La vídua alegre |
Títol original | Die lustige Witwe |
---|
Forma musical | opereta òpera |
---|
Compositor | Franz Lehár |
---|
Llibretista | Viktor Léon i Leo Stein |
---|
Llengua original | alemany |
---|
Basat en | comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac |
---|
Creació | 1904 |
---|
Gènere | Opereta |
---|
Parts | tres |
---|
Personatges |
- Hanna Glawari, la vídua alegre.
- Valencienne, esposa del Baró Zeta, també té una aventura amb Camille.
- Comte Danilo Danilovich, patriota pontevedrí.
- Camille de Rosillon, agregat diplomàtic.
- Baró Mirko Zeta, ambaixador pontevedrí a París.
- Vescomte Cascada.
- Raoul de St. Brioche.
- Njegus, ajudant del baró Zeta. Ballarines, aristocràcia parisenca i pontevedrina, músics, servents.
|
---|
|
Estrena | 30 de desembre de 1905 |
---|
Escenari | Theater an der Wien de Viena, |
---|
|
Estrena a Catalunya | 13 de juny de 1908 (Teatre Granvía, Barcelona) (estrena a Espanya) |
---|
Estrena al Liceu | 25 de febrer de 1913 |
---|
|
Die lustige Witwe (en alemany, La vídua alegre) és una opereta en tres actes de Franz Lehár, amb llibret de Viktor Léon i Leo Stein, basat en la comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac. S'estrenà al Theater an der Wien de Viena el 30 de desembre de 1905.
Entre els passatges musicals més coneguts es troben la cançó Vilia i el Vals de la vídua alegre. La història està ambientada en un país imaginari on una bellíssima jove ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d'Estat. Aquesta és la trama que dona peu al compositor per a crear una comèdia poblada de ritmes i melodies plenes de sensualitat.
Adaptacions cinematogràfiques
Referències