El desert de Líbia (àrab: الصحراء الليبية, aṣ-ṣaḥrāʾ al-Lībiyya) és un desertafricà situat a la part nord-est del desert del Sàhara que ocupa el sud-oest d'Egipte, l'est de Líbia i el nord-oest del Sudan. Amb una àrea d'1.100.000 km², s'estén 1.100 km d'est a oest i 1.000 km de nord a sud, amb una forma rectangular.[1]
Aquest desert és majoritàriament arenós i està habitat pels senussi. La fauna autòctona està composta principalment d'escorpins i escurçons.
Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. L'altiplà de Gilf al-Kebir té una altura d'aproximadament 300 metres, una excepció en comparació amb la resta del desert, que té una altura baixa formant una gran planura.[2]
Hi ha vuit depressions importants al desert de Líbia, i són totes considerades oasis excepte el més petit, Qattara, ja que les seves aigües són salades.[3][4] En les altres set depressions, trobem assentaments permanents, presència de recursos naturals, producció agrícola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local.
L'oasi de Siwa, proper a la frontera amb Líbia i a l'oest de Qattara, està aïllat de la resta d'Egipte, però ha acollit vida des de temps antics.[5]
La depressió de Qattara, que conté el segon punt més baix d'Àfrica, té aproximadament 15.000 km² d'extensió, i la seva altitud és majoritàriament sota el nivell del mar (el seu punt més baix està situat a 133 metres sota el nivell del mar). Aquesta zona, pràcticament inhabitada, està coberta de llacs de sal.
Gilf Kebir
L'altiplà de Gilf Kebir s'aixeca 300 m aproximadament sobre la mitjana de la zona i està situat a Egipte. La seva mida és comparable a la de Suïssa, i les seves característiques són semblants a les d'altiplans semblants al Sàhara central. La seva part sud-est està ben definida per penya-segats i uadis profunds. La part septentrional, separada de l'altra meitat per una vall anomenada "Gap" està més trencada, i acull tres grans uadis amb vegetació.
Els mars de sorra
Els tres mars de sorra, que tenen dunes de fins a 110 metres d'altura i que cobreixen aproximadament una quarta part de la regió, inclouen:
Històricament, "Líbia" es referia a una zona mal definida a l'oest de l'antic Egipte, el límit del qual tradicionalment era el llac de Mareotis, als afores d'Alexandria. Els antics grecs, com Heròdot, consideraven tot el litoral nord-africà, fins al cap Spartel al Marroc, com "Líbia". Més tard, els romans van organitzar la regió les províncies de Líbia Inferior (Marmàrica) i Líbia Superior (Cirenaica), que cobrien l'oest d'Egipte i Cirenaica. Així, el "desert de Líbia" era el desert al sud de l'antiga Líbia. Amb l'organització de la colònia italiana de Líbia al segle XX, el terme "desert de Líbia" per a aquesta regió es va convertir en un nom inadequat, i l'àrea del desert dins d'Egipte es va conèixer com el "desert occidental" en contraposició al desert oriental, a l'est del Nil.[6]
Després de la conquesta del territori per part d'Itàlia durant la guerra italo-turca de 1911-1912, el desert es va convertir en l'escenari d'una lluita de dues dècades entre els italians i els sanusiyya a partir de 1915,[7] centrats en el Jebel Akhdar. a Cirenaica i a l'oasi de Kufra. Va acabar l'any 1931 amb la conquesta de Kufra pels italians.
Referències
↑«desert de Líbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
