Demetri III l'Inoportú (grec antic: Δημήτριος ὁ Ἅκαιρος, Demétrios ho Ákairos),[a] dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.
Era fill d'Antíoc VIII Grip. A la mort del seu pare el 96 aC, i junt amb tres germans més, va donar suport al germà gran Seleuc VI Epífanes, que es va proclamar rei enfront d'Antíoc IX de Cízic que dominava la capital Antioquia. Seleuc va dominar Cilícia, però fou mort en una revolta popular a Mopsuèstia. Llavors Demetri III es va proclamar rei i va associar al govern als seus germans Antíoc XI Epífanes Filadelf i Felip I Filadelf, i van obtenir el suport del làgida Ptolemeu IX Làtir amb la qual cosa van consolidar el seu domini sobre Cilícia i més tard sobre Síria on Demetri III va prendre Damasc a Antíoc X Eusebi, fill i successor d'Antíoc IX, cap a l'any 92 aC, i circa el 90 aC va establir una mena de protectorat sobre els jueus que va ser efímer.
Segurament l'any 88 aC Demetri va intentar eliminar el seu germà Felip, que es va aliar amb el rei dels parts i amb el rei dels nabateus. Demetri III fou derrotat i empresonat i Filip va assolir el poder en solitari (Antíoc X Eusebi, si encara era viu, ja no representava cap perill). Però el germà petit, Antíoc XII Dionisi, va recollir la successió a Damasc.[2]
Notes
- ↑ Demetri és generalment conegut per la historiografia moderna amb el sobrenom de Εὔκαιρος, l'Oportú, però es tracta d'un error. El sobrenom de Demetri ens és conegut per Flavi Josep. En la major part de manuscrits apareix com a Εὔκαιρος, però els més antics ofereixen sovint la lectura Ἅκαιρος, l'Inoportú. Probablement es tracta d'una errada d'un copista, que va modificar la lectura original pensant que es tractava d'un error de còpia, problema habitual de la crítica textual. Cap dels dos sobrenoms no apareix en el text de cap altre autor, ni tampoc en cap moneda o inscripció, perquè no es tracta de cap títol o nom de regnat, ans d'un sobrenom popular, del qual Josep no explica l'origen.[1]
Referències