El apando
El apando és una pel·lícula mexicana de 1975, dirigida per Felipe Cazals, basada en el llibre del mateix títol, escrit per José Revueltas el 1969 a partir
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Felipe Cazals  |
| Protagonistes | |
| Producció | Fernando Macotela |
| Guió | José Agustín i José Revueltas |
| Música | Gonzalo Curiel |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 5 agost 1976 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de presons |
     | |
El apando és una pel·lícula mexicana de 1975, dirigida per Felipe Cazals, basada en el llibre del mateix títol, escrit per José Revueltas el 1969 a partir de les seves experiències al Palacio de Lecumberri, on va ser reclòs com pres polític arran de la seva participació en el moviment estudiantil de 1968.[1] La història té lloc en aquesta presó, construïda durant el porfiriato, inaugurada el 1900 i finalment convertida, el 1976, en l'Arxiu Històric de la Nació, després convertit en l'Arxiu General de la Nació. El títol fa referència a la cel·la de càstig dins d'aquesta presó.[2]
Sinopsi
El film es desenvolupa a l'interior del Palacio de Lecumberri, popularment conegut com a Palau Negre, en el qual dos drogoaddictes: Albino (Salvador Sánchez) i Polonio (Manuel Ojeda), aprofiten la feblesa per la droga del Carajo, repulsiu i borni (José Carlos Ruiz), per a convèncer-lo que sigui la seva mare que les introdueixi al penal. Per a dur a terme aquest pla, Albino i Polonio es basen en les seves respectives parelles: La Chata (Delia Casanova) i La Meche (María Rojo), i els quatre, al costat d'"El Carajo", convencen la mare d'aquest (Luz Cortázar) perquè, en la pròxima visita, la senyora introdueixi la droga en les seves genitals. Mentre forgen el pla, els cinc es droguen i Albí ensenya el seu abdomen, amb una imatge tatuada d'un coit. En ser descoberts, són tancades en la cel·la de càstig coneguda com el apando.
En la pròxima visita, tant Albino com Polonio són desesperats per la falta de droga, castigats juntament amb El Carajo, que colpegen contínuament. La Chata i La Meche exigeixen a la mare del Carajo que les lliuri la droga, però la senyora es nega a fer-ho fins no veure el seu fill.
Finalment, un policia vestit de civil (Álvaro Carcaño) ordena que treguin els apandados però, en travessar el llindar del pati de visita, els retenen de nou, i s'organitza així una brutal baralla que acaba quan El Carall revela el lloc on la seva mare porta la droga.
Notes de producció
El film revela el grau de corrupció que satura el sistema penitenciari, i la brutalitat dels càstigs i la quantitat de droga que hi circula. Parla també de la vida sexual dels interns: per exemple, mentre la zeladora (Ana Ofelia Murguía) examina els genitals de La Meche, aprofita per a masturbar-la, aquesta s'imagina que és penetrada per Albino.[3]
Luz Cortázar, que va interpretar la mare d'El Carajo, no era actriu professional sinó venedora d'herbes. No obstant això, va ser el rostre perfecte per a retratar una mare abnegada, trista, desesperançada, davant el drama de tenir un fill irredempt.
Aquest film va representar Mèxic al XXIV Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1976, però quan es va projectar durant el concurs Dolores del Río, en aquesta ocasió presidenta del jurat, sobtadament es va aixecar del seu seient, disgustada pel que per a ella era un film repulsiu, «una porqueria de tal magnitud acompanyada al làbar patri».[4] Davant aquest escàndol, el film no va rebre cap guardó.
Premis
L'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas pel seu treball d'edició per a aquesta pel·lícula. A més, la cinta va ser nominada en les categories actriu: María Rojo i coactuació masculina: Manuel Ojeda.
Aquest film ocupa el lloc número 60 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos el juliol de 1994.[5]
Referències
- ↑ Mora, Carl J. Mexican Cinema: Reflections of a Society, 1896-2004. McFarland & Co, 2005. p. 261
- ↑ «El Apando, ventana a la cruda realidad» (en castellà). El Siglo de Durango, 02-06-2008.
- ↑ Se está muriendo un cabrón! a la Jornada de San Luis, 19 de novembre de 2014
- ↑ Los horrores de México bajo el lente de Felipe Cazals, Yoselin Riverol, 14 de juny de 2019
- ↑ «Las 100 mejores películas del cine mexicano». Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 23 gener 2009].
Enllaços externs
- Fitxa tècnica en la pàgina del cinema mexicà del ITESM
- XIX Entrega de l'Ariel (1977)
- Doll, Darcie «El Apando y la puesta en crisis novelesca y fílmica de la racionalidad occidental como denuncia del sistema social» (en castellà). Revista Chilena de Literatura.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.