Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica
Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica [ a]
Antiguitat
3300 aC: durant l'edat de pedra , els primers metges van utilitzar formes molt primitives de fitoteràpia .[ 1]
3000 aC - Aiurveda Els orígens de l'Aiurveda es remunten a uns 4.000 aC.[ 2]
c. 2600 aC: Imhotep , el capellà metge que més tard fou divinitzat com el déu egipci de la medicina.[ 3]
2500 aC: la inscripció egípcia Iry parla d'Iry com [metge ocular del palau], [metge de la panxa del palau], [guardià de les entranyes reials] i [qui prepara la medicina important (el nom no es pot traduir) i coneix els sucs interns del cos.][ 4]
1900 aC - 1600 aC: Les tauletes d'argila acàdies sobre medicina sobreviuen principalment com a còpies de la biblioteca d'Ashurbanipal a Nínive .[ 5]
1800 aC - L'Estela d'Hammurabi estableix honoraris per als cirurgians i càstigs per mala praxi.[ 4]
1800 aC - Papirs de Lahun el text mèdic egipci mes antic conegut tracta sobre disciplines diverses: obstetrícia , veterinària i aritmètica .[ 6]
1600 aC: Papir Hearst , parla sobre descripcions mèdiques, quirúrgiques i algunes fórmules magistrals.[ 7]
1551 aC: Papir d'Ebers , coproteràpia, ginecologia i màgia.[ 8]
1500 aC: el safrà utilitzat com a medicament a l'illa egea de Tera , a l'antiga Grècia .
1500 aC: el Papir Edwin Smith , un text mèdic egipci i el tractat quirúrgic més antic conegut sense màgia.[ 9]
1300 aC: Papir Brugsch i Papir mèdic de Londres sobre ginecologia i afeccions oculars amb receptes i rituals màgics.[ 10]
1250 aC: Asclepi . Personatge mitològic de culte a l'Antiga Grècia els seus partidaris aixecaben temples coneguts com Asclepeion . Homer li atriubueix els dons de la curació.[ 11]
1200 aC: Papir Carlsberg (1200 aC), parla sobre obstètricia , oftalmologia i neurologia .[ 12]
900 aC: Hesíode informa d'una concepció ontològica de la malaltia mitjançant el mite de Pandora . La malaltia té una "vida" pròpia, però és d'origen diví.[ 13]
800 aC: Homer diu que Polidamna subministra les forces gregues que assetgen Troia amb fàrmacs curatius. També fa referència a la cirurgia de guerra (disciplina dins la medicina militar ) quan Idomeneu diu Nestor després Macaó havia caigut: Un cirurgià que pot tallar una fletxa i curar la ferida amb els seus ungüents val un regiment.
700 aC: Escola de medicina Cnidos ; també a Cos .[ 14]
500 aC - Darius I ordena la restauració de la Casa de la Vida (primer registre d'una escola de medicina (molt més antiga).[ 15]
500 aC: Bian Que es converteix en el primer metge conegut a utilitzar l'acupuntura i el diagnòstic del pols .[ 16]
500 aC: Manuscrit conegut com Sushruta Samhita Sushruta que posa el marc per a la medicina aiurvèdica .[ 17]
500 aC: es van utilitzar pastilles . Presumiblement es van inventar perquè es poguessin lliurar quantitats mesurades d'una substància medicinal a un pacient.
510–430 aC: disseccions anatòmiques científiques d'Alcemó de Crotona . Va estudiar els nervis òptics i el cervell , argumentant que el cervell era la seu dels sentits i de la intel·ligència . Distingia les venes de les artèries i tenia almenys una vaga comprensió de la circulació de la sang. Diversament descrit pels erudits moderns com a Pare de l'Anatomia ; Pare de la Fisiologia ; Pare de l'Embriologia ; Pare de la psicologia ; Creador de psiquiatria ; Fundador de Ginecologia ; i com a propi pare de la medicina .[ 18] [ 19] [ 20]
c. 490 - c. 430: Empèdocles metge, poeta i filòsof. Teoritza sobre els quatre elements : aigua, aire, foc i terra, exposats abans per Tales de Milet , Anaxímenes , Heràclit i Xenòfanes que tindran repercussió en l'evolució de la medicina hipocràtica i galènica.[ 21]
c. 484 - 425 aC: Heròdot ens diu que els metges egipcis eren especialistes: la medicina es practica entre ells en un pla de separació; cada metge tracta un trastorn únic i no més. Així, el país pul·lula amb metges, alguns es comprometen a curar malalties dels ulls, altres del cap, altres de nou de les dents, altres de l'intestí i alguns que no són locals. [ 22]
496–405 aC: Sòfocles "No és un metge savi qui canta encantaments sobre els dolors que s'haurien de curar tallant".[ 23]
