Descensor

Diversos tipus de descensor homologats, específics per a diferents modalitats d'escalada.

El descensor[1] o dispositiu d'assegurament[2] és una peça de seguretat pròpia dels esports de muntanya tals com l’escalada o el ràpel i també en operacions de rescat.[3] Es tracta d’un giny, habitualment de metall, que protegeix de les caigudes i que actua gràcies al principi de les forces de fricció.[4] Forma part del conjunt de sistemes d'assegurament, amb peces com el talabard, els piolets o els mosquetons, que contribueixen a la prevenció de riscos en aquest conjunt de disciplines esportives.[5]

La Federació Internacional d’Escalada Esportiva (IFSC) i la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA) actuen com a organismes d’homologació dels diversos dispositius d’assegurament.[6] No obstant això, atès que no hi ha cap estàndard unificat internacional d’aquest objecte ni per a l’escalada en glaç ni per a l’escalada en roca, l’eficiència d’aquests dispositius per a cada situació rau en el seu coeficient de frenada.[7] Aquest paràmetre és la ràtio entre les tensions que pateix la corda als extrems tens i lax en el mateix descensor.[7]

A grans trets, n'hi ha dos tipus: els descensors passius i els que tenen bloqueig automàtic.[4] De passius, en destaca el model ATC (de l'anglès Air Traffic Controller; que n'era inicialment el nom comercial, però normalitzat i popularitzat posteriorment en el sector),[3][8] amb aspecte tubular, un preu baix i que permet també el descens amb dues cordes.[3][4] El vuit n'és un altre habitual i clàssic.[9] Tanmateix, els descensors amb bloqueig automàtic són el grup més recomanat per a la pràctica esportiva.[4]

Referències

  1. ↑ «descensor - Diccionari general de l'esport». TERMCAT, n.d. [Consulta: 15 novembre 2023].
  2. ↑ «assegurament - Diccionari general de l'esport». TERMCAT, n.d. [Consulta: 16 novembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 McCurley, Loui; Vines, Tom. Rope Rescue Techniques: Principles and Practice Includes Navigate Advantage Access (en anglès). EUA: Jones & Bartlett Learning, 2022, p. 136-137. ISBN 9781284195101. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bisharat, Andrew. Sport Climbing: From Top Rope to Redpoint, Techniques for Climbing Success (en anglès). Seattle: Mountaineers Books, 2009, p. 74-75. ISBN 978-1-59485-270-1. 
  5. ↑ «El material tècnic». Institut d'Estudis Andorrans, n.d. [Consulta: 16 novembre 2023].
  6. ↑ «Reglament de les competicions d'escalada esportiva» ( PDF). Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, n.d [Consulta: 15 novembre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 Moritz, Eckehard Fozzy; Moritz, Eckehard Fozzy; Haake, Steve. The engineering of sport 6 (en anglès). Nova York: Springer, 2006, p. 69-70. ISBN 978-0-387-46050-5. 
  8. ↑ «What Is An Air Traffic Controller In Climbing? – ATC Belay Device» (en anglès). Climber News, 1r octubre 2021. [Consulta: 16 novembre 2023].
  9. ↑ Quaderns d'assessorament terminològic. vol. 1 Esports. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1995, p. 34. ISBN 9788484098157. 

Enllaços externs

  • Pàgina tècnica de la IFSC sobre dispositius d'assegurament homologats (anglès)

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!