La desembocadura del riu Sénia es localitza a l'extrem sud de Catalunya, fent de partió amb el municipi de Vinaròs, ja al País Valencià. Es forma una clàssica llacuna de rambla que abasta unes 3,5 hectàrees de superfície.[1]
Com a zona humida s'’alimenta constantment per l'aigua de la séquia de la Foia, que és aigua sobrant del reg. A més, en aquesta zona hi ha aportacions de l'aqüífer plioquaternari, ja que coincideix la desembocadura amb el final d’'aquest i el nivell freàtic intersecta amb la superfície. Aquest fet permet que la desembocadura del riu Sénia presenti aigua durant tot l'any, creant-se la llacuna de rambla abans esmentada. Tanmateix, els nivells piezomètrics estivals baixen per sota de la superfície del sòl i la llacuna presenta un marcat caràcter salabrós a causa de la infiltració d'aigua marina.[1]
Pel que fa a la vegetació, les vores de la llacuna estan majoritàriament recobertes per un extens canyissar (Phragmites australis) i alguns joncs (Scirpus sp. i Juncus sp.). A la resta de la desembocadura, amb màquies i garrigues amb margalló, llentiscle i ullastre, s'hi localitzen canyars i es troba també un clap de pollancres (Populus nigra), aquests ja al costat de la província de Castelló.[1]
Referent a la fauna, la seva situació litoral i la seva proximitat amb el Delta de l'Ebre, fa que sigui un punt d'aturada per a diverses espècies d'ocells en migració.[1]
Com a principals impactes de l'espai en destaquen l'elevada pressió humana, principalment els mesos d'estiu, que es tradueix en forma de trepig generalitzat i deixalles per l'espai.[1]
Referències