fl. 425 aC: Diògenes d'Apol·lòniates metge i cosmòleg.[ 24]
420 aC: Hipòcrates de Cos sosté que les malalties tenen causes naturals i declara el jurament hipocràtic . Origen de la medicina racional.[ 25] [ 26]
c. 400 aC - 1 aC - Textos manuscits mèdics coneguts com Huangdi Neijing Cànon Interior de Huangdi o Cànon intern de l'emperador ), que posa el marc de la medicina tradicional xinesa .[ 27]
Segle IV aC - Filistió de Locri [ 19] Praxàgores distingeix les venes i les artèries i determina només el pols de les artèries [ 28]
375–295 aC - Diocles Caristi metge grec escriu sobre nutrició , dietètica i el primer text conegut sobre anatomia animal .[ 29]
354 aC: Critobulus de Cos extreu una fletxa de l'ull de Filip II de Macedònia , tractant la pèrdua del globus ocular sense provocar desfiguracions facials.[ 30]
ca 200-100 aC - Filí de Cos fundador de l'escola empirista . Herophilus i Erasistrat practiquen l'androtomia . (Disseccionar éssers humans vius i morts).[ 31]
280 aC: Herophilus de Calcedònia [ 20] sistema nerviós i distingeix entre els nervis sensitius dels motors i el cervell . També l'anatomia de l'ull amb la retina .[ 32]
270 - Huangfu Mi escriu el Zhenjiu Jiayijing (Compendi d'Acupuntura), posa les bases fundacionals de l'acupuntura .[ 33]
250 aC: Erasistrat estudia el cervell i distingeix entre la fisiologia del cervell i el cerebel del cervell, el cor i els ulls, i en els sistemes vascular , nerviós , respiratori i reproductor .[ 34]
219 aC: Zhang Zhongjing publica Shang Han Lun (Sobre els danys per malaltia freda).[ 35]
200 aC: Manuscrit Charaka Samhita Cháraka , juntament amb el text Sushruta Samhita clínic .[ 36]
124–44 aC: Asclepíades de Bitíni contrari als preceptes d'Hipòcrates en buscar les causes dels mals, advoca perl'eficàcia de la dieta, l'exercici, els banys i la neteja.[ 37]
116–27 aC: Marc Terenci Varró teoritza sobre la malaltia dels gèrmens Ningú no hi va fer cas.[ 38]
Segle I dC: Rufus Efesi ; Marcel·lí, metge del segle i ; Numisianus [ 18]
23 dC - 79 dC: Plini el Vell escriu Naturalis Historia [ 39]
c. 25 aC - c. 50 dC: Aulus Corneli Cels elalbora una enciclopèdia mèdica[ 40]
50-70 dC - Dioscòrides Pedani escriu De Materia Medica farmacopees modernes que va estar en ús durant gairebé 1600 anys.[ 41]
100 dC: Areteu de Capadòcia escriu un tractat sobre Sobre les causes i els símptomes de les malalties. on descriu les causes i diagnòstic de moltes malalties.[ 42]
98–138 dC: Sorà d'Efes el Jove escriu sobre les malalies de les dones.[ 43]
129-216 dC: Galè - Medicina clínica basada en l'observació i l'experiència. El sistema completament integrat i complet resultant, que oferia una filosofia mèdica completa, va dominar la medicina al llarg de l'edat mitjana i fins al començament de l'era moderna.[ 44] [ 45]
260 dC: Gargilius Martialis , petit llibre de text en llatí sobre Medicinae ex holeribus et pomis. [ 46]
300: Magnus de Nisibis , Metge alexandrí i professor sobre l'aparell urinari .[ 47]
325–400; Oribasi Enciclopèdia de 70 volums sobre el saber mèdic hipocràtic i alexandrí titulat Sinagogues mèdiques. [ 48]
362:Julià l'Apòstata ordena construir els xenones per imitació de la caritat cristiana (proto hospitals).[ 49]
369: Basil de Cesarea funda a Cesarea , Cappadocia una institució hospitalària coneguda com Basilias , amb diferents edificis per pacients, metges, enfermeres i escoles[ 50]
375: Efraïm de Siria obre un hospital at Edessa S'estenen i especialitzen nosocomia orfotrofia per a orfes, ptokhenia xenodochia per a pelegrins pobres o malalts i gerontochia per a vells.[ 51]
400: Fabiola de Roma funda el primer hospital de la cristiandat llatina a Roma.[ 52]
420: Celi Aurelià un doctor de Sicca Veneria (El-Kef , Tunisia) escriu un manual Sobre malalties agudes i cròniques en llatí.[ 53]
447: Cassi Iatrosofista (Constanti, Ksantina, Algeria ), escriu un manual basat en fonts gregues metodista i galenista en llatí.[ 54]
480-547: Benet de Núrsia funda un "monestir mèdic" a Monte Cassino .[ 55]
484–590: Flavius Magnus Aurelius Cassiodor .[ 56]
fl. 511–534: Ântim Greek: Ἄνθιμος[ 57]
