Per bé que algunes fonts el situen en terreny de Sant Miquel de Llotes, en realitat, però, és dins del terme[1] de Bulaternera. A prop, al sud-est, però en el terme veí de Sant Miquel de Llotes, hi ha el Dolmen de les Molleres, o del Camp Gran I.
Va ser estudiat per primera vegada per Eugène Devaux el 1936, i posteriorment per Pere Ponsich i Maurice Iché el 1949. En Lluís Pericot l'esmentà en la segona edició de la seva tesi del 1950, i Jean Abélanet en destacà els gravats que en decoren[2][3][4][5] la llosa de cobertura.
Bocquenet, Jean-Philippe «Le dolmen du Coll de la Llosa. Casefabre». Bilan Scientifique Languedoc-Roussillon, 1995, p.164-165.
Bocquenet, Jean-Philippe «Dolmen du Coll de la Llosa. Commune de Casefabre». Bulletin de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 10, 01-12-1995, p. 6. Arxivat de l'original el 2014-11-29 [Consulta: 11 setembre 2013].