Eduard Alcoy i Lázaro

Eduard Alcoy i Lázaro

Biografia
Naixement	5 febrer 1930 Barcelona
Mort	18 juny 1987 (57 anys) Mataró (Maresme)
Activitat
Ocupació	pintor, artista gràfic, dibuixant
Lloc web	alcoy.cat

Eduard Alcoy i Lázaro^[1] (Barcelona, 5 de febrer del 1930 - Mataró, 18 de juny del 1987) va ser un pintor català.

«	Els punts de partida, les fonts d'inspiració de la pintura d'Alcoy són visibles i, penso jo, envejables. Tanmateix els resultats aconseguits revelen ben distintament una personalitat original plena, rica d'humanitat i d'ofici, d'una imaginació i de bon gust, de sensibilitat, d'intenció i, si cal, d'ironia. Voleu un bagatge més complet per a un pintor d'ara i de tots els temps?... I la seva obra arriba precisament al seu zenit avui que la marea d'una pintura mecànica, fotogràfica, publicitaria sense objecte i, al capdavall, erta que envaïa les nostres sales, es comença a perdre pels corredors de la gratuïtat i la insignificança. Per això, avui, l'obra ja tan madura d'Alcoy, podria ser, a més a més, una bandera...	»
— Joan Oliver (Pere Quart), catàleg de l'exposició Alcoy a la Sala Gaudí, Barcelona, 1974

Biografia

Nasqué a Barcelona el 5 de febrer de 1930. Assistí a les escoles franceses per freqüentar després l'Escola Ferrer i Guàrdia i estudiar, a partir del 1939, al col·legi Ramon Llull. El 1943 començà ja a treballar i a partir de l'any següent i amb interrupcions cursà estudis de dibuix i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Llotja).

El 1950 va fer la primera exposició col·lectiva a la Sala Pino de Barcelona, en una etapa en què formà part del grup Inter-Nos. El 1955, la primera exposició individual el portà al Museu Municipal de Mataró, i abans d'acabar l'any ja s'havia produït la seva entrada en la no figuració i es convertia en membre fundador del Grup SíLEX. En aquests temps (1956-57) inicià una nova etapa de treball a l'agència publicitària ZEN, a Barcelona. El 1957 rebé la Medalla Miguel Lerin de la Cámara Barcelonesa de Arte (Premios Juan Gris) i va fundar, juntament amb Hernández Pijuán, Rovira-Brull i Carles Planell, el Grup Sílex.^[2] El 1958 es va casar a Barcelona amb Miracle Pedrós i Vives. Del matrimoni van néixer cinc fills. El 1959, juntament amb Subirachs, va crear l'Escola de Barcelona. Va realitzar exposicions per tot el món amb els informalistes espanyols. Entre el 1930 i el 1966 visqué a Barcelona. El 1963 tancà la seva etapa no figurativa amb l'abandonament definitiu de l'informalisme que portà aparellat un evident silenci expositiu entre el 1963 i el 1965, que acabà trencant amb una exposició individual a Mataró el febrer del 1966. Ja feia alguns mesos que treballava a Mataró a les gràfiques Tria, feina que mantingué fins al 1970.^[3]

El seu trasllat a la ciutat de Mataró es produí el juny del 1966. Fins al juliol del 1974 tenia casa i estudi al carrer de la Riera, mentre que a partir del 1974 la seva residència i lloc de treball s'ubicaren ja definitivament al carrer de Barcelona núm. 34. Amic de Vázquez Montalbán, el 1970 Eduard Alcoy abandonà les feines publicitàries i el disseny gràfic per dedicar-se exclusivament a la pintura. Era l'època dels primers contactes amb marxants i galeristes italians, de les seves anades a Torí i de l'ampliació del seu camp artístic (noves gràfiques, primeres joies i escultures, pirografies, etc.). El 1971 exposà a la Sala Davico de Torí i el 1972 a la Sala Gaudí de Barcelona. El 1974 rebé el Primer Premi ciutat de Balaguer per l'obra "Procés a la bruixa" Arxivat 2015-07-04 a Wayback Machine.. El 1976 elaborà una exposició retrospectiva (1973-1976) a Sala Gaudí de Barcelona, que avui posseeix la major part de la seva obra,^[4] i el 1980 una àmplia antològica a Mataró, que recull obra seva des del 1947.^[5] El 18 de juny de 1987 morí prematurament a Mataró, víctima d'una greu malaltia.

Premis^[6]

• I Medalla Miguel Lerin de la Cimara Barcelonesa de Arte (Premis Juan Gris 1957)
• IV Saló de Jazz de Barcelona. (Primer premi d'aquarel·la. 1957).
• Medalla als expositors espanyols a la III Biennal d'Alexandria.
• Primer Premi de Pintura de Granollers (1959).
• Premi Ciutat de Balaguer (1974).
• Premi Artesport 70, Bilbao.
• Premi "Paisajes Cardíacos", concurs organitzat per Bayer, AG (Alemanya).

Referències

1. «Eduard Alcoy i Lázaro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Eduard Alcoy ┃ Pintura, dibujos y litografías surrealistas ┃ Gaudifond» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2022].
3. Eduard Alcoy i Lázaro Arxivat 2017-03-20 a Wayback Machine. al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés
4. «Obres Eduard Alcoy».
5. Eduard Alcoy a gaudifondarte
6. Biografia^{[Enllaç no actiu]} a latinamericanart.com

Bibliografia

• Aguilera Cerni, V., "Eduardo Alcoy", Cuadernos de Arquitectura, núm 43, 1960.
• Alcoy i Pedrós, Rosa «Eduard Alcoy "formal" i "informal" (primeres cròniques d'una pintura festiva).». D'art. Universitat de Barcelona, Núm. 14, 1988, p. 119-141. ISSN: 1579-2641 [Consulta: 24 febrer 2014].A
• Alcoy, Rosa Arxivat 2018-01-03 a Wayback Machine. (dir.), Eduard Alcoy, Art, artifici i realitat (1945 - 1987), catàleg, Mataró, Patronat Municipal de Cultura., 1999.
• Alcoy, Rosa Eduard Alcoy a Mataró, pintures i dibuixos (1966 -1987), Mataró, Premi Iluro de monografia històrica, Caixa d'Estalvis Laietana, 2000.
• Caballero Bonald, J.M., "El retablo de las maravillas de Eduardo Alcoy". Centro Difusor de Arte Kandinsky, Madrid, febrer de 1977.

Enllaços externs

• Eduard Alcoy i Lázaro - Lloc web oficial
• Fotos de quadres d'Eduard Alcoy Arxivat 2017-03-20 a Wayback Machine. a artodyssey