El Directori va formar en principi un govern temporal, anomenat el Consell executiu per als assumptes d'Estat abans que aquest fos reemplaçat el 26 de desembre de 1918 pel Consell dels ministres de la República nacional ucraïnesa. El seu president va ser Volodímir Txekhivski. Aquest nou govern derogà nombroses lleis del govern de Pavló Skoropadski i va restituir la legislació de la Rada Central. Les més importants d'aquestes lleis foren la redistribució de les terres, l'ucraïnès com a llengua oficial, l'establiment d'una església ortodoxa autocèfala i la creació d'un òrgan encarregat dels poders legislatius. Per raó de l'estat de guerra, aquesta òrgan va donar el dret al Directori d'actuar com a "poder suprem i estatuir les lleis que siguin necessàries per a la defensa de la República" i va atribuir el poder executiu als ministres de la República Popular d'Ucraïna.
El 5 de febrer de 1919 el govern va canviar de residència, passant de Kíev a Vínnytsia. De cara a la situació caòtica del país, Volodímir Vinnitxenko va dimitir del govern i Símon Petliura es va convertir en president l'11 de febrer de 1919. En resposta a una reunió del Directori i del Consell dels ministres el 15 de novembre de 1919 a Kàmianets-Podilski, es va decidir que Andry Makarenko i Fedir Xvets serien els encarregats dels assumptes públics. En les seves absències, l'autoritat suprema en els assumptes de la República tornaria a l'ataman Símon Petliura, el qual, en nom del Directori, confirmaria totes les lleis i els decrets adoptats pel Consell de ministres.
.jpg)
