Dallas (sèrie de televisió)

Dallas

Façada de la mansió Southfork, residència dels Ewing
Gènere	fulletó
Tema	família disfuncional
Espai d'ambientació	Dallas
Creador	David Jacobs
Director	Michael Preece, Larry Hagman, Patrick Duffy, Linda Gray, Robert Day, Russ Mayberry, Vincent McEveety, Jerry Jameson, Paul Stanley, Lawrence Dobkin, Leslie H. Martinson, Steve Kanaly, Bruce Bilson, Ernest Pintoff, Don McDougall, Victor French, Ray Danton, David Paulsen i Alexander Singer
Compositor	Jerrold Immel
Actors	Larry Hagman Patrick Duffy Charlene Tilton Barbara Bel Geddes Lesley-Anne Down Linda Gray Ken Kercheval Steve Kanaly Howard Keel George Kennedy John Beck Morgan Brittany Audrey Landers William Smithers Sasha Mitchell Jim Davis Priscilla Presley Victoria Principal Fredric Lehne Donna Reed Sheree J. Wilson Deborah Shelton Joseph Campanella Morgan Fairchild Jack Scalia Marc Singer Brenda Strong Ken Foree Mark Lindsay Chapman Dakin Matthews Glenn Morshower Barry Nelson Marla Maples Christine Taylor Michael Dudikoff Brad Pitt Amy Yasbeck John Anderson Steve Forrest Kenneth Tigar Barbara Eden Jared Martin Buck Taylor Wendy Fulton Michelle Johnson Jim Beaver Barbara Carrera John McIntire Chelcie Ross Sam Anderson James Whitmore Jr. Catherine Dent Parley Baer Diana Dill Gregory Itzin Ian McShane Brad Harris James Karen Jim McMullan Dimitra Arliss Tom Bower Melody Anderson Richard Beymer Alexis Smith Dale Robertson Lance Guest Lane Davies Talia Balsam Joan Van Ark Diane McBain Chazz Palminteri Tina Louise Clifton James Jean Claudio Max Thayer Christopher Kriesa Deborah Tranelli Susan Howard Joan Staley Howard Duff Cliff Potts Trey Wilson Albert Salmi Jerry Hardin Craig Stevens Paul Koslo Barbara Babcock Ted Shackelford Stephen Nichols Susan Flannery Patricia Barry Rosemary Forsyth George Coe Gail Strickland Karen Kopins Michael C. Gwynne Kimberly Foster Deborah Rennard Gregory Walcott Harry Carey Jr. J.A. Preston Randolph Mantooth William Lucking Ron Roy Jon Cypher Ted Markland Lou Hancock Karen Austin Aaron Lustig Robert Walker Jr. Lee Montgomery Vanessa Brown Doug McGrath Ben Piazza Bibi Besch Marj Dusay Charles Tyner Lance LeGault Christopher Atkins Jim Haynie James Avery Gayle Hunnicutt Norman Alden Amy Stoch Karen Carlson Bert Remsen Charles Aidman Anne Francis Casey Sander Richard Herd Erich Anderson Stephen Elliott Roy Jenson James Griffith Raymond St. Jacques Mary Crosby Nicholas Pryor Bill Erwin William Boyett John McLiam Larry Cedar William Prince Glenn Corbett Bill Quinn Laura Johnson Arthur Malet Eugene Robert Glazer Alejandro Rey Alan Fudge Francis X. McCarthy Paul Mantee Allan Miller Stefan Gierasch William Bassett Warren J. Kemmerling George D. Wallace John Milford Daniel Pilon Shalane McCall James T. Callahan John Crawford Edson Stroll Alberto Morin Frank Marth John Zaremba Joey Aresco David Wells Herbert Rudley William Phipps Lee de Broux John Larch Lloyd Battista Dennis Lipscomb Joe Dorsey Don Galloway Jan Merlin Duane Davis Alan Rachins Frances Lee McCain Jeffrey Weissman Robert Sampson Sam Hennings Arlen Dean Snyder Joel Brooks Joel Fabiani Jack Collins Penelope Windust Robert Rockwell Kelly Jean Peters Peter White James Harper John O'Leary Davis Roberts Ellen Bry Joshua Harris David White Linden Chiles Valentin de Vargas Jerry Haynes Tim O'Connor Kenneth Kimmins F. William Parker Jocelyn Brando Kate Reid Rance Howard Dack Rambo Cathy Podewell Barbara Stock Susan Lucci
Companyia productora	Lorimar Television i Lorimar-Telepictures
País	Estats Units d'Amèrica
Llengua original	anglès
Versió en català	Sí
Canal original	Columbia Broadcasting System
Durada dels capítols	45 min
Primer episodi	2 abril 1978
Últim episodi	3 maig 1991
Temporades	14
Episodis	357
Llista d'episodis	llista d'episodis de Dallas
Dallas →
Més informació

