Dorve té dues esglésies, la parroquial de Sant Bartomeu i la capella de Sant Esteve. Les cases del poble s'organitzen a l'entorn d'una plaça molt ampla.
Etimologia
Segons Joan Coromines,[1]Dorve és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide, preromà, però del qual costa de precisar-ne l'origen exacte.
En el fogatge del 1553, Dorbe declara[3] 5 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 30 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Dorbe. Hi diu que és una localitat amb alcalde situada en el vessant d'una muntanya molt alta, a la Vall d'Àneu. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Sant Bartomeu, servida per un rector natural de la vall. Hi ha diverses fonts amb aigües molt fortes. Les terres són fluixes i pedregoses, molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes al nord i a l'est, algunes amb boscos i d'altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, isards, perdius i alguns ossos. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).
Barbal, Maria. «Dorve». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
Coromines, Joan. «Dorve». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.