536: Sergius of Reshaina – Tèoleg i metge cristià va traduir 32 volums dels treballs de Galè al Siríiac i va escriure tractats mèdics pel seu compte.[ 58]
525–605: Alexandre de Tral·les [ 59] Dotze llibres de Medicina, obra principal.[ 60]
500-550: Aeci d'Amida . Sota l'emperador romà d'Orient , esciu una enciclopèdia en 4 volums recull bona part del saber mèdic de l'Antiguitat.[ 61]
A partir dels 500 els nestorians construeixen els xenodocheions / bimārestāns sota l'Imperi Sassànida , que evolucionaria cap al complex "hospital islàmic " secular, que combinava la pràctica laica i l'ensenyament galènic .[ 62]
550–630: Stephanus d'Atenes metge i filòsof durant l'Imperi Romà d'Orient escruy diversos tractats mèdics.[ 63]
560–636: Isidor de Sevilla , erudit visigot escriu l'obra enciclopèdica Etymologiae on el seu volum IV parla de la medicina.[ 64]
c. 620: Aaron d' Alexandria Siriac . Va escriure 30 llibres sobre medicina, els "Pandectes". Va ser el primer autor de l'antiguitat que va esmentar les malalties de la verola i el xarampió [ 65]
c. 630: Pau d'Egina Enciclopedia en 7 llibres sobre cirurgia utilitza com a font per Albucasis [ 66]
790–869: Lleó de Tessalònica , també matemàtic o filòsof va escriure "Epitome de Medicina".[ 67]
c. 800–873: Al-Kindi (Alkindus) De Gradibus. Un homo universalis . [ 68]
820: L'Ordre de Sant Benet funda l'hospital-escola conegut com a Escola Mèdica Salernitana els coneixements de la qual s'estendran arreu del món.[ 69]
857:Joan Mesué (El Vell) (Yūḥannā ibn Masawaiyh) Siríac nestorià va dirigir l'hospital de Bagdad amb Harun ar-Raixid i Al-Mutawàkkil dirignt la traducció dels clàssics grecollatins.[ 70]
c. 830–870: Hunayn ibn Ishaq (Johannitius) Siriac nestorià, tradueix diferents tractats mèdics clàssics sota el regnat de Al-Mutawàkkil (abbàssida) .[ 71]
c. 838–870: Ali ibn Sahl Rabban al-Tabari , escriu una enciclopèdia mèdica en àrab coneguda com Firdous al-Hikmah. [ 72]
c. 910: Ishaq ibn Hunayn escriu la rprimera biografia de metges i traductor dels clàssics grecollatins a l'àrab.[ 73]
c. 800: Yahya ibn Sarafyun metge siríac conegut com Johannes Serapion, Serapion el Vell.[ 74]
c. 865–925: Al-Razi escriu sobre pediatria , i fa la pimera distinció clara entre verola i xarampió en el seu al-Hawi .[ 75]
c. 955: Isaac Israeli ben Solomon (Isḥāq ibn Sulaymān al-Isrāʾīlī) metge i filòsof nascut com a jueu escriu Kitab al-Ḥummayat (Llibre de les Febres) entre d'altres tractats basats en la medicina hipocràtia. Va influir en les universiats medievals[ 76]
913–982: Shabbetai Donnolo presumpte pare fundador de l'Escola de Salern va escriure en hebreu Séfer ha-Mirkachot o Llibre dels Remeis. [ 77]
c 982–994: 'Ali ibn al-'Abbas al-Majusi (Haly Abbas) escriu el Kitāb Kāmil aṣ-Ṣināʿa aṭ-Ṭibbiyya o Llibre complet de l'art de la medicina un dels textos mèdics mes complerts del moment.[ 78]
1000: Al-Zahrawi (936–1018) conegut també com Albucasis, escriu sobre cirurgia Kitab al-Tasrif , instrumental quirurigic .[ 79]
c 1075: Ibn Butlan metge cristià de Bagdad escriu Tacuinum sanitatis en àrab i successives versions en llatí tenen un format tabular .[ 80]
1018–1087: Miquel Psel·los , monjo, escriptor, filòsof, polític i historiador romà d'Orient escriu diferents llibres sobre medicina.[ 81]
c. 1030: Avicenna Cànon de la Medicina Canon va esdevenir un text normatiu en les universitats cristianes i musulmanes fins al segle xviii .[ 82]
c Trotula de Ruggiero ecriu Passionibus Mulierum Curandorum ('Tractament de les malalties de les dones') de l'Escola Mèdica Salernitana. Els tractats de medicina de les dones seran coneguts com Trotula .[ 83] [ 84]
c. 1071–1078: Simeó Set va ser un jueu romà d'Orient traductor al grec de textos mèdics àrabs.[ 85]
1084: Primer hospital documentat a l'Anglaterra de Canterbury .[ 86]
1087: Constantí l'Africà tradueix el Khitaab el Maleki al llatí com a Liber Pantegni. Va treballar a l'Escola Mèdica Salernitana[ 87]
1083–1153: Anna Comnena , també com Komnene i llatinitzada com a Comnena, erudita que va escriure sobre temes mèdics entre d'altres.[ 88]
1095: Congregació dels Antonins va ser fundada per tractar les víctimes de l'"Ergotisme " una malaltia de la pell .[ 89]
