Se'n conserven les lloses verticals de la cambra i algunes de la galeria. De la coberta només queda una petita llosa. La cambra té 2,40 metres de llargada per 1,20 d'amplada. Tot el conjunt permet fer-se una idea prou bona del que és un dolmen del tipus galeria catalana.[2] Quan Antoni Guilleumes el va descobrir el 1952, encara conservava una part del túmul, d'uns 10 metres de diàmetre. Avui dia, se'n pot endevinar l'àrea gràcies a la dispersió al voltant del dolmen de les pedres, més o menys arrenglerades, que en formaven part. A l'interior de la cambra hi havia un paviment format per tres capes de pedres, on es va trobar un punyal de bronze, puntes de sageta, una punta de llança i fragments de ceràmica hallstàttica i campaniforme. Aquestes troballes permeten determinar una fase d'ús del dolmen durant el segon mil·lenni abans de Crist.[2]