Cultura Oshara

La cultura Oshara, la tradició septentrional de la cultura Picosa, era una cultura de l'arcaic sud-oest centrada a Nou Mèxic i Colorado. Cynthia Irwin-Williams, qui desenvolupà la seqüència de la cultura arcaica per Oshara durant el seu treball a l'àrea Arroyo Cuervo del nord-oest de Nou Mèxic. Irwin sosté que la cultura pueblo ancestral es desenvolupa, almenys en part, des de l'Oshara.[1]

Fases

Aquesta seqüència defineix no menys de sis fases d'ocupació, cadascuna identificada per formes de puntes lítiques i altres artefactes menys definits.

Fase Jay (7.450 a 6.750 anys abans de la nostra era)[nb 1]; els artefactes de caçadors-recol·lectors, que es distingeix dels anteriors paleoamericans, i les proves suggereixen que els pobles es van concentrar en la cacera i la recol·lecció d'aliments localment disponibles, i sovint vivien prop dels caps del canyó.[3] Els artefactes trobats inclouen eines de pedra en brut per al processament d'aliments i puntes lítiques llargues i estretes.[2]
Fase Bajada (6.750 a 5.150 anys BP); es distingeix de la fase Jay per la presència de punxes lítiques, llars i forns diferents, i molts jaciments.[3]
Fase San Jose (6.750 a 3.750 anys BP); s'usaven metates i manos per a processar menjar. Hi va haver un augment en la mida i el nombre de llocs en aquest període. També s'hi van trobar munts d'escombraries.[3]
Fase Armijo (3.750 a 2.750 anys BP); el conreu de moresc es va iniciar durant aquest període en què es permeten els excedents alimentaris. Es va introduir un nou tipus de jaciment, un lloc estacional per a la recol·lecció de fins a 50 persones, que es creu que és degut als possibles magatzems de moresc conreat.[3] Irwin-Williams concluí que la Oshara podien haver estat la primera cultura del sud-oest en conrear cereals.[4] Les puntes lítiques eren diferents de les puntes còncaves i curtes d'altres cultures del nord de l'Altiplà de Colorado durant aquest temps, el període arcaic mitjà. En la fase més tardana les puntes eren fulles serrades.[5]
Fase En Medio (2.750 a 1.550 anys BP); durant aquest període es va produir de nou un augment en el nombre de jaciments, però ara a la base dels penya-segats generalment, i la introducció de l'ús de piscines d'emmagatzematge per als excedents alimentaris. Era més o menys anàleg al sud-oest de la cultura Cistellera.[3]
Fase Trujillo (començà uns 1.550 anys BP); durant aquest període fou introduïda la terrissa.[3]

Jaciments

Els jaciments Oshara han estat trobats vora Denver, la conca de l'alt riu Gunnison,[6] i l'àrea Mesa Verde de Colorado i a nombrosos jaciments a Nou Mèxic i Arizona.[7]

Referències

Notes
  1. ↑ Gibbon i Ames a Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia afirmen que la fase Jay comença almenys fa 8.000 anys abans del present, o 6050 aC.[2]
Citacions
  1. ↑ Stiger, Mark. (2008). Hunter-Gather Archaeology of the Colorado High Country. Boulder: The University Press of Colorado. p. 28. ISBN 0-87081-612-8
  2. ↑ 2,0 2,1 Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. New York: Taylor and Francis. p. 798. ISBN 0-8153-0725-X
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Stiger, Mark. (2008). Hunter-Gather Archaeology of the Colorado High Country. Boulder: The University Press of Colorado. pp. 28-29. ISBN 0-87081-612-8
  4. ↑ Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. New York: Taylor and Francis. p. 640. ISBN 0-8153-0725-X
  5. ↑ Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. New York: Taylor and Francis. p. 799. ISBN 0-8153-0725-X
  6. ↑ Stiger, Mark. (2008). Hunter-Gather Archaeology of the Colorado High Country. Boulder: The University Press of Colorado. pp. 26, 28. ISBN 0-87081-612-8
  7. ↑ Gibbon, Guy E., and Kenneth M. Ames. (1998). Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. New York: Taylor and Francis. p. 15. ISBN 0-8153-0725-X

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!