c 1100: Dobrodeia de Kiev : Princesa russa casada amb Alexios Komnenos de l'Imperi Romà d'Orient , escriu un tractat sobre unguents que es considera el primer tractat mèdic no femení escrit per una dona.[ 90]
1123: St Bartholomew's Hospital fundat per membre de la cort Agusti d'Hipona va atendre malalts mentals entre d'altres.[ 91]
1127; Esteve de Pisa o d'Antioquia va traduir l'obra de Haly Abbas.[ 92]
1138-1204: Maimonides : filòsof i metge sefardíta escriu diferents obres mèdiques entre les quals trobem una Guia de la bona salut (1198).[ 93]
1100–1161; Abu-Marwan Ibn Zuhr conegut com Avenzoar escriu diferents obres mèdiques.[ 94]
1170 – Rogerius Salernitanus redacta l'obra Chirurgia també coneguda com la Ciruriga de Roger. [ 95]
1126–1198: Averrois filòsof i científic d'Al-Andalus elabora una enciclopèdia mèdica coneguda com Kulliyat o Colliget (Principis generals de medicina ).[ 96]
c. 1161d: Matthaeus Platearius metge de l'escola salernitana escriu entre d'altres Liber de simplici medicina o Circa Instans sobre plantes medicinals. [ 97]
1203: El Papa Innocenci III va organitzar l'Hospital de Santo Spirito a Roma inspirant altres de tota Europa.[ 98]
c. 1200: Rebecca Guarna . Metgessa italiana de l'Escola Salernitana teoritza sobre l'anàlisi d'orina pel diagnòstic de malalties: De Urinis , De febrius i De embrione. [ 99]
c. 1210–1277: Guillem de Saliceto , (Guilielmus de Saliceto) cirurgià de tradició galènica escriu Summa conservationis et curationis i parla de cauterització.[ 100]
1210–1295: Taddeo Alderotti fa una tasca eminentment docent a l'escola de medicna de la Universitat de Bolonya . Escriu entre d'altres Della conservazione della salute. [ 101]
c 1220: Miquel Scot : astròleg, filòsof i metge escocès a la cort de Frederic II trasllada el pensament mèdic àrab d'Averrois al llatí.[ 102]
1240: Bartholomeus Anglicus , escolàstic de la Universitat de Paris , esciur De propietatibus rerum (Sobre la propietat de les coses), obra enciclopèdica amb un capítol VII dedicat a "Infirmitatibus" (malaltiies).[ 103]
1242: Ibn an-Nafis suggereix que els ventricles dret i esquerre del cor estan separats i descobreix la circulació pulmonar i la circulació coronària .[ 104]
c. 1248: Ibn al-Baytar va escriure sobre botànica i farmàcia , estudiar anatomia animal i medicina veterinària .[ 105]
1249: Roger Bacon escriu sobre ulleres de lents convexes per al tractament de la hipermetropia .[ 106] xii i XIII: Serapi el Jove (Ibn Sarabi) autor de De Simplici Medicina (Llibre dels medicaments simples) obra sobre botànica mèdica que influi en autors del XVI com Leonhart Fuchs .[ 107]
1250: Demetri Pepagomè , metge romà d'Orient, escriu obres sobre caça amb falcons i gossos i també un tractat sobre gota Syntagma Pedi Podagras. [ 108]
1250-1310: Lanfranc de Milà . metgè francès escriu Chirurgia parva i Chirurgia magna, primers tractats quirúrgics apareguts a França. [ 109]
1257 - 1316: Pietro d'Abano també conegut com Petrus De Apono o Aponensis inteta fusionar la filosoifa grega i la medicina àrab .[ 110]
1260; Lluís IX establí Les Quinze-vingt; originalment un refugi per a invidents, es va convertir en un hospital per a malalties oculars i ara és un dels centres mèdics més importants de París [ 111]
ca 1260: Teodoric Borgognoni . Metge i menescal de la Toscana escriu Cyrurgia seu Filia principis i un Practica equorum. [ 112]
c. 1260–1320; Henri de Mondeville , anatomista i cirurgia primer francès en ecriure un tractat sobre La Chirurgie. [ 113]
1284: Hospital Al-Mansuri del Caire.[ 114]
c. 1275 - c. 1328: Joan Actuari , metge romà d'Orient, va escriure l'últim gran compendi de la medicina romana d'Orient .[ 115]
1275–1326:Mondino de Luzzi "Mundinus" va dur a terme les primeres disseccions humanes sistemàtiques des d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Ceos 1500 anys abans.[ 116]
1285: Bernard de Gordon . Mege occità professor a la Universitat de Montpellier escriu De diciem ingeniis seu indicationibus curandorum morborum .[ 117] Anatomia , 1541
1288:L'hospital de Santa Maria Nuova fundat a Florència, va ser estrictament mèdic.[ 118]
1300: es van desenvolupar a Itàlia ulleres de lent còncava per tractar la miopia .[ 119]
