Cruixent és un terme utilitzat per descriure la textura d'un aliment i que està directament relacionat amb el seu grau de duresa, fracturabilitat i cohesivita

Cruixent és un terme utilitzat per descriure la textura d'un aliment i que està directament relacionat amb el seu grau de duresa, fracturabilitat i cohesivitat. Segons la manera en què es fractura l'aliment, les seves propietats reològiques i el so que produeix l'aliment quan és mastegat, es poden distingir dos tipus de cruiximent en anglès: "crunchy i crispy.[1]
Per afegir confusió sobre la fracturabilitat, molts científics sensorials no estan segurs de les diferències entre les textures cruixents tipus "crispy" i tipus "crunchy".[2]
L'explicació més simple per al dilema crispy / crunchy és que els productes cruixents tipus "crispy" (tant humits com secs) es trenquen en trossos petits i fan un soroll agut si els masteguem. En canvi, els productes cruixents tipus "crunchy" es fracturen en trossos més grans i, sovint, són més densos que els anteriors.[1]
S'ha plantejat la hipòtesi del fet que l'experiència del consumidor lligada a una textura "crispy" o a una "crunchy" pot estar altament relacionada amb el temps i la quantitat de mossegades que el producte roman cruixent: la primera mossegada té a veure amb el "crispy", mentre que els aliments "crunchy" romanen cruixents en boca durant més temps i durant més mossegades.[1]
A més, al món anglosaxó, hi ha altres sinònims de cruixent que aporten matisos, com ara crumbly (esmicolat, com les galetes) i brittle (trencadís, sempre usat per aliments secs) que poden acompanyar als mots "crispy" i "crunchy" per a fer una descripció més completa.[3]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.