Lo mariner, part de Cants populars catalans col·leccionats per Francesch Pelay Briz i Candi Candi, Llibreteria de E. Ferrando Roca, Barcelona, 1866.
El Mariner és una cançó de temàtica amorosa, ja que és un diàleg entre una donzella i un mariner.
Tot i que és de tradició catalana és coneguda arreu d'Europa, sobretot als pobles mariners. Tanmateix, també es canta a Escòcia.
A Múrcia els nens la canten fent un joc dansat (ball rodó).
Aquesta cançó és una balada. Aquest gènere es caracteritza per la seva duració, que sol ser llarga. Normalment el tema que predomina és el narratiu o líriconarratiu, acompanyat de música majoritàriament sil·làbica, de ritme mesurat i en mode major. Aquest tipus de cançó s'utilitzava en diversos contextos: a l'interior de grups laborals agraris (sega, aplega d'olives, espellofades), fent camí cap al lloc de la feina, dintre de determinat tipus de tallers (tèxtils, costura), a casa (teixint, per fer dormir les criatures) o en ocasions festives (aplecs i fontades, matances, etc.)