d. 1348: Gentile da Foligno seguidor d'Avicenna, perpetra diseccions i estudia els banys termals com a teràpia.[ 120]
1292–1350: Ibn Qayyim al-Jawziya
1308: Arnau de Vilanova metge i alquimista de la Corona d'Aragó , escriu el Regimen Sanitatis ad regem Aragonum Speculum medicinae d'impacte a tot Europa.[ 121]
1317: Matthaeus Silvaticus metge i botànic de l'Escola Salernitna escriu la farmacopea Pandectarum Medicinae or Pandectae Medicinae que va comptar amb onze edicions conegudes.[ 122]
1326: Alessandra Giliani , bolonyesa es considera la primera dona documentada que esta vinculada a estudis d'anatomia i anatomia patològica
1348: Jacme d'Agramont metge de la Corona d'Aragó publica el primer text mèdic en català sobre la pesta negra : Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats [ 123]
1349: Ibn Jatima : metge andalusí estudia diferents episodis de pesta en Tahsíl garad al-qásid fi tafsil al-marad al-wafid , o Consecució del la fi proposada en l'aclaració de la malaltia de la pesta. [ 124]
d. 1363: Gui de Chauliac metge occità escriu Chirurgia Magna ,[ 125]
ca 1376: John Ardene , considerat el primer cirurgià anglès, escriu un document sobre fistula anal .[ 126]
f. 1460: Heinrich von Pfolspeundt [ 127] [ 128] [ 129]
1443-1502: Antonio Benivieni [ 130] Anatomia patològica [ 131]
1493-1541: Paracels Sobre la relació entre medicina i cirurgia[ 132] [ 133]
Hieronymus Fabricius , Operationes chirurgicae , 1685
↑ Les dates indicades per a aquests treballs mèdics són incertes Un homenatge a l'hinduisme suggereix que Sushruta va viure al segle v aC.
↑ Wilford , John Noble «Lessons in Iceman's Prehistoric Medicine Kit ». ↑ Issues in Pharmaceuticals by Disease, Disorder, or Organ System: 2011 Edition ISBN 9781464967566 ↑ «Imhotep ». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 30 desembre 2015]. ↑ 4,0 4,1 Silverberg , Robert. The Dawn of Medicine ↑ Colón , A. R.. Nurturing children: a history of pediatrics ISBN 9780313310805 ↑ Worton , Michael; Wilson-Tagoe , Nana. National healths: gender, sexuality and health in a cross-cultural context ISBN 978-1-134-05686-6 ↑ Hickey , Todd M; O'Connell, Elisabeth. «The Center for the Tebtunis Papyri | UC Berkeley Library ». CPT (Center for the Tebtunis Papyri), 2003. [Consulta: 30 desembre 2020].↑ Bardinet, Thierry. . Les papyrus médicaux de l'Egypte pharaonique : traduction intégrale et commentaire ISBN 2-213-59280-2 ↑ Wilkins , Robert H. Neurosurgical classics ISBN 1-879284-09-X ↑ Nunn, J. F. (John Francis) . Ancient Egyptian medicine ISBN 0-8061-3504-2 ↑ «L'Esculapi. El retorn del déu ». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. [Consulta: 30 desembre 2020]. ↑ Iversen , Erik; Carlsbergfondet (Copenhagen , Denmark); Københavns universitet ; Ægyptologiske laboratorium . Papyrus Carlsberg no. VIII, with some remarks on the Egyptian origin of some popular birth prognoses. ↑ Loudon , Irvine. Western Medicine: An Illustrated History ISBN 9780199248131 ↑ Turgut , Mehmet «Ancient medical schools in Knidos and Kos » (en anglès). Child's Nervous System , 27, 2, 01-02-2011, pàg. 197-200. DOI : 10.1007/s00381-010-1271-2 . ISSN : 1433-0350 .↑ Gardiner , Alan H. «The House of Life » (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology , 24, 1, 01-12-1938, pàg. 157-179. DOI : 10.1177/030751333802400131 . ISSN : 0307-5133 .↑ Salguero , C. Pierce «The Buddhist Medicine King in Literary Context: Reconsidering an Early Medieval Example of Indian Influence on Chinese Medicine and Surgery ». History of Religions , 48, 3, 2009, pàg. 183-210. DOI : 10.1086/598230 . ISSN : 0018-2710 .↑ Boslaugh , Sarah. Encyclopedia of epidemiology ISBN 978-1-4522-6559-9 ↑ 18,0 18,1 Harris , Charles Reginald Schiller. The heart and the vascular system in ancient Greek medicine, from Alcmaeon to Galen ↑ 19,0 19,1 Longrigg , James. Greek Rational Medicine: Philosophy and Medicine from Alcmaeon to the Alexandrians ISBN 9780415025942 ↑ 20,0 20,1 Magill , Frank N. Dictionary of World Biography: The Ancient World ISBN 9781579580407 ↑ González Escudero , Santiago «Raíces y elementos en Empédocles ». El Basilisco: Revista de materialismo filosófico , 13, 1981, pàg. 62–69. ISSN : 0210-0088 .