Imatges externes
	Portada

Dallas és una sèrie de televisió dels Estats Units que consta de 356 episodis de 45 minuts, un episodi de 70 minuts, dos telefilms de 90 minuts i un altre de 135. Fou creada per David Jacobs i emesa entre el 2 d'abril de 1978 i el 3 de maig de 1991 al canal CBS, i produïda per Lorimar Television. Fou emesa en català per TV3 del 1983 al 1992 i es considera que va marcar un punt d'inflexió en la difusió i utilització de la llengua catalana, que a la televisió fins aleshores només s'utilitzava per a l'alta cultura, per expressar també la cultura popular i registres més baixos^[1] o en tot cas una referència a la història de la televisió en català,^[2] atès que va ser la primera obra audiovisual doblada en català emesa per la televisió catalana.^[3]

Argument

La sèrie narra les tempestuoses relacions dels Ewing, una família multimilionària, poderosa i molt influent a l'estat de Texas. Té com a escenari principal el negoci de petroli de la companyia familiar Ewing Oil, i en segon pla la ramaderia a través de la granja Southfork, on vivia la família, prop de la ciutat de Dallas. Fou una de les sèries més venudes arreu del món i doblada per emetre-la a nombrosos països, motiu pel qual esdevingué una de les sèries dramàtiques de més durada, ja que arribà a les 13 temporades. D'entre els personatges, el més popular sens dubte fou J.R. Ewing (interpretat per Larry Hagman), el fill gran sense escrúpols, amb un matrimoni completament infeliç i caracteritzat per l'avarícia i l'ànsia de poder i diners, enmig dels negocis més turbulents que el fan enfrontar-se a tota la família.

Context de l'aparició de la sèrie

Des que la televisió s'assentà en la majoria de les cases occidentals, en la dècada dels 50, les sèries han anat guanyant-se les preferències d'un ample sector del públic. Al començament els protagonistes d'aquestes sèries eren detectius, doctors o advocats de conducta modèlica, o bé famílies, gairebé sempre nombroses, que lluitaven per sortir-se'n en un medi rural o urbà, simbolitzant el conegut estil de vida estatunidenc.

Amb el pas del temps tant les famílies com els herois televisius començaren a evolucionar, revelant-se menys perfectes i més normals. El drama es convertí en melodrama, i les Soap Operas, sèries programades per a l'hora de després de menjar, obtingueren un èxit insospitat als Estats Units, especialment entre el públic femení. Hereves directes de les Woman's Pictures (pel·lícules de dones) que en els anys 30 i 40 protagonitzaren actrius com Bette Davis i Joan Crawford, les seves característiques essencials eren un elevat nombre d'episodis (cal tenir en compte que s'emeten cada dia), una gran quantitat de personatges i uns arguments complicats.

