Va ser projectat el 1933 per l'arquitecte Sixte Illescas, un dels fundadors del GATCPAC, i es va enllestir dos anys després.[2] Originalment, se'l coneixia com la Casa de Vidre perquè la planta baixa estava tota recoberta de vidre verd de claraboia.[1]
Descripció
Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa, cinc pisos i àtic, que en el moment de la seva construcció es trobava enmig d'un barri de casetes baixes alineades i petites torres envoltades de jardí. Enmig de tot això, Illescas va aixecar aquest edifici amb un concepte i un llenguatge completament diferent, seguint en la línia del que portava fent fins aleshores.[1]
La planta baixa estava tota recoberta de vidre de claraboia (actualment hi ha rajoles vidriades verdes), amb els perfils d'aram, material que també utilitzarà per a la porta d'entrada. La façana de la resta de les plantes les va pintar de color gris blavós. Per disminuir la sensació d'uns murs gruixuts i accentuar unes línies més profundes, dona protagonisme a l'aresta de la cantonada deixant-la buida i allunyant el màxim possible les finestres i balcons.[1]
Pels balcons va utilitzar les terrasses-jardí, típiques en l'arquitectura de Le Corbusier. De la façana en sobresurt una fina llosana de fibrociment gris amb un ampit de ferro pintat de blanc i de la qual surten a cada banda dues malles del mateix material que tanquen el balcó.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4«Edifici Illescas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Edifici Illescas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Edifici Illescas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!