La casa de Clèveris es va extingir el 1609 amb el duc Joan Guillem, i es va produir la guerra de successió de Jülich, que va oposar les cinc germanes d'aquest príncep, i les cases de Saxònia, del Palatinat-Neuburg i de Brandenburg. La casa de Saxònia fonamentava les seves pretensions sobre una expectativa de successió atorgada el 1483 per l'emperador Frederic III al duc Albert l'Intrèpid. L'Elector de Brandenburg, Joan Segimon, gendre de Maria Eleonor, germana gran de Joan Guillem, i el comte de Neuburg, Felip Lluís marit d'Anna, segona germana del mateix príncep, van ocupar el país i van acabar signant un tractat a Dortmund pel qual van convenir administrar el ducat en comú. L'emperador Rodolf II va voler anul·lar aquest tractat i va ordenar el segrest del ducat. Per mantenir els seus drets, els dos prínceps van implorar el socors de la unió protestant, i es van aliar amb Enric IV de França. La intervenció de França es va retardar pel seu assassinat per Ravaillac. El 1612 van sorgir discussions entre l'elector i el comte de Neuburg. Finalment, el 1614, un tractat signat a Xanten, sota la mediació d'Anglaterra i de França establia que la successió havia de ser repartida en dos lots, que es van sortejar. L'elector de Brandenburg va rebre el ducat de Clèveris, el comtat de la Mark i el comtat de Ravensberg; el comte de Neuburg els ducats de Jülich i de Berg. Després de noves lluites, aquest tractat va ser confirmat el 1666.
1402-1423: Renald († 1423), duc de Gueldre (Renald IV) i de Jülich, fill
casat el 1405 amb Maria d'Harcourt.
A la seva mort el ducat de Gueldre va passar a la descendència de la seva germana i el ducat de Jülich va passar a uns cosins de la línia masculina. Els ducs de Gueldre van reclamar Jülich, pretensió després continuada perls ducs de Lorena.
Gerard VI († 1360) casat amb Margarita de Ravensberg, pare de :
.svg&lang=ca)
