Districtes de París

Els districtes de París (arrondissements de Paris) són divisions administratives intramunicipals que reparteixen París, la capital de França, en vint districtes municipals. A escala nacional, s'assimilen estadísticament i administrativa als cantons, però no se celebren eleccions departamentals a París, sinó que els consellers de París exerceixen alhora les competències de consellers municipals i de consellers departamentals.

La divisió de París en districtes data del 1795 (llei del 19 de vendemiari de l'any IV), aleshores amb un repartiment en dotze districtes. Els districtes actuals foren delimitats per la llei del 16 de juny del 1859,^[1] que portà el seu nombre de dotze a vint en el marc de l'annexió dels suburbis situats entre els fortificacions de l'Enceinte de Thiers i el mur dels Fermiers généraux.

Aquests districtes municipals no s'han de confondre amb els districtes departamentals, que són un altre tipus de subdivisió administrativa a l'escala del departament. A França, els municipis de Lió i Marsella també se subdivideixen en districtes municipals.

Els vint districtes estan disposats en forma d'espiral en la direcció de les agulles del rellotge, començant pel 1r al centre de la ciutat, a la dreta del riu Sena.

Districtes de París

Districte	Nom	Àrea (en km²)	Població (cens del 1999)	Població (estimació del 2005)	Densitat (2005) (hab. per km²)	Població màxima
I^er arrondissement	Louvre	1,826	16.888	desconeguda	9.249 (1999)	abans del 1861
II^e arrondissement	Bourse	0,992	19.585	desconeguda	19.743 (1999)	abans del 1861
III^e arrondissement	Temple	1,171	34.248	desconeguda	29.247 (1999)	abans del 1861
IV^e arrondissement	Hôtel de Ville	1,601	30.675	desconeguda	19.160 (1999)	abans del 1861
V^e arrondissement	Panthéon	2,541	58.849	59.300	23.337	1911
VI^e arrondissement	Luxembourg	2,154	44.919	45.800	21.263	1911
VII^e arrondissement	Palais-Bourbon	4,088	56.985	55.700	13.625	1926
VIII^e arrondissement	Élysée	3,881	39.314	39.200	10.100	1891
IX^e arrondissement	Opéra	2,179	55.838	58.800	26.985	1901
X^e arrondissement	Enclos-St-Laurent	2,892	89.612	89.600	30.982	1881
XI^e arrondissement	Popincourt	3,666	149.102	150.500	41.053	1911
XII^e arrondissement	Reuilly	16,324¹ 6,377²	136.591	139.100	21.813²	1962
XIII^e arrondissement	Gobelins	7,146	171.533	177.900	24.895	2005^5
XIV^e arrondissement	Observatoire	5,621	132.844	134.200	23.875	1954
XV^e arrondissement	Vaugirard	8,502	225.362	231.500	27.229	1962
XVI^e arrondissement	Passy-lès-Paris	16,305³ 7,846^4	161.773	146.900	18.723^4	1962
XVII^e arrondissement	Batignolles-Monceau	5,669	160.860	160.300	28.277	1954
XVIII^e arrondissement	Butte-Montmartre	6,005	184.586	188.500	31.391	1931
XIX^e arrondissement	Buttes-Chaumont	6,786	172.730	185.400	27.321	2005^5
XX^e arrondissement	Ménilmontant	5,984	182.952	188.600	31.517	1936

Notes:
1. Comptant el Bosc de Vincennes
2. Sense comptar el Bosc de Vincennes
3. Comptant el Bois de Boulogne
4. Sense comptar el Bosc de Boulogne
5. 2005 és la data de l'estimació oficial més recent; és possible que la població d'aquests districtes segueixi creixent

Cada districte se subdivideix en quatre barris (quartier). Així doncs, París té vuitanta quartiers administratifs, cadascun amb una comissaria de policia.

Història

Abans del 1860

Els dotze antics districtes. La zona grisa mostra les dimensions de París després de l'expansió del 1860

El dia 11 d'octubre del 1795, París va ser subdividida en dotze districtes. Se'ls va numerar d'oest a est, amb els nombres de l'u al nou a la dreta del Sena i del deu al dotze a l'esquerra.

Cada districte se subdividia en quatre quartiers que es corresponien amb els quaranta-vuit districtes originals instaurats el 1790.

• Antics districtes de París

Després del 1860

L'1 de gener del 1860, Napoleó III va incloure més territori dins els límits de la ciutat. Els dotze districtes van ser redistribuïts juntament amb el nou territori i es va crear els vint actuals.

Quan es fa referència als registres històrics (en què és important distingir entre els sistemes antic i nou), els districtes antics són indicats amb el terme ancienne: "2ème ancienne" o "8ème anc.".

Referències

1. núm. 7072 — Loi sur l'extension des limites de Paris (du 16 juin 1859), Bulletin des lois de l'Empire français, t. XIV, sèrie XI, núm. 738, 3 novembre 1859, pàg. 747–751, reproduïda a Google Books

Enllaços externs

• Lloc web oficial de París Arxivat 2005-05-16 a Wayback Machine. (francès)
• Diagrames de cada districte amb els quartiers administratifs Arxivat 2006-11-25 a Wayback Machine. (francès)