Eduard Mercader i Sacanella (Barcelona, 16 de maig de 1851 - Sarrià, 22 d'agost de 1919) fou un arquitecte català.
Biografia
Fill de Joan Mercader i Baguer i Bernarda Sacanella i Mercè, es va casar amb Concepció Brunet i Viadera, amb qui van tenir cinc fills (Julia, Eduard, Concepció, Antoni i Lluís).[1] El 1877 acabà els estudis d'arquitectura a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Granollers fins el 1890.[2] A més de les seves obres, va fer algunes col·laboracions amb Josep Domènech i Estapà.[3]
Obra
Obra
|
any
|
lloc
|
imatge
|
Cases Joan Miquel Bertrand[4]
|
1888
|
Sant Pere Més Alt, 72-72 i Victòria, 4-6 (Barcelona)
|
|
Casa Maria Concepció de Mora[5]
|
1890
|
Ctra. Santa Creu d'Olorda a Sarrià, 18-20 (Vallvidrera)
|
|
Església de la Mare de Déu de Núria[6]
|
1890
|
Bon Pastor, 7-9 (Barcelona)
|
|
Escola Pia de Sarrià[7]
|
1894
|
Sarrià
|
|
Can Deu[8]
|
1897
|
Pl. Concòrdia, 13 (Les Corts)
|
|
Torre Bayer[9]
|
1897
|
Diputació, 324 i Bailèn, 59 (Barcelona)
|
|
Casa-fàbrica Pons[10]
|
1899
|
Sant Pere Més Alt, 59-59 bis i Trafalgar, 50-52 (Barcelona)
|
|
Casa Adelaida Carlota de Alfaro (reforma-ampliació)[11]
|
1902
|
València, 266 (Barcelona)
|
|
Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)[12]
|
1902
|
Bruc, 121 i Mallorca, 299 (Barcelona)
|
|
Casa Eduard Mercader (Pau Claris)[13]
|
1903
|
Pau Claris, 163 (Barcelona)
|
|
Casa Jaume Larcegui[14]
|
1905
|
Balmes, 83 (Barcelona)
|
|
Casa Antoni Carreras i Robert[15]
|
1908
|
Francesc Gumà, 17 (Sitges)
|
|
Sant Pere de les Puel·les (reforma)[16]
|
1911
|
Pl. Sant Pere, 15-16 (Barcelona)
|
|
Torre dels Marquesos d'Alòs[17]
|
1912
|
Sarrià
|
|
Casa Maria Quintana[18]
|
1915
|
Clos de Sant Francesc, 51 (Sarrià)
|
|
Referències
- ↑ «Eduardo Mercader Sacanella». Geni.
- ↑ «Eduard Mercader Sacanella». Arquitectura Modernista.
- ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1.
- ↑ «Casa JM Bertrand». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Maria de la Concepció de Mora». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Església de la Mare de Déu de Núria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ de Oleza, Jaume «L’Escola Pia Sarrià, un antic internat dels escolapis a Barcelona». El Jardí, 07-07-2024.
- ↑ «Can Deu». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Torre Bayer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antonio Pons. Sant Pere Més Alt 59-59 bis i Trafalgar 42 (ara: 50-52). Enderrocar i construir dues cases». Q127 Foment 1418 Z. AMCB, 01-03-1899.
- ↑ «Casa Adelaida Carlota de Alfaro Reforma-Ampliació». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ «Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Casa Eduard Mercader (Pau Claris)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Casa Jaume Larcegui». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Carrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «{{{2}}}». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Torre dels Marquesos d'Alòs». BCNRoc. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1.