El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans. Va ser creat el 1344 pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d'Orleans, el qual va morir sense fills el 1375, revertint el territori de nou a la corona.[1] El títol de duc d'Orleans va ser un dels més importants durant l'etapa monàrquica francesa.
El 1392, Carles VI el va concedir al seu germà Lluís, fundador de la primera dinastia ducal d'Orleans. El seu net, Lluís II d'Orleans va regnar a França com Lluís XII, fent que el ducat passés de nou a mans de la corona. El 1626 se segrega de nou, Lluís XIII l'atorga al seu germà Gastó, que va morir sense descendència masculina, revertint el territori de nou a la corona.[1]
El 1660 s'atorga de nou el ducat, per part de Lluís XIV, al seu germà Felip II d'Orleans, que fins aleshores havia estat duc d'Anjou, iniciant-se així la segona dinastia ducal d'Orleans. Va ser pare de Felip III d'Orleans, qui fou regent de França durant la minoria d'edat de Lluís XV. El seu descendent, Lluís Felip III d'Orleans va esdevenir rei de França el 1830, i al mateix temps va cedir el ducat d'Orleans al seu fill gran Ferran d'Orleans, duc de Chartres.[1]
Els descendents de la línia Borbó-Orleans són actualment pretendents al desaparegut tron francès, coneguts com a pretendents orleanistes.
.svg)
.svg)
