Cultura de Starčevo

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

La cultura de Starčevo és una cultura arqueològica del neolític del sud-est d'Europa datada entre 6200 i 4500 ae. Sovint se la inclou en un grup geogràficament més extens denominat cultura de Starčevo–Körös–Criş,[3] que sol considerar-se com manifestacions diferents d'un mateix tipus de cultura arqueològica.[1][2]

La localitat de Starcevo, el jaciment que li dona nom, és al marge esquerre del Danubi, prop de Belgrad (Sèrbia). És la primera cultura agrícola de la regió, encara que la caça i la recol·lecció eren encara part significativa de la dieta dels seus habitants.

El neolític a Europa

Característiques i cultures relacionades

La ceràmica és tosca en general, tot i que apareixen formes més elaborades de tipus globular i ornament rústic d'acanaladuras o de tipus barbotina; també sorgeixen amb el temps atuells pintats de millor qualitat. L'estri característic és una espècie d'espàtula feta d'os, potser per a recollir farina; també hi apareixen figuretes d'argila. La cultura de Körös, a Hongria, és molt semblant, en què també apareixen atuells amb peus, pocs pintats. Ambdues cultures donen nom a les de tota la zona en aquest període.[3]

Les cultures de Karanovo (Bulgària), Cris (Romania) i pre-Sesklo (Grècia) en són paral·leles i estretament relacionades.

Les fases finals de la cultura de Starčevo són contemporànies a la fase inicial de la cultura de Vinča.

Localitats

La cultura Starčevo abasta una àrea considerable que inclou la major part de les actuals Sèrbia i Montenegro, i parts de Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, Macedònia i Romania.[1][4]

Extensió geogràfica de la cultura de Starčevo

La localitat més a l'oest és l'actual ciutat croata de Bjelovar, al suburbi de Ždralovi, i representa l'etapa final de la cultura. Les troballes de Ždralovi pertanyen a un subtipus regional de la variant final (fàcies Zdralovi) del llarg procés de desenvolupament de la cultura de Starčevo.[5][6][7]

Orígens

Hi ha diferents opinions sobre l'origen etnolingüístic de la gent de la cultura de Starčevo. Uns s'inclinen pel fet que les cultures neolítiques dels Balcans tenen un origen no indoeuropeu[10]. Segons aquesta opinió els indoeuropeus s'assentarien en aquesta regió abans de l'eneolític. Segons altres, aquestes cultures balcàniques són indoeuropees[8] i procedents d'Anatòlia.[9] Aquestes teories diferents són la hipòtesi Kurgan i la hipòtesi Anatòlia (vegeu també: poble protoindoeuropeu).

Els estudis genètics realitzats sobre restes humanes han comprovat que les restes humanes es corresponen amb les trobades en altres agricultors neolítics europeus.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Istorijski atlas, Intersistem Kartografija, Beograd, 2010, page 11.
  2. ↑ Chapman, John. Fragmentation in Archaeology: People, Places, and Broken Objects. Londres: Routledge, 2000, p. 237. ISBN 978-0-415-15803-9. 
  3. ↑ Diccionario de prehistoria. Menéndez Fernández, Mario et al.
  4. ↑ «The Starčevo culture». [Consulta: 5 desembre 2017].
  5. ↑ Jakovljević, G. Arheološka topografija Bilogore, Bjelovarski zbornik ‘89, Bjelovar, 1989, pp 108-119
  6. ↑ Dimitrijević, S. Das Neolithikum in Syrmien, Slawonien und Nordwestkroatien - Einführung in den Stander Forschung, Archeologica Iugoslavica X, Belgrade, 1969, p 39-76 (45, 47)
  7. ↑ Dimitrijević, S. Sjeverna zona - Neolitik u centralnom i zapadnom dijelu sjeverne Jugoslavije, Praistorija jugoslavenskih zemalja II, Sarajevo, 1979, pp 229-360 (252-253)
  8. ↑ Mallory, 2006, p. 352.
  9. ↑ Mallory, 2006, p. 312.

