EPO és una editorial belga independent de Berchem (Anvers) amb una postura política clarament d'esquerres.[1] EPO publica anualment uns 35 llibres, pr
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial |
| Història | |
| Creació | 1978 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | epo.be |
EPO és una editorial belga independent de Berchem (Anvers) amb una postura política clarament d'esquerres.[1] EPO publica anualment uns 35 llibres, principalment de no-ficció, que inclouen obres originals en neerlandès, així com traduccions sobre temes polítics, econòmics, socials, culturals, psicològics i històrics.
El 1973, el partit marxista Alle Macht Aan De Arbeiders (Tot el poder als treballadors) va fundar Education Prolétarienne / Proletarian Education.[2] El 1978, aquesta editorial es va restablir com a EPO amb la vista posada en un públic d'esquerres més ampli, en competència amb l' editorial Kritak, amb seu a Lovaina.[3] La sèrie Dossier de l'editorial Manteau (editada per Jos De Man, Henry Coenjaarts, Paul Goossens, Paul Koeck, Piet Piryns i Walter De Bock, amb portades dissenyades per Gal) va ser absorbida i es va arribar a un acord amb l'editorial ecològica, amb seu a Amsterdam, per distribuir les publicacions de l'altra editorial.[4]
El 1983, es va establir una col·laboració similar amb De Geus, una editorial neerlandesa de literatura traduïda.[5] A aquesta la van seguir Coutinho, una editorial acadèmica de pedagogia, lingüística i mètodes d'ensenyament, Scheffers, IJzer, Arch Publishing, Thoth i Serena Libri. El subtítol proletari es va eliminar i, a principis dels anys noranta, es va dur a terme la contractació i la inversió, inclosa la compra de De Groene Waterman.[4] A finals dels anys noranta, l'explotació d'aquesta llibreria d'Anvers, juntament amb la mateixa edició, representava el 25% de la facturació de l'EPO, i la impressió i la distribució el 20% cadascuna.[2]
El 2001, la col·laboració amb De Geus va acabar, cosa que va donar lloc a un enfocament més gran en la no-ficció. Van seguir col·laboracions internacionals amb l'editorial francesa Le Temps des cerises (amb entre altres obres, El Llibre Negre del Capitalisme) i Papirossa de Colònia. A més, l'EPO va mantenir contactes estrets amb la britànica Verso Books i Ocean Press dels Estats Units.
També ha establert sinergies amb revistes literàries i culturals com ara Yang, Revolver, De Brakke Hond, Deus Ex Machina, Muziek & Woord i Streven. Des de l'abril de 2008, l'EPO ha participat en l'editorial XOI BVBA, juntament amb l'editorial d'Amsterdam SWP, per a la publicació de les revistes PIPPO i POMPOEN per al mercat flamenc.
A principis del 2026, l'oficina de l'editorial va ser vandalitzada.
L'atac vandàlic va consistir en el llançament d'un projectil amb líquid contra una finestra, pintades a la façana i un ganivet clavat a la porta principal. L'editor, Thomas Blommaert, va qualificar els fets d'una "amenaça física" i un intent d'intimidació vinculat a la línia editorial d'esquerres de l'empresa, i a la seva defensa del feminisme, l'antiracisme i la descolonització. L'editorial va denunciar els fets a la policia i a l'organisme UNIA, afirmant que no es deixarien acovardir per aquesta mena de violència política.[6]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.