↑ Silverberg , Robert. The dawn of medicine ↑ Carrick , Paul. Medical Ethics in the Ancient World ISBN 9780878408498 ↑ Crivellato , Enrico; Mallardi , Franco; Ribatti , Domenico «Diogenes of Apollonia: A pioneer in vascular anatomy » (en anglès). The Anatomical Record Part B: The New Anatomist , 289B, 4, 2006, pàg. 116–120. DOI : 10.1002/ar.b.20106 . ISSN : 1552-4914 .↑ Keyser , Paul Turquand; Scarborough , John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World ISBN 978-0-19-973414-6 ↑ Alsina Clota , José «La Medicina Hipocràtica: una representació ». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut , 28, 1997, pàg. 1. ISSN : 2385-4200 .↑ «Huangdi Neijing: El Canon Interno del Emperador Amarillo » (en castellà), 20-06-2016. [Consulta: 31 desembre 2020]. ↑ Traver , Andrew G. From Polis to Empire, the Ancient World, C. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary ISBN 9780313309427 ↑ Smith , William. «Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Diocles Carystius",page 1011 (v. 1) », 1867. Arxivat de l'original el 2005-10-26. [Consulta: 31 desembre 2020].↑ Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander by Richard A. Gabriel, 2010, pg. 10↑ Philinus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
↑ Staden , Heinrich von; Herophilus ; Chalcedonius , Herophilus. Herophilus: The Art of Medicine in Early Alexandria: Edition, Translation and Essays Cambridge University Press , 1989-04-20, p. 138. ISBN 978-0-521-23646-1 ↑ Selin , Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures ISBN 978-0-7923-4066-9 ↑ Balalykin , Dmitry A. «What do we know about Erasistratus? Part1 ». History of Medicine: russian journal , 2018, pàg. 3-13. Arxivat de l'original el 2021-10-16 [Consulta: 31 desembre 2020].↑ Mitchell et al.editors. 1999, Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide pàg 1-2
↑ «Agarwal, D.P. "About The Date Of Caraka, The Famous Ancient Physician". ». www.infinityfoundation.com., 01-07-2002. Arxivat de l'original el 2002-07-01. [Consulta: 31 desembre 2020]. ↑ Smith , William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood. ↑ Adler , Robert E. Medical Firsts: From Hippocrates to the Human Genome ISBN 9780471401759 ↑ Segura Ramos , Bartolomé «Enfermar, envejecer y morir en los tiempos de Tito a Trajano ». Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos , 27, 1, 2007, pàg. 87–116. ISSN : 1131-9062 .↑ Celsus , Aulus Cornelius. The first four books of Aur. Corn. Celsus de re medica, with an ordo verborum and tr. by J. Steggall ↑ «Dioscorides: Materia Medica ». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 31 desembre 2020]. ↑ Smith , William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood. ↑ Todman , Don «Soranus of Ephesus (AD 98–138) and the Methodist sect: » (en anglès). Journal of Medical Biography , 01-02-2008. DOI : 10.1258/jmb.2007.007011 .↑ Dunn , P «Galen (AD 129-200) of Pergamun: anatomist and experimental physiologist ». Archives of Disease in Childhood Fetal and Neonatal Edition , 88, 5, 9-2003, pàg. F441–F443. DOI : 10.1136/fn.88.5.F441 . ISSN : 1359-2998 . PMC : 1721609 . PMID : 12937057 .↑ Vegetti , Mario «Galeno e la rifondazione della medicina ». Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam , 15, 1995, pàg. 67–101. ISSN : 0211-9536 .↑ Riddle , John M. «Gargilius Martialis as a Medical Writer » (en anglès). Journal of the History of Medicine and Allied Sciences , 39, 4, 01-10-1984, pàg. 408–429. DOI : 10.1093/jhmas/39.4.408 . ISSN : 0022-5045 .↑ Nutton , Vivian. Ancient Medicine ISBN 978-1-136-17276-2 ↑ Lawson , Russell M.; Services , Abc-clio Information. Science in the Ancient World: An Encyclopedia ABC-CLIO , 2004, p. 175. ISBN 978-1-85109-534-6 ↑ Horden , Peregrine «The Earliest Hospitals in Byzantium, Western Europe, and Islam ». The Journal of Interdisciplinary History , 35, 3, 2005, pàg. 361–389. ISSN : 0022-1953 .