Educació formal

L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. El seu nom ve per l'oposició a educació no formal, la que s'adquireix fora dels centres escolars. Aquesta distinció és relativament recent, ja que abans només s'assimilava educació a col·legi.

L'educació formal té un currículum prescriptiu que guia els nivells d'aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s'han d'ensenyar a cada nivell. El mestre ha d'orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d'ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural. A la societat occidental actual encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal.[1]

Es pot considerar com un sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als últims de la Universitat.[2]

L'educació formal actual a diferents països

En la majoria de països conté quatre estadis:educació infantil, educació primària, educació secundària i superior, amb variants quant a l'obligatorietat i edats.

Taula de sistemes d'ensenyament en diversos països
país preescolar primària secundària batxillerat estudis superiors
Albània preescolar, educació primària (8 anys obligatoris) dividida en regular, 4 anys, i tècnica, 2 anys ensenyament terciari
Argentina preescolar, EGB (enseñanza general básica) amb 9 cursos obligatoris polimodal: 2-3 anys ensenyament universitari
Austràlia preprimària,
1-5 anys
obligatòria, 7 anys 3-5 anys depenent de l'estat, és obligatòria fins a fer 15 anys terciària o superior
Bangladesh   5 anys nombre d'anys variables segons el centre superior
Burkina Faso obligatori fins als 16 anys, tot i que només un 40% dels alumnes assisteix a primària i menys d'un 10% a secundària, anys i cursos variables
Dinamarca preescolar folkeskole (dels 6 als 17 anys, 9 cursos són obligatoris) secundària superior ensenyament universitari
Egipte
(sistema estatal. El religiós segueix altres divisions)
3 de preparatòria 6 cursos cobreix dels 6 als 12 anys i és obligatòria dividida en general, vocacional i tècnica postsecundària


Finlàndia preescolar educació bàsica,
dels 7 als 15-16 anys, obligatòria i altament comprensiva
secundària superior, dividida en vocacional i liceu terciària
França maternelle dels 6 als 10 anys, obligatòria dels 11 als 16 anys, obligatòria, dividida en dues fases terminal, curs de preparació per a l'ingrés a la facultat ensenyament superior
Països Baixos preescolar bàsica, dels 5 als 12 anys, és obligatòria 4 anys comuns i obligatoris, després 3 vies superior
Hongria kindergarten comença als 7 anys, pot durar 4, 6 o 8 cursos segons l'opció escollida 4 cursos, dividida en tres opcions universitària
Índia preprimària primària: dels 6 als 11 anys, obligatòria,
mitja: dels 11 als 14
secundària superior: dels 14 als 17 ensenyament superior
Irlanda preescolar, primària i secundària (formen un bloc, obligatori dels 6 als 15 anys) superior
Itàlia kindergarten primària: 5 cursos,
mitjana: 3 cursos
5 anys, dividida en tipus de centres, s'estudia fins als 19 anys superior
Mèxic infantil 6 cursos 3 cursos 3 cursos universitària
Pakistan   primària: dels 5 als 10 anys, obligatòria,
mitja: 1-2 cursos
secundària: fins als 14 anys,
secundària superior: fins als 16
pot incloure ensenyament terciari i durar fins a 4 anys  
Romania   elemental, 8 cursos 4 o 5 cursos, obligatòria en teoria fins als 16 anys, gran índex d'abandonament universitària: 1-6 cursos
Xina sistema variat segons zones, oficialment 9 anys obligatoris

Referències

  1. Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
  2. SENRA VARELA, María; VALLÉS HERRERO, Josep. Compendio conceptual de la Educación Social (en castellà). Madrid: Pirámide, 2010, p. 89. ISBN 978-84-368-2395-0. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • Eurydice - Base de dades sobre l'educació formal europea

https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/national-description_es

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!