La Crònica de Paros (grec antic: Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos. Abasta el lapse des de l'any 1581 aC fins al 264-3 aC.
La crònica està tallada en el mateix tipus de marbre anomenat de Paros. El fragment més important —que sol denominar-se fragment A— el traslladà a Anglaterra al 1627 un emissari de Thomas Howard. La part superior en fou destruïda però se'n coneix el contingut perquè fou publicat al segle xvii abans de ser destruït. La part inferior es conserva al Museu Ashmolean d'Oxford (Regne Unit). Una tercera part —que es denomina fragment B— es trobà al 1897 a l'illa grega de Paros i es guarda al seu Museu Arqueològic.
També és coneguda com a Chronicon marmoreum, Marmora paria, Marmor parium, Marmora arundeliana, Marmora oxoniensia i Marmorchronik.
Institució de les Panatenea. En aquesta data també Erictoni és el primer que junyeix els cavalls al carro mentre que Hiagnis inventa la flauta (aulos) a Frígia i fa composicions en honor de Cíbele, Dionís i Pan.
Primer cor d'actors còmics a Atenes, organitzat en el demos d'Icari i inventat pel poeta Susarió, en què es premiava el vencedor amb un cistell de figues i un odre de 40 litres de vi.
Victòria de Simònides, l'inventor d'un sistema mnemotècnic, en una competició coral d'Atenes, així com data de la construcció de les estàtues d'Harmodi i Aristogitó.
472-1 ae
Hieró I esdevé tirà de Siracusa i estada a la ciutat del poeta Epicarm.
469-8 ae
Victòria de Sòfocles amb una tragèdia a l'edat de 28 anys.
Victòria d'Estesícor d'Hímera a Atenes (diferent de l'Estesícor citat en la data de 485-4) i construcció de Megalòpolis.
368-7 ae
Dionís el Jove esdevé tirà de Siracusa després de la mort de son pare i ascensió al tron de Macedònia de Ptolemeu Alorita després de la mort d'Alexandre II.
Tornada de Cassandre a Macedònia, reconstrucció de Tebes, mort d'Olímpia, fundació de Cassandrea i Agàtocles es converteix en tirà de Siracusa. Primera victòria del poeta Menandre a Atenes.
Dada fragmentària que cita Demetri i Cassandreu, en un any en què Nicocles era arcont d'Atenes.
299-8 ae
Dada fragmentària en què se citen Demetri, Cassandre, els Ptolemeus i la ciutat de Calcis.
Una de les qüestions destacables és que la crònica ofereix moltes dades sobre la fundació d'alguns Jocs panhel·lènics i altres jocs i festivals hel·lènics, però no hi ha dades sobre els Jocs Olímpics.
↑El text hi afegeix que així alliberaren Atenes dels Pisistràtides, però açò era un error molt estès ja que el poder efectiu l'hi exercia Hípies, el germà d'Hiparc.
↑La cronologia més acceptada, en canvi, situa Estesícor entre els s. VII i VI ae. S'ha tractat d'explicar la datació d'aquest poeta en la Crònica de Paros amb la possibilitat que el cronista conegués el viatge a Grècia del poeta però en desconegués la data i l'hagués sincronitzat amb els grans poetes tràgics atenesos. També s'ha suggerit que es podria tractat d'un altre poeta del mateix nom que el més famós Estesícor: Marc Ercoles, La cronologia di Stesicoro e l'eclisse. Testimonianze letterarie e dati scientifici (en italià)Arxivat 2019-07-04 a Wayback Machine. P. 36, en revista «Prometheus» 34, 2008, 35-47.
↑Vegeu Flavi Arrià, Anàbasi d'Alexandre el Gran IV,1,3. Se suposa que aquesta ciutat era Alexandria Última, que en realitat era a la riba del riu Sirdarià, un riu que sembla que alguns confonien amb el riu Don.
↑Es considera que la data de l'eclipsi de sol està equivocada, doncs l'eclipsi més proper ocorregué en agost del 310 ae.
Referències
José J. Caerols Pérez, Helánico de Lesbos: Fragments, pàgs. 287-289, Madrid: CSIC (1991), ISBN 84-00-07160-3.
Silke Knippschild, El prestigio del pasado: la representación de la antigüedad como signo de poder en la Inglaterra del s. XVII, p. 290, en Congrés Internacional "Imagines", La Antigüedad en las Artes escénicas y visuales: Universitat de La Rioja, Logronyo, 22-24 d'octubre de 2007 (pàgs. 283-302). Universitat de La Rioja.