↑ Ziegler , Tiffany A. Medieval Healthcare and the Rise of Charitable Institutions: The History of the Municipal Hospital ISBN 978-3-030-02056-9 ↑ Horden , Peregrine. Cultures of Healing: Medieval and After ISBN 978-0-429-65732-0 ↑ Windsor , Laura Lynn. Women in Medicine: An Encyclopedia ABC-CLIO , 2002, p. 75. ISBN 978-1-57607-392-6 ↑ Hornblower , Simon; Spawforth , Antony; Eidinow , Esther. The Oxford Companion to Classical Civilization ISBN 978-0-19-101676-9 ↑ Langslow , D. R.. Medical Latin in the Roman Empire ISBN 978-0-19-165729-0 ↑ Riva , Michele Augusto; Cesana , Giancarlo «The charity and the care: the origin and the evolution of hospitals ». European Journal of Internal Medicine , 24, 1, 1-2013, pàg. 1–4. DOI : 10.1016/j.ejim.2012.11.002 . ISSN : 1879-0828 . PMID : 23199643 .↑ Keyser , Paul Turquand; Scarborough , John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World ISBN 978-0-19-973414-6 ↑ Albala , Ken. Eating Right in the Renaissance ISBN 9780520927285 ↑ Fiori , Emiliano. Sergius of Reshʿaynā DOI 10.1007/978-1-4020-9729-4_461 ISBN 978-1-4020-9729-4 ↑ Prioreschi , Plinio. A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine ISBN 9781888456042 ↑ Greenhill, William Alexander (1867). «Alexander ». En William Smith, ed. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1 . Boston: Little, Brown and Company. pp. 126-127
↑ Greenhill, William Alexander. «Aetius ». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
↑ Dey , Hendrik W. «Diaconiae, xenodochia, hospitalia and monasteries: ‘social security’ and the meaning of monasticism in early medieval Rome » (en anglès). Early Medieval Europe , 16, 4, 2008, pàg. 398–422. DOI : 10.1111/j.1468-0254.2008.00236.x . ISSN : 1468-0254 .↑ Touwaide , Alain. Stephanus of Athens DOI 10.1002/9781444338386.wbeah21306 ISBN 978-1-4443-3838-6 ↑ García García , Inmaculada; Ramos Cobos , Maria del Carmen; Gozalbes Cravioto , Enrique «Enfermedad y cuidados en la obra de Isidoro de Sevilla: Siglo VII ». Index de Enfermería , 14, 51, 3-2005, pàg. 70–73. ISSN : 1132-1296 .↑ Riggs , Christina. The Oxford Handbook of Roman Egypt ISBN 9780191626333 ↑ Pormann , P. E.. The Oriental Tradition of Paul of Aegina's "Pragmateia" ISBN 9789004137578 ↑ The Oxford illustrated history of medieval Europe ISBN 0-19-820073-0 ↑ Robin , E D; Notkin , H «al-Kindi--physician, philosopher, and savant seven centuries before the Renaissance. ». Western Journal of Medicine , 162, 1, 1-1995, pàg. 66–67. ISSN : 0093-0415 . PMC : 1022604 . PMID : 7863668 .↑ Ferré , Lola. «The Multi-Cultural Origins of the Salernitan Medical School: A Historiographical Debate » (en anglès), 2018. [Consulta: 3 gener 2021].↑ De Vos , Paula «The "Prince of Medicine": Yūhannā ibn Māsawayh and the foundations of the western pharmaceutical tradition ». Isis; an International Review Devoted to the History of Science and Its Cultural Influences , 104, 4, 12-2013, pàg. 667–712. DOI : 10.1086/674940 . ISSN : 0021-1753 . PMID : 24783490 .↑ Iskandar , Albert Z. Ḥunayn Ibn Isḥāq DOI 10.1007/978-1-4020-4425-0_9796 ISBN 978-1-4020-4425-0 ↑ Meyerhof , Max «`Alî at-Tabarî's ``Paradise of Wisdom, one of the oldest Arabic Compendiums of Medicine ». Isis , 16, 1, 01-07-1931, pàg. 6–54. DOI : 10.1086/346582 . ISSN : 0021-1753 . ↑ Rosenthal , Franz «Isḥâq b. Hunayn's Ta'rîḫ al-aṭibbâ' ». Oriens , 7, 1, 1954, pàg. 55–80. DOI : 10.2307/1579054 . ISSN : 0078-6527 .↑ Pormann, Peter E. . The oriental tradition of Paul of Aegina's Pragmateia ISBN 90-04-13757-2 ↑ Modanlou , Houchang D. «A tribute to Zakariya Razi (865 - 925 AD), an Iranian pioneer scholar ». Archives of Iranian Medicine , 11, 6, 11-2008, pàg. 673–677. ISSN : 1029-2977 . PMID : 18976043 .↑ Israeli , Isaac. Isaac Israeli: A Neoplatonic Philosopher of the Early Tenth Century ISBN 978-0-226-01615-3 ↑ Graetz , Heinrich. History of the Jews: Volume 2 ISBN 978-3-7523-3765-5 ↑ Glick , Thomas F.; Livesey , Steven; Wallis , Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia ISBN 978-1-135-45939-0 ↑ Amr Samir S. ; Tbakhi Abdelghani «Abu Al Qasim Al Zahrawi (Albucasis): Pioneer of Modern Surgery ». Annals of Saudi Medicine , 27, 3, 01-05-2007, pàg. 220–221. DOI : 10.5144/0256-4947.2007.220 . PMC : PMC6077085 . PMID : 17575478 .↑ González Marrero , José Antonio «Innovación en el discurso científico medieval a través del Taqwīm Al-Ṣiḥḥa de Ibn Buṭlān (Lat. Tacuinum Sanitatis) ». Revista Chilena de Estudios Medievales , 14, 2018, pàg. 19–29. ISSN : 0719-2215 .