A les acaballes dels 70 aparegué un nou subgènere, entre els nombrosos espectacles musicals, sèries policíaques i comèdies de situació, que arribà a conquerir el públic d'arreu del món: es tracta de les Super Soaps, telefilms melodramàtics amb un pressupost que augmentava a mesura que passaven els anys, ja que anaven dirigits a un sector d'audiència molt més ample. Els humils i bons membres de les típiques famílies dels 70 deixaren pas als corruptes personatges dominats pel poder i el sexe, que captaren l'atenció del públic dels 80. Els sociòlegs intentaren explicar per què triomfaven aquestes sèries.

La fórmula de Dallas, la sèrie que inicià un canvi, es repetiria durant els anys següents: la història paral·lela de diverses famílies els membres de les quals no eren precisament exemplars, i en què els bons constituïen una excepció. Amb un repartiment que reunia veterans secundaris per una banda, i joves amb certa experiència per una altra, el que feu que Dallas fos un èxit fou, bàsicament, l'estructura narrativa: una sèrie de trames entrelligades que formen una història amb un argument que gira al voltant d'una família de Texas, els Ewing, milionaris gràcies al petroli i la ramaderia. També s'evoca la magnificiència de Gegant el 1956, la pel·lícula en què actuaren Elizabeth Taylor i Rock Hudson amb temes similars: molt de petroli, ramaderia, diners, poder i problemes familiars.

Inicis de la sèrie

A començaments del 1978 el director i guionista David Jacobs tingué la idea de posar en marxa la sèrie mentre veia en televisió la pel·lícula Escenes d'un matrimoni, d'Ingmar Bergman, on una difícil relació de parella era analitzada en profunditat pel director suec, considerat com un dels més hermètics del cinema europeu. Jacbos tingué l'original ocurrència de plantejar aquest mateix tema en un ambient típic americà i estendre'l a diverses parelles de forma simultània, el que permetia una anàlisi més completa i més rendible.

Però la CBS, la cadena que l'encomanà el projecte, li demanà quelcom de més espectacular, com una saga. La seva idea inicial s'acabaria convertint en Knots Landing, la sèrie paral·lela a Dallas. Així que imaginà en principi que la sèrie podia situar-se en el món de les altes finances de Nova York, però es considerà que la ciutat dels gratacels ja havia estat molt freqüentada en el cinema. Ramaderia i pous de petroli, en canvi, constituïen un element nou i alhora real, ja que Texas havia estat un dels estats que conegué un desenvolupament econòmic més vertiginós en els anys 70.

El següent pas fou contactar amb una productora que estigués disposada a dur a terme el projecte. Lorimar hi accedí, atès que tenia diversos èxits amb sèries com Family o Eight is Enough, de temàtica oposada a Dallas.

Filmada inicialment amb una etapa-pilot o minisèrie de cinc parts, el 2 d'abril de 1978 se n'emetia el primer episodi, La filla d'en Digger. El secret de l'inesperat èxit consistia en uns brillants guions i un ajustat repartiment. Els papers dels patriarques estaven destinats des del començament a Barbara Bel Geddes, notable actriu amb una gran experiència teatral, i a Jim Davis, un vell actor de repartiment d'incomptables wèsterns.

El paper central de la sèrie, que tingué una popularitat mítica, fou per a Larry Hagman, fill de l'estrella teatral Mary Martin, que no aconseguí triomfar en les seves aparicions cinematogràfiques i televisives. El seu únic èxit relatiu l'havia obtingut els anys 60 amb la sèrie I Dream Of Jeannie que protagonitzà juntament amb Barbara Eden. Hagman no hauria imaginat mai que un paper d'aquestes característiques el fes esdevenir l'actor més popular i millor pagat de la història de la televisió estatunidenca. La persona que va convèncer-lo perquè acceptés el paper de John Ross II Ewing (J.R. Ewing), un home adúlter i sense escrúpols, fou precisament la seva dona Maj.

