El regnat de la família es va acabar amb un cop d'estat perpetrat per conspiradors militars, coneguts actualment com la Mà negra,[1] que van irrompre al palau reial i van assassinar el rei Alexandre I, que va morir sense hereu.[2][3] L'Assemblea Nacional de Sèrbia va convidar Pere Karađorđević a esdevenir rei de Sèrbia.[3] Després de la dissolució de Iugoslàvia, alguns descendents de Jakov Obrenović, mig germà de Miloš Obrenović van declarar-se successors del Casal Reial d'Obrenović i van escollir el seu pretendent a l'extint tron de Sèrbia.
Al contrari d'altres estats balcànics com Grècia, Bulgària o Romania, Sèrbia no va importar cap membre d'alguna família reial europea (en general alemanya) per accedir al seu tron; la dinastia Obrenović, com els seus rivals Karađorđević, era originària de Sèrbia.
Assassinat juntament amb la reina Draga en el cop de maig. Final de la dinastia Obrenović.
Al contrari que la majoria de les altres dinasties europees, on el número de regnat es fa servir per distingir entre monarques del mateix nom, la dinastia Obrenović assignava números consecutius a cada príncep que governava. Així, no va existir cap Milà I, ni Milà III, Miahilo I o Miahilo II. Milà II i Mihailo III eren senzillament el segon i tercer prínceps governants de la dinastia Obrenović. Aquesta manera de fer es va abandonar que el príncep Milà Obrenovic IV es va proclamar rei i va declarar que el principat de Sèrbia era un regne (1882).
Referències
↑Editors de l'Encyclopædia Britannica Dragutin Dimitrijevic. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].
↑Editors of Encyclopædia Britannica Alexander. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].
↑ 3,03,1Thomas M. Poulsen; John R. Lampe; John B. Allcock Serbia. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].