Duc de York![]() |
| Tipus | title of nobility in the United Kingdom (en)  i títol nobiliari  |
|---|
| Actual titular | Edmund de Langley, Eduard de Norwich, Ricard Plantagenet, Eduard IV d'Anglaterra, Richard de Shrewsbury, Enric VIII d'Anglaterra, Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Henry Benedict Stuart, Jordi V del Regne Unit, Jordi VI del Regne Unit i Andreu de York |
|---|
| Epònim | York |
|---|
| Estat | Regne d'Anglaterra, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne Unit |
|---|
| Part de | noblesa d'Anglaterra, noblesa d'Anglaterra, noblesa d'Anglaterra, noblesa d'Anglaterra, noblesa d'Anglaterra, Jacobite Peerage (en) , noblesa del Regne Unit, noblesa del Regne Unit i noblesa del Regne Unit |
|---|
El Duc de York és un títol de noblesa del Regne Unit. Des del segle xv ha estat habitualment concedit al segon fill del monarca britànic. Ha estat creat en 11 ocasions, 8 com a "Duc de York" i tres com a "Duc de York i Albany". Des de 1461, quan el besnet del primer duc esdevingué el rei Eduard IV, cap dels següents deu ducs el passà als seus hereus: o bé van morir sense hereus masculins o bé van ser coronats reis. El Duc actual és el Príncep Andreu, segon fill de la Reina Elisabet II. Actualment Andreu no té hereus masculins i, des del seu divorci el 1996, està solter. L'esposa del Duc de York és coneguda com la Duquessa de York.
Història
A l'edat mitjana York (Anglaterra) era la principal ciutat del nord d'Anglaterra I seu de l'Arquebisbe de York des de l'any 735. Yorkshire era el principal comtat de la zona.
A l'interval entre la caiguda de Jorvic sota Eric el Sanguinari, darrer rei de Jòrvik († 954) i la primera creació del Ducat de York, van haver alguns comtes de York.
El títol de Duc de York va ser creat per primera vegada als Pars d'Anglaterra el 1385 per a Edmund de Langley, el quart fill supervivent d'Eduard III, i un important personatge a l'obra Ricard II de Shakespeare. El seu fill, Eduard de Norwich, que heretà el títol, va morir en la batalla d'Agincourt el 1415. El títol passà al seu nebot Ricard, fill de Richard of Conisburgh (que va ser executat per conspirar contra el rei Enric V). El jove Ricard aconseguí que li restituïssin el títol, però quan el seu fill gran, que havia heretat el títol, esdevingué Rei el 1461 com Eduard IV, el títol va fusionar-se amb la Corona.
El títol tornà a ser creat per a Ricard de Shrewsbury, segon fill d'Eduard IV. Ricard va ser un dels Prínceps a la Torre, i, en morir sense descendència, el títol s'extingí a la seva mort.
La tercera creació va ser per a Enric Tudor, segon fill d'Enric VII. Quan el seu germà gran, Arthur, Príncep de Gal·les, va morir el 1502, Enric esdevingué l'hereu al tron. Quan finalment Enric passà a ser el rei Enric VIII, els seus títols es fusionaren amb la Corona.
El títol va ser creat per quarta vegada per a Carles Stuart, segon fill de Jaume I. Quan el seu germà, Enric Frederic, Príncep de Gal·les, va morir el 1612, Carles esdevingué hereu. Va ser nomenat el 1616 Príncep de Gal·les i quan finalment passà a ser Carles I el 1625, el títol de nou passà a la corona.
La cinquena creació va ser en favor de Jaume Stuard, el segon fill de Carles I. La ciutat i l'estat de Nova York, actualment dels Estats Units van ser batejades així per aquest Duc de York en particular. Quan el seu germà el rei Carles II va morir sense hereus, Jaume el succeí al tron com Jaume II, i de nou el títol passà a la corona.
