El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a la zona del Rin, limitat al nord pel comtat de Zutphen, a l'est pel comtat de la Mark i els territoris episcopals de Colònia i de Münster, i al sud i a l'oest pel ducat de Gueldre. Abans del desenvolupament de Clèveris el comtat s'anomenava comtat de Toneburg.
A principis del segle XI, l'emperador Enric II va encomanar l'administració del Klever Reichswald, una gran àrea boscosa al voltant del Kaiserpfalz a Nimega, directament subordinada al domini imperial, als nobles locals de la Baixa Lorena de Geldern i Clèveris. El comtat de Cleves (alemany: Grafschaft Kleve, neerlandès: Graafschap Kleef) va ser esmentat per primera vegada al segle XI. El 1417, el comtat es va convertir en un ducat. Després de la mort del comte Joan el 1368, el feu va ser heretat pel seu nebot Adolf III de la Mark. Clèveris i la Marck van ser finalment governats en unió personal per la Casa de la Mark després que el germà major d'Adolf, el comte Engelbert III, havia mort sense descendència el 1391. L'emperador Segimon I va elevar al comte Adolf I de Clèveris a l'estatus de duc i príncep del Sant Imperi romà el 1417.
Els territoris de Clèveris-la Mark es van convertir en un dels estats més importants del Cercle de Baixa Renània i Westfàlia de 1500, amb gran rivalitat amb els Príncep-Bisbes de Münster. El 1511, Joan III de la Marck, fill del duc Joan II de Clèveris, va heretar els ducats de Jülich i Berg pel seu matrimoni amb Maria, després de la mort del seu sogre, el duc Guillem III de Jülich-Berg. Quan Joan III va succeir al seu pare com duc de Clèveris el 1521, els estats de Jülich, Berg, Clèveris i la Mark van formar els Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg. La seva filla Anna de Clèveris (1515-57) es va convertir fins i tot en Reina Consort d'Anglaterra durant uns quants mesos el 1540, ja que el seu germà Guillem IV, duc des de 1539, va combatre contra l'emperador Carles V per la possessió del Ducat de Gueldre i va buscar el suport del rei Enric VIII.