El ducat d'Alsàcia fou una jurisdicció merovíngia creada pel rei d'Austràsia el 640. Fou suprimit el 754 i substituït per dos comtats: el Nordgau (el país del nord, aproximadament el departament de Baix Rin) i el Sundgau (el país del sud, aproximadament el departament d'Alt Rin). Els comtats van passar a dos fills del duc Alaric o Eticó I, origen dels Eticònides, Adalbert I que va rebre Sundgau i Eticó II que va rebre Nordgau. La branca d'Adalbert es va extingir i el va heretar l'altra branca que va agafar el títol de comtes d'Alsàcia. Del 867 al 885 un fill de Lotari II, de nom Hug, va portar el títol de duc d'Alsàcia.
Llista de ducs
- 640-vers 654 : Gondoí d'Alsàcia, fundador de l'abadia de Moutier-Grandval
- vers 654-662 : Bonifaci d'Alsàcia
- 662 - 690 : Adalric I o Eticó I (nascut vers 635 - mort vers 690)
- 690 - 722 : Adalbert I d'Alsàcia (nascut vers 665 - mort 722), duc d'Alsàcia, comte de Sundgau (fill)
- 722 - 767 : Luitfrid I d'Alsàcia (nascut vers 715 - mort 767), duc d'Alsàcia i comte de Sundgau (fill)
