Començant el 1874, Knorr participà en un viatge a través de l'oceà Pacífic per establir negociacions comercials amb Tonga en benefici de l'Imperi Alemany. Fou nomenat Kapitän Zur See el 1876, Cap de l'Estat Major de l'Almirallat el 1881, i Konteradmiral el 1883.
Com a comandant de l'Esquadró de l'Àfrica Occidental el desembre de 1884, Knorr intervingué en disputes entre clans rivals a Douala, (Camerun), imposant la sobirania alemanya sobre l'estuari del Camerun. Se li atorgà l'Ordre de l'àguila vermella per a aquest èxit.
Des de l'1 d'abril de 1885 fins al 4 de juliol de 1885 Knorr fou Reichskommissar de la colònia alemanya de Kamerun. Llavors comandà un esquadró de creuers que viatjà a Zanzíbar i negocià amb el seu soldà per a l'adquisició d'una porció de territori colonial alemany.
El 1886 Knorr manà un esquadró de creuers a Samoa. Fou promogut a Vizeadmiral el 1889, a Almirall el 1893, i a Almirall en Cap el 1895. Ascendit a la noblesa alemanya el 18 de gener de 1896, rebé l'Ordre de l'àguila negra el 15 de juny de 1898. Knorr es retirà el 1899 i fou nomenat almirall à la suite del Seeoffizierkorps.
Knorr morí a Berlín. En el seu honor, hi ha un carrer Admiral-Knorr-Straße, a Saarlouis.
G.Beckmann, K.U. Keubke (Hrsg.): Alltag in der Kaiserlichen Marine um 1890.ISBN 3-89488-051-1, S.102-103 (alemany)
Cord Eberspächer/Gerhard Wiechmann: Admiral Eduard von Knorr (1840-1920). Eine Karriere in der neuen Elite der Seeoffiziere in Preußen-Deutschland. In: Karl Christian Führer/Karen Hagemann/Birthe Kundrus (Hg.): Eliten im Wandel. Gesellschaftliche Führungsschichten im 19. und 20. Jahrhundert. Für Klaus Saul zum 65. Geburtstag, Münster 2004, S. 239-258 (alemany)