Els altres papers es repartiren mitjançant diverses proves realitzades per Lorimar. Un paper de transsexual en una comèdia serví perquè els productors es fixessin en Linda Gray i la convoquessin per a una prova, que consistia a dir quatre línies i plorar. Fou d'aquesta manera que aconseguí el paper de Sue Ellen Shepard Ewing Lockwood, la dona de J.R. Ewing. Quant al personatge de Pamela Jean Barnes Ewing (Pam Ewing), el productor executiu Philip Capice i la directora de repartiment Irene Mariano, no varen dubtar a triar Victoria Principal quan varen veure-la plorar després de dir el seu diàleg.

Aquella escena pertanyia al primer episodi i juntament amb Victoria, també actua Steve Kanaly en el paper de Raymond Ewing Krebbs (Ray Ewing), el cap de la granja on vivien els protagonistes. El personatge de la rebel Lucy Ann Ewing Cooper fou assignat a la vital Charlene Tilton, i Patrick Duffy completava el ventall de personatges de la sèrie en la primera temporada com a Robert "Bobby" James Ewing.

Tot i que fou un secret durant molt de temps, l'últim episodi de les cinc que conformaven l'etapa-pilot finalitzava amb la mort d'en Bobby, que deixava sola la Pamela en la seva lluita contra JR. Però per ironies del destí el petit dels Ewing morí set anys després a petició de l'actor, i, un any més tard, tornaria a la vida, per demanda dels espectadors.

La quarta etapa registrà una baixa: Jim Davis, el patriarcal John Ross "Jock" Ewing, havia mort abans de concloure el rodatge de l'anterior bloc d'episodis. Per cobrir el buit deixat per aquest actor fou contractat com a personatge fix Howard Keel com a Clayton Farlow.

Actors com Jared Martin, Leigh McCloskey, Timothey Patrick Murphy, John Beck, Christopher Atkins, Dack Rambo i Sasha Mitchell feren intervencions més o menys extenses com a atractiu addicional per al públic femení. D'altres papers foren interpretats per actrius ja conegudes als Estats Units: Susan Flannery, Joanna Cassidy, Priscilla Pointer, Lois Chiles, Bárbara Carrera, Leigh Taylor-Young, Lesley-Anne Down o Barbara Eden.

Ocasionalment es va recórrer a estrelles com Alexis Smith i Donna Reed, menbtre que, d'altres vegades, les escollides eren ja famoses, com Priscilla Presley, vídua d'Elvis Presley, o Deborah Shelton, Jenilee Harrison i Karen Kopins.

Juntament amb l'heterogeni grup format pels actors de Dallas, cal destacar que n'hi hagué que rebutjaren participar en la sèrie, com Robert Foxworth (que després acceptà un paper principal a Falcon Crest), o bé abandonaren els seus personatges (com Colleen Camp, Morgan Fairchild, Francine Tacker, David Ackroyd i David Wayne). A conseqüència de tantes desercions els productors es van veure obligats a cercar substituts amb massa freqüència. Entre els artistes que, suposadament, rebutjaren papers a Dallas, cal destacar Madonna, Warren Beatty, Nastassia Kinski, Dorothy Malone, Lori Singer i Ryan O'Neal. Tots ells varen preferir continuar amb llurs carreres en cinema o televisió.

Dels cinc episodis que s'havien pensat al començament, es passà a tretze, després a vint-i-nou, finalitzant la primera temporada. El març de 1982 s'emeté l'episodi n.100 i el novembre del 85 ja n'hi havia 200, fins a superar amb escreix els 300. Hi ha quelcom que per als productors estava sempre fora de discussió: Larry Hagman havia de romandre en la sèrie, ja que el seu personatge, JR Ewing, era el símbol de Dallas.

Referències

1. Article al diari en línia "Esquerra"^{[Enllaç no actiu]} per Eva Calvet
2. Article d'Arturo San Agustín sobre els 25 anys de TV3, El Periódico, 11/setembre/2008
3. «La Vermella - El català en doblatge, amb David Arnau i Montse Ferrer». CCMA. [Consulta: 8 abril 2024].