El río que nos lleva

Infotaula de llibreEl río que nos lleva
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJosé Luis Sampedro Saez Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya, 1961 Modifica el valor a Wikidata
EditorialAguilar Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata

El río que nos lleva és una novel·la de José Luis Sampedro, editada en 1961.[1] En ella, l'escriptor ret homenatge als raiers del riu Tajo en la seva labor de transportar la tramada[2] riu avall, des de la Serranía Ibérica, a Guadalajara, cap als barrancs, fites i parameres de La Alcarria, desembocant finalment a l'horta d'Aranjuez, ja a la província de Madrid.[3]

Claus de l'argument i recorregut geogràfic

L'acció -situada a Espanya en la dècada de 1940- s'inicia prop del poble de Zaorejas.[4] En els camins que hi porten es trobaran els tres protagonistes de la novel·la: "Tot estava disposat, encara que ningú ho sabés, perquè la vida no avisa..." Amb aquesta sentència inicia Sampedro la novel·la.[5]

Recorregut de la tramada traçat per Sampedro en la seva novel·la.

Protagonistes

  • Roy Shannon, irlandès de 32 anys, excombatiente de la Segona Guerra Mundial. Rodamón circumstancial a Espanya fugint d'"assassins d'uniforme orgullosos de les seves bombes".[6]
  • Paula, "una dona embolicada en ombra"; la dona que focalitzarà tot el relat.[7]
  • L'Americà, capatàs dels raiers, en un temps emigrant al Nou Món; eix del triangle emocional que centra la trama.
Raiers preparats per a canalitzar les peces (arxiu documental de J.Larrañaga).

Estructura

Presentats els protagonistes, Sampedro organitza la novel·la —segons ell mateix explica— a partir de tres exagrames del Llibre de les Mutacions:

  • KAN és la muntanya, la sement, la porta que s'obre, l'ocell de bec negre, l'arbre fort i nuós. És el Nord-oest, és l'Hivern.
  • TCHAN és el drac, el violent, el camí ral, el groc, el fort i el luxuriós, el bambú jove, el tambor. És el Nord-oest, porta la Primavera.
  • LI és el llampec, el foc, el sol ardent, la llança, la sequedat, el galop, el punyal, a l'alacrà. És l'Est, cap a l'Estiu.

Escenari

Seguint l'accidentat llit del Tajo, El río que nos lleva, prenent un ritme narratiu que l'aventura acosta a algunes obres de Jack London, transporta la "tramada" i als raiers que la condueixen pels paratges d'Alpetea, Huertahernando, Huertapelayo, Valtablado del Río i Ocentejo; en el curs de l'alt Tajo. Entra després la novel·la en paisatges de la Alcarria deixant a les seves ribes pobles amb ressons de l'España profunda’ de Cela, com Carrascosa, Trillo, Viana i Zorita de los Canes, o espais naturals com Entrepeñas i el tajo d'Anguix. Novel·la i riu flueixen després cap al seu desenllaç final pels sots de Mazuecos, Fuentidueña i Buenamesón, fins al Real Sitio d'Aranjuez.[8] Mentrestant, per les seves pàgines s'ha anat filant la trama, entre la "naturalesa solidària" i la ferida incurable de "les dues Espanyes".[9]

Reconeixements

En 1991, Sampedro va ser nomenat Fill Adoptiu de Guadalajara.[10]

Referències

  1. SAMPEDRO, José Luis: El río que nos lleva. 1ª edición en Aguilar, colección Novela Nueva. Depósito Legal: M 4434-1961, Madrid, 1961. Vegeu també: Alfaguara, Madrid, 1982. ISBN 84-204-2057-3. Edició corregida, en la qual l'autor va suprimir l'últim capítol.
  2. "Marzo con sus marzadas se lleva las maderadas." (dita popular de l'Alto Tajo)
  3. «Ficha de El río que nos lleva en el sitio de la Fnac.». Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 27 desembre 2011].
  4. Zaorejas és una de les 'portes' de l'actual Parc Natural de l'Alt Tajo, i compta amb un Museu del Ganchero.
  5. Sampedro, (1982) p.13
  6. Sampedro, (1982)p14.
  7. Sampedro, (1982)p.13
  8. Sampedro abordarà anys més tard una novel·la titulada Real Sitio (1993), on el referit ritme del London aventurer es transforma en un compàs d'espera de l'Honoré de Balzac naturalista.
  9. María José Tello Carretero: "Una visión cosmogónica de El río que nos lleva de José Luis Sampedro" Arxivat 2020-06-17 a Wayback Machine. Consulta: agosto de 2014
  10. «Noticia en eldiadigital.». Arxivat de l'original el 2011-12-20. [Consulta: 27 agost 2019].

Bibliografia

  • Lindo Martínez, José Luis: Maderadas y gancheros. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Consejería de Turismo y Artesanía. 2009.[1]
  • Juan Piqueras Haba y Carmen Sanchís Deusa: El transporte fluvial de madera en España. Departamento de Geografía de la Universidad de Valencia.[2]

Vegeu també

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!