Diego Bosis (Bèrgam, 19 d'octubre de 1967 - Milà, 14 de febrer de 2012) fou un pilot de trial italià.[1] Durant les dècades del 1980 i 1990 va ser un dels competidors més destacats del campionat del món de trial i de trial indoor i en va aconseguir tres subcampionats mundials, dos d'outdoor (1987 i 1990) i un d'indoor (1993).[2] També va guanyar el Trial de les Nacions l'any 1987 integrant l'equip estatal italià i va ser sis vegades Campió d'Itàlia absolut (1986-1987 i 1989 a 1992).
Biografia
Diego Bosis va disputar les seves primeres proves de trial infantil el 1979, a dotze anys, i el 1982, a quinze, va guanyar el Campionat d'Itàlia de 50 cc en categoria cadet, un títol que revalidà l'any següent. El 1984 va debutar al campionat del món i hi va acabar en catorzena posició. El 1987 protagonitzà la seva millor temporada en aquest campionat i, amb la seva victòria a la ronda dels EUA, esdevingué el primer italià a guanyar una prova del mundial. Va acabar la temporada en segon lloc darrere de Jordi Tarrés, un resultat que es repetí el 1990. A banda dels seus dos subcampionats, Bosis acabà el mundial en tercera posició tres vegades (1989, 1991 i 1992). Al llarg de la seva carrera, va pilotar per als equips de fàbrica de Fantic, Montesa, Aprilia, Beta i Gas Gas.[3]
Després de quasi trenta anys d'activitat, Bosis es va retirar breument de les competicions el 2006 i va treballar amb la Comissió de Trial de la FIM del 2010 al 2011, ajudant en el disseny de les zones per als campionats del món.[3] Al mateix temps, seguí competint a Itàlia i en proves internacionals destacades, com ara el Trial de les Nacions en què acumulà més de 20 participacions representant Itàlia.[4] El 2011 va prendre part a l'edició de celebració del centenari dels Sis Dies d'Escòcia de Trial, pocs mesos abans de la seva mort sobtada.[3]
Mort
Diego Bosis es va morir el 14 de febrer del 2012 a 44 anys d'un infart, mentre anava de Bèrgam a Milà en tren, cap a dos quarts de set del matí.[5] Poc abans de morir, seguia impartint sovint cursets de trial.[6]
A la desfilada de participants prèvia a l'inici de l'edició del 2012 dels Sis Dies d'Escòcia, James Dabill va llegir un homenatge a Diego Bosis que va ser llargament aplaudit pels espectadors presents al centre de Fort William.[3]
Palmarès
- Notes
- ↑ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
- ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN
Referències
Enllaços externs
