als dos blocs que van sortir al capdavant fins al 21 de novembre per recollir la majoria de diputats. El termini es va ampliar llavors en 24 hores, sense èxit, i el Barisan Nasional va decidir seure a l'oposició.^[49] El Perikatan Nasional, en canvi, es declara obert a la formació d'una coalició. El 24 de novembre de 2022, després de consultar els sultans locals, el rei va nomenar el líder de Pakatan Harapan, Anwar Ibrahim, com a primer ministre.^[50] Aquest últim presta jurament el mateix dia, i rep les declaracions de suport de quasi tots els membres de la Cambra de Representants, que estan d'acord amb la decisió del rei. S'anuncia la celebració d'una votació de confiança per al 19 de desembre, després de la prestació del jurament dels nous representants.^[51]

Referències

1. «Elections législatives en Malaisie: victoire historique de l’opposition». rfi.fr. [Consulta: 10 maig 2018].
2. «Malaisie: le retour au gouvernement de Mahathir Mohamad, porté par l'opposition». rfi.fr. [Consulta: 10 maig 2018].
3. «Malaisie : l’incroyable pari de Mohammad Mahathir». Ouest France.
4. «Malaisie: victoire historique de l’opposition». lemonde.fr. [Consulta: 10 maig 2018].
5. «Une nouvelle ère politique s'ouvre en Malaisie». LExpress.fr. [Consulta: 10 maig 2018].
6. «Malaisie: Najib, interdit de voyager, abandonne ses fonctions politiques». L'Orient-Le Jour. [Consulta: 12 maig 2018].
7. Laurence Defranoux. «Malaisie: le Premier ministre sortant empêché de quitter le pays». Libération. [Consulta: 13 maig 2018].
8. «Malaisie: Mahathir, l'ex-homme fort de retour à 92 ans». LExpress.fr. [Consulta: 10 maig 2018].
9. AFP. «Une nouvelle ère politique s’ouvre en Malaisie». Libération. Arxivat de l'original el 11 de maig 2018. [Consulta: 10 maig 2018].
10. Laurence Defranoux. «Elections en Malaisie: «Ce résultat est un véritable tsunami»». Libération. [Consulta: 10 maig 2018].
11. «Anwar Ibrahim, jailed Malaysian politician, will get royal pardon says Mahathir» (en anglès). BBC News, 11-05-2018.
12. Le Point, magazine. «L'ex-Premier ministre Najib, soupçonné de corruption, interdit de sortir de Malaisie». Le Point. [Consulta: 13 maig 2018].
13. «Gracié, l’ex-opposant malaisien Anwar Ibrahim a été libéré de prison». lemonde.fr. [Consulta: 16 maig 2018].
14. Zone Bourse. «Malaisie-Un gouvernement restreint annoncé samedi-PM». [Consulta: 11 maig 2018].
15. «Malaisie: le premier ministre Mahathir présente sa démission au roi». lemonde.fr. [Consulta: 24 febrer 2020].
16. «Agong accepts Dr M’s resignation, reappoints him as interim PM» (en anglès). www.malaymail.com. [Consulta: 24 febrer 2020].
17. Claude Fouquet. «Malaisie: le Premier ministre démissionne et retrouve son poste par intérim». lesechos.fr, 24-02-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
18. Massola, James. «Mahathir Mohamad appointed interim prime minister after resignation» (en anglès). The Sydney Morning Herald. [Consulta: 24 febrer 2020].
19. «Malaysian king dissolves Cabinet following Mahathir's resignation» (en anglès). TODAYonline. [Consulta: 24 febrer 2020].
20. «Race to form Malaysia gov’t heats up, with eyes on Mahathir». apnews.com. [Consulta: 25 febrer 2020].
21. Reuters. «Mahathir proposes to lead 'unity government' - sources» (en anglès). Malaysiakini. MalaysiaKini. [Consulta: 25 febrer 2020].
22. «Crise politique en Malaisie: Mahathir et Anwar se disputent le pouvoir». fr.news.yahoo.com. [Consulta: 26 febrer 2020].
23. «URGENT Malaisie: le prochain Premier ministre choisi la semaine prochaine par le Parlement (Mahathir)». french.china.org.cn. [Consulta: 27 febrer 2020].