Fonts

Llibres
Revistes
  • Mikić, Živko «Прилог антрополошком упознавању неолита у Србији». Гласник Српског археолошког друштва [Belgrade], 5, 1989.
  • Тасић, Н., 1998. Старчевачка култура. Во Тасиђ Н.(уред.) Археолошко благо Косова и Метохије, Од неолита до раног средљег века. Музеј у Приштини. Београд: Српска Академија Наука и Уметности, pàg. 30–55.
  • Manson, J.L., 1992. A reanalysis of Starcevo culture ceramics: Implications for neolithic development in the Balkans.
  • Kalicz, N., Virág, Z.M. and Biró, K.T., 1998. The northern periphery of the Early Neolithic Starčevo culture in south-western Hungary: a casi study of an excavation at Lake Balaton.
  • Minichreiter, K., 2001. The architecture of Early and Middle Neolithic settlements of the Starčevo culture in Northern Croatia. Documenta Praehistorica, 28, pàg. 199–214.
  • Clason, A.T., 2016. Padina and Starčevo: game, fish and cattle. Palaeohistoria, 22, pàg. 141–173.
  • Bartosiewicz, L., 2005. Plain talk: animals, environment and culture in the Neolithic of the Carpathian Basin and adjacent areas. Un) settling the Neolithic. Oxbow, Oxford, pàg. 51–63.
  • Barker, G., 1975, December. Early Neolithic land usi in Iugoslàvia. In Proceedings of the Prehistoric Society (Vol. 41, pàg. 85–104). Cambridge University Press.
  • Regenye, J., 2007. A Starcevo-kultúra települése a Tihanyi-félszigeten (A settlement of the Starcevo culture on the Tihany peninsula). Osrégészeti Levelek. Prehistoric Newsletter, pàg. 8–9.
  • Tasic, N., 2000. Salt usi in the Early and Middle Neolithic of the Balkan Peninsula. BAR International Sèries, 854, pàg. 35–40.
  • Bogucki, P., 1996. The spread of early farming in Europe. American Scientist, 84(3), pàg. 242–253.
  • Bánffy, I., 2004. Advances in the research of the Neolithic transition in the Carpathian Basin. LBK dialogues: studies in the formation of the Linear Pottery Culture. British Archaeological Reports. Oxford: Archaeopress. p, pàg. 49–70.
  • Leković, V., 1990. The vinčanization of Starčevo culture. In Vinča and its world, International symposium–The Danubian region from (Vol. 6000, pàg. 67–74).
  • Boric, D., 1996. Social dimensions of mortuary practices in the Neolithic: a case study. Starinar, (47), pàg. 67–83.
  • Vitezović, S., 2012. The white beauty-Starčevo culture jewellery. Documenta Praehistorica, 39, p. 215.
  • Regenye, J.O.D.I.T., 2010. What about the other side: Starčevo and LBK settlements north of Lake Balaton. Neolithization of the Carpathian basin: northernmost distribution of the Starčevo/Körös culture (Kraków/Budapest 2010), pàg. 53–64.
  • Brukner, B., 2006. A Contribution to the Study of Establishment of Ethnic and Cultural (Dis) continuity at the Transition from the Starčevo to the Vinča culture group. From Starčevo to Vinča culture, Current problems of the Transition Period, Proceedings from the International round table, Zrenjanin 1996, pàg. 165–178.
  • Vitezović, S., 2014. Antlers as raw material in the Starčevo culture. Archaeotechnology: Studying Technology from Prehistory to the Middle Ages, Srpsko arheološko društvo, Beograd, pàg. 151–176.
  • Nikolić, D., 2005. The development of pottery in the Middle Neolithic and chronological systems of the Starčevo culture. Glasnik Srpskog arheološkog društva, 21, pàg. 45–70.
  • Marinković, S., 2006. Starčevo Culture in Banat. Current Problems of the Transition Period from the Starčevo to the Vinča Culture. National Museum Zrenjanin, 1, pàg. 63–79.
  • Minichreiter, K., 2010. Above-ground Structures in the Settlements of the Starčevo Culture. Prilozi Instituta za arheologiju o Zagrebu, 26(1).
  • St. Dimitrijević, Problem stupnjevanja Starčevačke kulture s posebnim obzirom na doprinos dj.žnopanonskih nalazišta rješavanju ovog problema. In: N. Tasić (xarxa.), Počeci ranih zemljoradničkih kultureu Vojvodini i Srpskom podunavlju. Materiali X, Subotica 1972 (Beograd 1974) 59-122.
  • M. Garašanin, Centralnobalkanska zona. In: Praistorija jugoslavenskih zemalja II: Neolitsko doba (Sarajevo 1979) 79-212.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!