La senyoria i després ducat de Montmorency va agafar el nom de ducat d'Enghien el 1689.
Història
La senyoria de Montmorency
La senyoria de Montmorency, a l'Illa de Fraça, apareix al segle X centrada en el castell de Montmorency, al sud de París, i prop de Monthléry, en direcció a Orleans. La seva importància derivava del control de les rutes que portaven a París el que va causar que els reis de França volguessin estendre el domini reial en aquest territori. Així el 997 el rei Robert II de França va donar la senyoria del castell a Bucard el Barbut, un senyor instal·lat d'origen a l'illa Saint-Denis; la senyoria tenia uns elevats ingressos pels drets de peatge que exigia als vaixells que navegaven pel Sena així com d'algunes incursions a terres de l'abadia de Saint-Denis. La senyoria fou elevada a ducat pairia el 1551.
La senyoria d'Enghien
La senyoria d'Enghien va sorgir al segle xi, fundada per Engelbert d'Enghien, i fou la primera baronia del comtat d'Hainaut. La fortalesa i vila fou plaça militar dels senyors d'Enghien a l'inici del segle xiii i després fou una residència dels Luxembourg. El 1487 Maria de Luxembourg (1462-1546), única hereva de Pere II de Luxemburg, comte de Saint Pol i membre d'una de les branques de la casa de Luxemburg, es va casar amb Francescc de Borbó-Vendôme, rebesavi d'Enric IV. Maria de Luxemburg li va aportar en dot entre altres, les senyories de Condé (al país de Brie) i d'Enghien. Maria va morir el 1546. El net de Maria, Lluís I de Borbó-Condé va donar el nom d'Enghien a la seva senyoria de Nogent-le-Rotrou (rebatajada oficialment «Enghien-le-Français») que fou erigida en ducat pairia el 1566 però va morir el 1569 abans de registrat la carta patent i per tant el títol s'hauria d'haver extingit però el seu fill Enric I de Borbó-Condé, i després el net Enric II de Borbó-Condé, van continuar portant-lo conjuntament amb el de príncep de Condé i els altres títols. El 1621 Enric II va donar al seu fill nadó Lluís (el futur Lluís II de Borbó-Condé, el Gran Condé), el títol de duc d'Enghien i així es va obrir el costum de nomenar «duc d'Enghien» al fill primogènit del príncep de Condé.
El ducat de Montmorency esdevingut Enghien
Més tard Enric II va esdevenir duc de Montmorency el 1633 per rehabilitació del títol abolit a l'execució el 1632 del seu cunyat Enric II de Montmorency, darrer duc de Montmorency. El setembre de 1689, per donar definitivament al títol de duc d'Enghien une legitimitat que fins aleshores es podia contestar, el net d'Enric II i fill del Gran Condé, Enric Juli de Borbó-Condé, va fer rebatejar el ducat de Montmorency com a ducat d'Enghien (i la població Enghien-les-Bains), en profit del seu propi fill Lluís III de Bourbon-Condé (1668-1710). El títol de duc d'Enghien continuà doncs portat pel fill primogènit del príncep de Condé, però si el fill primogènit tenia al seu torn un fill el primogènit del príncep conservava el títol de duc de Borbó.
El ducat de Beafort esdevingut Momorency
Poc després el ducat de Beaufort revenut per Lluís Josep de Vendôme a Carles I Frederic de Montmorency-Luxembourg, fou rebatejat ducat de Montmorency (vegeu ducat de Beaufort).
Brancas dels Montmorency
La casa de Montmorency es va ramificar en diverses branques de les quals les tres principals foren les de Montmorency, Montmorency-Laval, Montmorency-Luxembourg, però cap va sobreviure gaire a la revolució per manca de descendents masculins; la casa de Montmorency es va extingir el 1878 amb Anne Eduard Lluís Josep de Montmorency-Beaumont-Luxemburg, príncep de Luxemburg, duc de Beaumont, par de França i príncep de Tingry.
Llista de senyors
? - vers 1013 : Bucard II el Barbut, fill de Bucard I (senyor a la regió de Saint-Denis)
1650-1686 : Lluís II de Borbó-Condé, príncep de Condé, el Gran Condé, segon duc de Montmorency
1686-1689 : Enric III de Borbó, príncep de Condé, tercer duc de Montmorency. El 1689 va obtenir el canvi de nom del ducat de Montmorency a ducat d'Enghien per legitimar el títol de duc d'Enghien portat tradicionalment des de 1566 pel fill gran del príncep de Condé.
Ducs d'Enghien (1689-1804)
Escut dels ducs d'Enghien, fills primogènits dels prínceps de Condé
El títol fou abolit el 1830 i el 1832 la comuna d'Enghien (a Val-d'Oise) va recuperar el seu nom de Montmorency. Una part de la comuna es va segregar el 1850 per formar Enghien-les-Bains
x2 Agnès de Pontoise, filla de Raül Déliès, senyor de Pontoise
│
├─>Hermer
│
└─>Hervé († v.1172), conestable d'Irlanda
x Isabel de Beaumont, vídua de Gilbert de Clare (1100–1147), comte de Pembroke
Bibliografia
Joseph Depoin, La légende des premiers Bouchards de Montmorency, Société Historique du Vexin, Pontoise, 1908, 26 pgs., en línia aquí
Françoise Kermina, Les Montmorency : Grandeur et déclin, Perrin, París, 2002, 306 pgs. (ISBN 2262016410), en línia aquí
Nicolas Viton de Saint-Allais, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques, et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur, t. 12, C. F. Patris, París, 1818, 533 pgs. en línia aquí
Hervé de Montmorency-Morrès, Les Montmorency de France et les Montmorency d'Irlande, Plassan & Cie, París, 1828, 214 pgs., en línia aquí
Joseph Louis Ripaux Desormaux, Histoire de la Maison de Montmorenci, t. 1, París, 1764, 408 p., en línia aquí
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
