PROFILBARU.COM

Ei-ichi Negishi
	(2010)
Biografia
Naixement	14 juliol 1935 ; Hsinking (Manxukuo)
Mort	6 juny 2021 (85 anys); Indianàpolis (Indiana)
Residència	Indiana (1999–); Estats Units d'Amèrica
Nacionalitat	Japó
Formació	Universitat de Pennsilvània - química orgànica (1960–1963); Universitat de Tòquio - química orgànica (1953–1958)
Es coneix per	l'acoblament de Negishi
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Ocupació	químic, catedràtic, investigador
Ocupador	Teijin (en) (1958–1972) ; Universitat de Hokkaidō ; Universitat de Syracuse ; Universitat Purdue
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2014–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Associació americana per l'avanç de la ciència
Professors	Herbert Charles Brown
Influències	Herbert Charles Brown
Obra
Estudiant doctoral	James Tour
Premis
	(2010) Premi de l'American Chemical Society per al treball creatiu en química orgànica sintètica; (2010) Orde de Cultura; (2010) Premi Nobel de Química; (1998) premi de l'ACS en química organometàl·lica; (1986) Beca Guggenheim ;

Ei-ichi Negishi (根岸英一, Negishi Eiichi)^[1] fou un químic japonès que va fer gran part de la seva carrera a la Universitat de Purdue als Estats Units. Se'l coneix essencialment per la seva descoberta de l'acoblament que porta el seu nom.^[2] Va rebre el Premi Nobel de Química 2010 çconjuntament amb Richard F. Heck i Akira Suzuki.^[3]

Negishi nasqué a Txangxun, que en aquella època era la capital de la Manxukuo, una part de la Xina sota ocupació japonesa, i que és actualment la capital de Jilin (Xina). Es va graduar a la Universitat de Tòquio el 1958, i va efectuar el seu internship a Teijin. Se n'anà estudiar als Estats Units i obtingué el seu doctorat a la Universitat de Pennsylvania el 1963 sota la direcció del professor Allan R. Day. El 1966, ingressà com a investigador postdoctoral a la Universitat de Purdue, abans de ser professor ajudant el 1968, i treballà amb el llorejat del Nobel Herbert C. Brown. El 1972, canvià d'universitat per a ser professor ajudant a la Universitat de Syracuse i el 1979 obtingué una promoció com a professor. Tot i així, tornà el mateix any a la Universitat de Purdue.

El 2000 fou guardonat amb el Royal Society of Chemistry's Sir Edward Frankland Prize Lectureship.^[4]

El 2010 rebé el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la química organopal·làdica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ei-ichi Negishi

↑ Negishi's CV Arxivat 2010-10-24 a Wayback Machine. on its lab's website
↑ Anthony O. King, Nobuhisa Okukado and Ei-ichi Negishi «Highly general stereo-, regio-, and chemo-selective synthesis of terminal and internal conjugated enynes by the Pd-catalysed reaction of alkynylzinc reagents with alkenyl halides». Journal of the Chemical Society Chemical Communications, 1977, pàg. 683. DOI: 10.1039/C39770000683.
↑ «Press release 6 October 2010». [Consulta: 6 octubre 2010].
↑ «Professor Ei-ichi Negishi». J. Chem. Soc., Perkin Trans. 1. Royal Society of Chemistry, 2001, pàg. 9–xii. DOI: 10.1039/b009326m [Consulta: 6 octubre 2010].