A inicis del segle xviii, el pretendent Jacobita al tron, Jaume Francesc Eduard Estuard, fill de Jaume II, donà el títol de Duc de York (entre els pars Jacobites) al seu segon fill, Enric. Jaume Francesc era conegut per aquells que rebutjaven les seves pretensions com "El Vell Pretenent"; el seu fill gran, Carles, va ser anomenat "El Jove Pretenent" (o "Bonnie Prince Charlie" entre els seus partidaris). Enric, que es convertiria en cardenal de l'Església Catòlica, va ser conegut com el Cardenal Duc de York. Pels jacobites, són els reis Jaume III, Carles III i Enric IX, respectivament (des de la perspectiva jacobita, aquesta creació del títol es combinà amb la corona a la mort de Carles, sense descendència legítima, i la successió d'Enric amb els seus drets).
Durant el segle xviii, es creà el Ducat de York i Albany en diverses ocasions entre els Pars de Gran Bretanya. El títol va ser concedit per primera vegada al Príncep Ernest Augustus de Brunswick-Lüneburg, Bisbe d'Osnabrück, el germà menor del rei Jordi I. Va morir sense hereus. La segona creació va ser pel Príncep Eduard, el germà petit del rei Jordi III, que també morí sense hereus en no haver-se casat mai. La tercera i darrera creació del Ducat de York i Albany va ser pel Príncep Frederick Augustus, el segon fill del rei Jordi III. Serví com a Comandant en Cap de l'exèrcit britànic diversos anys, i va ser el Gran Vell Duc de York (Grand old Duke of York) de la cançó popular. També va morir sense hereus.
La sisena creació del Ducat de York (sense combinar-se amb Albany) va ser pel príncep Jordi de Gal·les, segon fill d'Albert Eduard, Príncep de Gal·les, futur Eduard VII. Va ser creat Duc de York després de la mort del seu germà gran, Príncep Albert Victor, Duc de Clarence. Quan la seva àvia la Reina Victòria va morir i el seu pare succei al trono el 1901, Jordi esdevingué Príncep de Gal·les, Duc de Cornualla i Duc de Rothesay així com Duc de York. El títol passà a la corona quan Jordi succeí al seu pare com a Jordi V.
La setena creació va ser pel Príncep Albert, segon fill del Rei Jordi V i germà petit del futur Rei Eduard VIII. Albert pujà al tron inesperadament quan el seu germà abdicà, prenent el nom de Jordi VI, i el ducat passà de nou a la corona.
El títol va ser creat per vuitena vegada pel Príncep Andreu, el segon fill de la Reina Elisabet II. Actualment (2023), només té dues filles. Si en el futur no tingués cap fill mascle, la qual cosa sembla probable, el títol s'extingiria a la seva mort. Si se segueix la tradició de concedir el títol al segon fill del monarca, llavors el títol aniria a parar al Príncep Lluís, el segon fill del Príncep Guillem i de Caterina, Princesa de Gal·les, després de Guillem succeeix al seu pare. (Príncep Enric, el segon fill del actual rei, Carles III, té un altre títol, Duc de Sussex, de el seu casament ençà, car Andreu és encara vivent).
Des de la seva primera creació, cada cop que s'ha creat el ducat de York només ha tingut un únic ocupant, car aquest o bé ha pujat al tron o bé ha mort sense hereus.
L'esposa del Duc de York és coneguda com la Duquessa de York.
Ducs
Ducs de York
Primera creació, 1385–1415, 1425–1461
| Duc |
Retrat |
Naixement |
Casaments |
Mort
|
Edmund de Langley
Casa de York (fundador)
1385–1402
també:Comte de Cambridge (1362) |
 |
5 de juny de 1341
Kings Langley
fill de Eduard III d'Anglaterra i Felipa de Hainault |
Isabel de Castella i Padilla
1372
3 fills
Joan de Holland
sense fills |
1 d'agost de 1402
Kings Langley
61 anys
|
Eduard de Norwich
Casa de York
1402–1415
també:Duc d'Aumale (1397–1399), Comte de Cambridge (1362–1414),
Comte de Rutland (1390–1402), Comte de Cork (c. 1396) |
 |
1373
Norwich
fill d'Edmund de Langley i Isabel de Castella i Padilla |
Philippa de Mohun
sense fills |
25 d'octubre de 1415
Agincourt
42 anys
|
| El germà d'Eduard de Norwich, Ricard de Conisburgh, havia estat condemnat a mort i executat per traïció a l'agost de 1415. Aquesta condemna aturà el camí al seu fill Richard Plantagenet perquè succeís a Eduard fins que el rei considerà prudent restaurar-lo.
