Dissecció

La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de pode

Dissecció

La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de poder estudiar la seva anatomia,[1] les transformacions a causa d'una malaltia o particularment en la medicina legal i forense, la causa exacta de la mort. Quan es tracta d'un mort, es parla d'autòpsia,[2] una indagació que comprèn, segons les necessitats, al costat de la dissecció, també l'observació meticulosa de les traces externs i l'anàlisi bioquímica dels teixits i dels líquids corporals. El terme també s'utilitza amb mecanismes, programes informàtics, materials escrits, etc., com a sinònim de termes d'enginyeria inversa o desconstrucció literària.

El mot deriva del llatí dissectio, derivat al seu torn del participi passat del verb dissecare, tallar en parts.[3]

Eines de dissecció

Història

Mondino dei Liuzzi, Anathomia, 1541

En la tradició catòlica, tocar al cos humà, sota la influència de Pau de Tars, considerat com un «temple del Sant Espèrit» dissecar-lo, tot i per raons medicals sovint va ser considerat com un tabu tot i no ésser totalment prohibit. L'església per exemple, el 1533 va comanar la dissecció dels germans siamesos Joana i Melchiora Ballestero a Hispaniola per tal de saber si compartien o no la mateixa ànima. En trobar dos cors van concloure a dues ànimes, segons la teoria del filòsof grec Empèdocles, que va preconitzar que l'ànima es trobava al cor.[4]

El metge brabançó renaixentista Andreas Vesal (1514-1564) va ser un dels primers metges moderns que defensava la dissecció de cadàvers humans com a font exclusiva dels sabers anatòmics i del seu ensenyament,[5] va practicar la dissecció en cossos de penjats i descobrir el sistema circulatori.

Referències

  1. ↑ «Dissecció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. vol.5. Edicions Catalunya, 1936, p. 171. 
  3. ↑ «Dissecar». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Freedman, David H. «20 Things you didn't know about autopsies». Discovery, 9, Setembre 2012, p. 72. (en català: «Coses que no sabies sobre l'autòpsia»)
  5. ↑ Tres tractats sobre l'art de la medicina. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2014, p. 32. ISBN PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dissecció

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.