El potencial econòmic de Lesotho es basa principalment en l'agricultura (sent els principals cultius el blat de moro, blat, sorgo, fruita i verdura) i al capital humà (per exemple: els ciutadans sothos que migren com a treballadors a les mines de Sud-àfrica, i que després proveeixen Lesotho amb les seves remeses).
Avui en dia, Lesotho també rep ingressos (avaluats en milers de milions de dòlars) de la venda d'aigua potable a Sud-àfrica, per cobrir la demanda quan Sud-àfrica s'enfronta a períodes d'escassetat.
L'emissió de segells postals, principalment destinat al col·leccionisme filatèlic, és també una important font d'ingressos per a la seva economia.
Lesotho és un país petit, muntanyenc, sense sortida al mar, pobra i completament voltat pel territori de Sud-àfrica en què 3/4 de la seva població viu en zones rurals i es dediquen a l'agricultura de subsistència. La seva economia depèn de l'enviament de diners fet per ciutadans del país a l'estranger (especialment en les mines de Sud-àfrica) i de drets duaners, són la major part dels ingressos del govern. No obstant això, el govern recentment va millorar la seva recaptació d'impostos per reduir la dependència de les taxes duaneres.[1]
El 1998 va ser inaugurada una hidroelèctrica que possibilita la venda d'energia i aigua a l'Àfrica del Sud. El país produeix el 90% de l'energia que necessita.[1]
La petita indústria del país és basada en la transformació dels productes agrícoles i en la confecció de robes. Aquesta última es va beneficiar de la qualificació del país per rebre els beneficis de l'Africa Growth and Opportunity Act del govern nord-americà.[1]