EBCDIC (Extend Binary Coded Decimal Interchange Code) és un codi estàndard de 8 bits usat per ordinadors mainframe IBM. IBM va adaptar el EBCDIC del codi de targetes perforades en els anys 1960 i el va promulgar com una tàctica customer-control canviant el codi estàndard ASCII.
EBCDIC és un codi binari que representa caràcters alfanumèrics, controls i signes de puntuació. Cada caràcter està compost per 8 bits (és a dir, per un byte) i per això EBCDIC defineix un total de 256 caràcters.
Hi ha moltes versions ("CODEPAGE") d'EBCDIC amb caràcters diferents. Per exemple si més no hi ha 9 versions nacionals d'EBCDIC amb caràcters ISO 8859-1 (Llatí 1) amb successions diferents.
El següent és el codi CCSID 500, una variant de EBCDIC. Els caràcters 0x00-0x3F i 0xFF són de control, 0x40 és un espai, 0x41 és no-saltar pàgina i 0xCA és un guió suau.
|
|
0 |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
A |
B |
C |
D |
E |
F
|
| 40 |
|
|
|
â |
ä |
à |
à |
ã |
å |
ç |
ñ |
[ |
. |
< |
( |
+ |
!
|
| 50 |
|
& |
é |
ê |
ë |
è |
í |
î |
ï |
ì |
ß |
] |
$ |
* |
) |
; |
^
|
| 60 |
|
- |
/ |
 |
Ä |
À |
À |
à |
Å |
Ç |
Ñ |
|
, |
% |
_ |
> |
?
|
| 70 |
|
ø |
É |
Ê |
Ë |
È |
Í |
Î |
Ñ |
Ì |
} |
: |
# |
|
' |
= |
"
|
| 80 |
|
Ø |
a |
b |
c |
d |
i |
f |
g |
h |
i |
« |
» |
ð |
ý |
þ |
±
|
| 90 |
|
° |
j |
k |
l |
m |
n |
o |
p |
q |
r |
ª |
º |
æ |
¸ |
Æ |
¤
|
| A0 |
|
μ |
{ |
s |
t |
o |
v |
w |
x |
y |
z |
¡ |
¿ |
Ð |
Ý |
Þ |
®
|
| B0 |
|
¢ |
£ |
¥ |
· |
© |
§ |
¶ |
¼ |
½ |
¾ |
¬ |
|
¯ |
¨ |
' |
×
|
| C0 |
|
{ |
A |
B |
C |
D |
E |
F |
G |
H |
I |
|
ô |
ö |
ò |
o |
õ
|
| D0 |
|
} |
J |
K |
L |
M |
N |
O |
P |
Q |
R |
¹ |
û |
ü |
ù |
ú |
ÿ
|
| E0 |
|
\ |
÷ |
S |
T |
U |
V |
W |
X |
Y |
Z |
² |
Ô |
Ö |
Ò |
Ó |
Õ
|
| F0 |
|
0 |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
³ |
Û |
Ü |
Ù |
Ú |
|
Clau EBCDIC
Espai en blanc - 0 1 0 0 0 0 0 0
Lletres majúscules de la A a la Z: es divideixen en tres grups (AI), (JR), (SZ) i en les primeres quatre posicions s'identifica el grup al qual pertany la lletra i en les restants quatre posicions el dígit corresponent a la posició de la lletra en el grup.
A - 1 1 0 0 0 0 0 1
B - 1 1 0 0 0 0 1 0
C - 1 1 0 0 0 0 1 1
D - 1 1 0 0 0 1 0 0
E - 1 1 0 0 0 1 0 1
F - 1 1 0 0 0 1 1 0
G - 1 1 0 0 0 1 1 1
H - 1 1 0 0 1 0 0 0
I - 1 1 0 0 1 0 0 1
J - 1 1 0 1 0 0 0 1
K - 1 1 0 1 0 0 1 0
L - 1 1 0 1 0 0 1 1
M - 1 1 0 1 0 1 0 0
N - 1 1 0 1 0 1 0 1
O - 1 1 0 1 0 1 1 0
P - 1 1 0 1 0 1 1 1
Q - 1 1 0 1 1 0 0 0
R - 1 1 0 1 1 0 0 1
S - 1 1 1 0 0 0 1 0
T - 1 1 1 0 0 0 1 1
U - 1 1 1 0 0 1 0 0
V - 1 1 1 0 0 1 0 1
W - 1 1 1 0 0 1 1 0
X - 1 1 1 0 0 1 1 1
I - 1 1 1 0 1 0 0 0
Z - 1 1 1 0 1 0 0 1
La lletra Ñ es representa 0 1 1 0 1 0 0 1
Els dígits del zero (0) al nou (9): s'identifiquen amb un 1 en les primeres quatre posicions (és a dir, 1111) i en les restants quatre posicions el dígit en binari.
0 - 1 1 1 1 0 0 0 0
1 - 1 1 1 1 0 0 0 1
2 - 1 1 1 1 0 0 1 0
3 - 1 1 1 1 0 0 1 1
4 - 1 1 1 1 0 1 0 0
5 - 1 1 1 1 0 1 0 1
6 - 1 1 1 1 0 1 1 0
7 - 1 1 1 1 0 1 1 1
8 - 1 1 1 1 1 0 0 0
9 - 1 1 1 1 1 0 0 1
Vegeu també