|
Ricard Plantagenet
Casa de York
1425–1460
també:Comte d'Úlster (1264), Comte de March (1328), Comte de Cambridge (1414, restaurat 1426),
Lord feudal de Clare (bt. 1066–1075), Baró Mortimer of Wigmore (1331) |
 |
21 de setembre de 1411
fill de Richard of Conisburgh i Anne de Mortimer |
Cecily Neville
1437
13 fills |
30 de desembre de 1460
Wakefield (West Yorkshire)
49 anys
|
Eduard Plantagenet
Casa de York
1460–1461
també:Comte d'Úlster (1264), Comte de March (1328), Comte de Cambridge (1414),
Lord feudal de Clare (bt. 1066–1075), Baró Mortimer de Wigmore (1331) |
 |
28 d'abril de 1442
Rouen
fill de Richard Plantagenet i Cecily Neville |
Elizabeth Woodville
1 de maig de 1464
10 fills |
9 d'abril de 1483
Ciutat de Westminster
40 anys
|
| Eduard Plantagenet pujà al tron com Eduard IV al 1461, i tots els seus títols passaren a la corona.
|
Segona creació, 1474–1483
Tercera creació, 1494–1509
Quarta creació, 1605–1625
| Duc |
Retrat |
Naixement |
Casaments |
Mort
|
Carles Stuart
("Sant Carles el Màrtir")
Dinastia Estuard
1605–1625
també: Príncep de Gal·les i Comte de Chester (1616), Duc de Cornwall (1337), Duc de Rothesay (1398),
Duc d'Albany, Marquès d'Ormond (1600), Comte de Carrick (1598), Comte de Ross (1600),
Baró Renfrew (1398), Lord Ardmannoch (1600), Lord de les Illes, Príncep i Gran Majoral d'Escòcia (1598) |
 |
19 de novembre de 1600
Palau Dunfermline
fill de Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca |
Henrietta Maria de França
13 de juny de 1625
9 fills |
30 de gener de 1649
Palau de Whitehall
48 anys
|
| El germà gran de Carles Enric Frederic va morir abans que el seu pare, de manera que Carles va ser nomenat Príncep de Gal·les, i el succeí com Carles I al 1625, i els seus títols revertiren a la corona.
|
Cinquena creació, (1633) 1644–1685
Ducs de York i Albany
Després de la Unió de Gran Bretanya el 1707, els reis de Hannover van lluir títols dobles, un d'un país i un de l'altre, per donar èmfasi a la unitat.
Primera creació, 1716-1728
Segona creació, 1760–1767
Tercera creació, 1784–1827
Ducs de York
Després que la Reina Victòria del Regne Unit decidís no atorgar el ducat disponible al seu segon fill, com era tradicional (possiblement a causa de les seves connexions amb Hannover), concedí el ducat de York (sol, en lloc de "York i Albany"), al segon fill (tot i que llavors era el més gran viu) del seu fill.
Sisena creació, 1892–1910
Setena creació, 1920–1936
Vuitena creació, 1986–Present
Possible futur del títol
Segons la llei actual, la vuitena creació del títol s'extingiria a la mort del Príncep Andreu (tret que tornés a casar-se i tingués un fill), i llavors el monarca podria recrear de nou el títol. Podria ser que fos recreat per al Príncep Enric, excepte si es casés abans o que el Príncep Andreu morís abans.
Els ducats de York, Cornwall, Lancaster, Clarence i Gloucester formen el grup original creat entre 1337 i 1385. El Príncep Carles actualment és el Duc de Cornwall, la Reina és la Duquessa de Lancaster, i el seu cosí Ricard és el Duc de Gloucester. De tots ells, l'únic que actualment no existeix és el de Clarence, atorgat per darrera vegada per la Reina Victòria del Regne Unit al seu net, el Príncep Albert Victor, qui morí el 1892.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
