Eduard Saavedra nasqué a Tarragona el 1829 en una família de classe mitjana, fill del militar Ignasi Saavedra Dumont i de Francisca Moragas Jenkins. A conseqüència de la mobilitat de son pare Saavedra va passar la seva joventut entre diverses ciutats, sobretot Tarragona, Lleida i Albacete. Al voltant de 1843, es va instal·lar a Madrid on estudià enginyeria de 1846 a 1851. Quan va acabar els seus estudis va començar a treballar a Sòria com a delegat d'obres públiques. El 1853 va tornar a Madrid i ingressà com a professor a l'Escola de Camins, Canals i Ports.[3]
El 1857 va projectar la construcció del Far de Chipiona. Va ser ell qui va descobrir les ruïnes de Numància el 1860 a la Província de Sòria i va ser el president de la comissió que havia de fer-se càrrec de les excavacions arqueològiques. Mentre treballava projectant carreteres entre Sòria i El Burgo de Osma va traure a la llum la via romana compresa entre Uxama i Augustòbriga. Més endavant Saavedra va comentar aquesta descoberta a l'article "Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga", publicat el 1879. Quan era enginyer en cap a la província de Sòria, va dissenyar el ferrocarril de Torralba a Sòria.[4]
El 1861 esdevingué acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història, abans d'arribar a ser-ne el director el 1908. Va ser molt amic de l'enginyer i inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo.[5]
La ciutat de Tarragona li va retre homenatge donant el seu nom a un parc, on es troba un monument dedicat a la figura de Saavedra, el seu bust que va esculpir Julio Antonio Rodríguez.[6]
Obres
Lecciones sobre la resistencia de los materiales (1853)
Teoría de los puentes colgantes (1854)
Instrucción sobre la estabilidad de las construcciones (1860)
"Descripción de la vía romana entre Uxama y Augustóbriga" a Memorias de la Real Academia de la Historia (1879)
La Geografía de España de Idrisí (1881)
Intereses de España en Marruecos (1884)
Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892)
Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892)