24. «Malaisie: le chef du gouvernement démissionnaire Mahathir remplacé par Muhyiddin Yassin». Le Point. lepoint.fr. [Consulta: 1r març 2020].
25. «Crise politique en Malaisie: le nouveau Premier ministre prête serment». Le Point. lepoint.fr. [Consulta: 2 març 2020].
26. «Key Statistics of Labour Force in Malaysia, gener 2021» (en anglès). Department of Statistics Malaysia, 08-03-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
27. «En Malaisie, des drapeaux noirs per défier le pouvoir» (en francès). France 24, 04-08-2021.
28. «Rare mobilisation de la jeunesse contre le pouvoir en Malaisie - Vatican News» (en francès). www.vaticannews.va, 06-08-2021.
29. Bhavan Jaipragas. «What do latest political twists in Malaysia mean for PM Muhyiddin Yassin?» (en anglès), 08-07-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
30. «Malaisie: Le gouvernement de Muhyiddin Yassin a démissionné», 16-08-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
31. «Qui est Ismail Sabri Yaakob, nouveau Premier ministre de Malaisie ?» (en francès). La Libre.be. [Consulta: 24 agost 2021].
32. Malaisie. Après la démission du gouvernement, un nouveau Premier ministre nommé.
33. Mehdi Laghrari. «Le parti historique UMNO revient au pouvoir en Malaisie». lesechos.fr. [Consulta: 20 agost 2021].
34. «En Malaisie, le retour aux affaires du parti UMNO» (en francès). Le Monde.fr, 21-08-2021.
35. «Politique. La nomination d’Ismail Sabri en Malaisie, un retour de la vieille garde à la tête du gouvernement» (en francès). Courrier international, 23-08-2021. [Consulta: 24 agost 2021].
36. «Malaysia PM Says Won’t Delay Dissolving Parliament Once Ready» (en romanès). www.bloomberg.com. [Consulta: 20 octubre 2022].
37. Reuters. «Malaysia PM dissolves parliament» (en anglès). Reuters. [Consulta: 20 octubre 2022].
38. «La Malaisie annonce des élections législatives per le 19 novembre». Le Figaro.fr. Le Figaro. [Consulta: 21 octubre 2022].
39. «IPU PARLINE database: MALAISIE (Dewan Rakyat), Texte intégral». archive.ipu.org. [Consulta: 15 maig 2018].
40. «Le Parlement malaisien abaisse le droit de vote à l’âge de 18 ans à l’unanimité». Missions Étrangères de Paris. https:fr-fr.facebook.commissionsetrangeresdeparis. [Consulta: 20 octubre 2022].
41. «En Malaisie, le camp de la réforme croit à son retour au pouvoir». Le Monde.fr. Le Monde. [Consulta: 20 novembre 2022].
42. «Malaisie: des élections législatives anticipées prévues per le 19 novembre». RFI. RFI. [Consulta: 22 octubre 2022].
43. Press Release: Current Population Estimates, Malaysia, 2022. Kuala Lumpur: Malaysian Department of Statistics, 2022. 
44. «Dashboard SPR». Election Commission of Malaysia, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2020. [Consulta: 5 novembre 2022].
45. «Results Overview». The Star, 19-11-2022. [Consulta: 26 novembre 2022].
46. «Législatives en Malaisie: pas de majorité claire dans un scrutin ultra-serré». RFI. RFI. [Consulta: 20 novembre 2022].
47. «Législatives en Malaisie: les deux camps revendiquent la victoire». Le Figaro.fr. Le Figaro. [Consulta: 20 novembre 2022].
48. «Législatives en Malaisie: la coalition d’opposition revendique de former le gouvernement». Le Monde.fr. Le Monde. [Consulta: 20 novembre 2022].
49. «En Malaisie, difficiles négociations en vue de la formation d’un gouvernement». Le Monde.fr. [Consulta: 24 novembre 2022].
50. Tan, Su-Lin. «Anwar Ibrahim sworn in as tenth Malaysian prime minister» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2022].
51. BERNAMA. «Parliament session on Dec 19, motion of confidence on PM to be tabled - PM Anwar» (en anglès), 24-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-25. [Consulta: 2 desembre 2022].