El Ducat d'Híxar és un títol nobiliari espanyol creat per Ferran II d'Aragó, el 16 d'abril de 1483 per Juan Fernández d'Híxar, senyor de la baronia d'Híxar.
El títol fou confirmat el 1599 al seu besnet Juan Francisco Fernández d'Híxar, IV comte de Belchite, ja que no havia estat usat aquest títol per més de dos generacions.
Felip V d'Espanya, concedí la G.E. el 16 de març de 1718 a Isidro Francisco de Silva, VII duc d'Híxar, VII duc d'Aliaga, VII duc de Lécera.
Aquest títol de duc d'Híxar ha estat ostentat conjuntament, per quasi quatre-cents anys, pels mateixos titulars que han portat els títols de duc d'Aliaga i duc de Lécera.
El seu nom fa referència al municipi d'Híxar, a la província de Terol.
Arxiu Ducal
L'Arxiu Ducal d'Híxar és d'importància cabdal per al coneixement de la noblesa i la societat catalanes de l'Antic Règim, en aplegar els fons documentals de dos grans conglomerats de llinatges catalans: els Castre-Pinós (comtes de Vallfogona i Guimerà, vescomtes d'Illa, Canet i Èvol i barons de Milany, Pinós, Mataplana, Lluçà, la Portella i Peramola); i els Ponts de Mendoza (marquesos de Vilanant, comtes de Robres i de Montagut, vescomtes de Jóc i barons de Jorba, Rupit i d'Orcau).[1]
Ducs d'Híxar
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
