Dobló d'or de 8 escuts, encunyat a Mèxic l'any 1798.
El dobló[1][2][3] (també denominat excel·lent major) va ser una moneda d'or espanyola que equivalia a dos escuts o 32 rals i pesava 6,77 grams (0,218 unces troi). Originalment el "dobló" va ser anomenat així perquè representava un valor igual al de dos excel·lents menors d'or, la moneda introduïda a Espanya des de 1497 pels Reis Catòlics, però posteriorment el nom de dobló es va assignar a pràcticament totes les monedes d'or encunyades a l'imperi espanyol que tinguessin un valor igual o superior a dos escuts. Així, van existir el dobló de quatre (igual a quatre escuts, que pesava 13,5 grams), o el dobló de vuit (equivalent a vuit escuts, amb un pes de 27 grams).[4][5]
A Espanya, els doblons van ser monedes de curs legal fins a mitjans del segle XIX. El 1859, Isabel II va reemplaçar els escuts pels rals, com base del dobló; a més a més, va substituir el dobló de 6,77 g per un altre de nou i més pesat que equivalia a 100 rals i pesava 8,3771 g (0,268 unces troi). Els últims doblons espanyols (que indicaven la denominació de 80 reals) van ser encunyats el 1849. Les colònies espanyoles de Mèxic, Perú i Nova Granada van continuar encunyant doblons després d'independitzar-se.[6]
Les colònies portugueses també han encunyat doblons anomenats dobrão (amb el mateix significat).
A Europa, el dobló es va convertir en el model de moltes altres monedes d'or, entre les quals s'inclouen el Louis d'orfrancès, la doppiaitaliana, el duplonesuís, el pistole del nord d'Alemanya i el Friedrich d'orprussià.
A Nova Orleans i Mobile, Alabama, les comparses del carnestoltes de Mardi Gras llancen doblons a la gent (generalment fets d'alumini), almenys des de 1960.