↑ Carbó , Laura «La Cronografía de Miguel Psellos: La recepción de la tradición clásica y la síntesis con la visión cristiana de la Historia ». De Medio Aevo , 5, 1, 2014, pàg. 67–94. ISSN : 2255-5889 .↑ Alfonso Tejeda , Francisco Iván; Díaz Acosta , Yennielis; Martínez Ramos , Aide Teresita; Rivas Corría , Betsy; Benítez Pérez , Carlos «Avicena y la trascendencia de la medicina y la cultura islámicas en el mundo occidental ». EDUMECENTRO , 8, 12-2015, pàg. 32-47. ISSN : 2077-2874 .↑ Green , Monica H. «In Search of an " Authentic " women's medicine : the strange fates of Trota of Salerno and Hildegard of Bingen ». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam , 19, 1999, pàg. 25–54. ISSN : 2340-7948 .↑ «Azucena Ruiz Viedma. Dones Sàvies: La Tròtula Catalana. ». [Consulta: 6 gener 2021]. ↑ Pinzón Avendaño , Eduardo «Interacciones entre Bizancio y el islam en el medio letrado: Simeón Seth en el contexto del siglo XI ». Erytheia: Revista de estudios bizantinos y neogriegos , 38, 2017, pàg. 51–74. ISSN : 0213-1986 .↑ Goodwin , Scott. Meaningful Healthcare Experience Design: Improving Care for All Generations ISBN 978-1-351-64662-8 ↑ Balliu , Christian «Constantino el Africano, o cuando el monasterio revisita la medicina ». La traducción en los monasterios . Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2004, pàg. 139–151.↑ Marín , José «Ana Comneno: época, vida y obra ». Arqueología, historia y viajes sobre el mundo medieval , 45, 2012, pàg. 22–31. ISSN : 1698-0387 .↑ De Costa , Caroline «St Anthony's fire and living ligatures: a short history of ergometrine ». Lancet (Londres (Anglaterra)) , 359, 9319, 18-05-2002, pàg. 1768–1770. DOI : 10.1016/S0140-6736(02)08658-0 . ISSN : 0140-6736 . PMID : 12049883 .↑ Clements , Barbara Evans. A History of Women in Russia: From Earliest Times to the Present ISBN 978-0-253-00104-7 ↑ Waddington , Keir. Medical Education at St. Bartholomew's Hospital, 1123-1995 ISBN 978-0-85115-919-5 ↑ Aciduman , Ahmet; Arda , Berna; Kahya , Esin; Belen , Deniz «The Royal Book by Haly Abbas from the 10th century: one of the earliest illustrations of the surgical approach to skull fractures ». Neurosurgery , 67, 6, 12-2010, pàg. 1466–1474; discussion 1474–1475. DOI : 10.1227/NEU.0b013e3181f8d392 . ISSN : 1524-4040 . PMID : 21107177 .↑ Rosner , Fred. The Medical Legacy of Moses Maimonides ISBN 978-0-88125-573-7 ↑ Selin , Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures ISBN 978-0-7923-4066-9 ↑ «RUGGERO Frugardo o dei Frugardi in "Enciclopedia Italiana" » (en italià). [Consulta: 3 gener 2021]. ↑ Noguera , Montserrat; Bárcena , Carles C. «El arte de curar según Averroes ». Natura Medicatrix: Revista médica para el estudio y difusión de las medicinas alternativas , 45 (Invierno), 1996, pàg. 5–8. ISSN : 0212-9078 .↑ Garrido Anes , Maria Edurne «Geographical and dialectal distribution of platearius' "Liber de simplici medicina" in England ». IJES, International Journal of English Studies , 5, 2, 2005, pàg. 93–114. ISSN : 1578-7044 .↑ Mattoni , S.; Scarnò , M.; Valensise , Maria Rosaria; Mongardini , M.; Bucci , Roberto «From a Pope's nightmare, a great public health institution: the Santo Spirito in Saxia Hospital, in Rome ». Italian Journal of Public Health , 2010. DOI : 10.2427/5738 .↑ Martino , Giulio De; Bruzzese , Marina. Las filósofas: las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento ISBN 978-84-376-1440-3 ↑ Garcia-Ballester , Luis; French , Roger; Arrizabalaga , Jon; Cunningham , Andrew. Practical Medicine from Salerno to the Black Death Cambridge University Press , 1994, p. 60. ISBN 978-0-521-43101-9 ↑ Siraisi , Nancy G. Taddeo Alderotti and His Pupils: Two Generations of Italian Medical Learning ISBN 978-0-691-19816-3 ↑ Comrie , John D. «Michael Scot: A Thirteenth-Century Scientist and Physician ». Edinburgh Medical Journal , 25, 1, 7-1920, pàg. 50–60. ISSN : 0367-1038 . PMC : 5285926 .↑ Keen , Elizabeth. The Journey of a Book: Bartholomew the Englishman and the Properties of Things ISBN 978-1-921313-07-3 ↑ Barón Fernández , José «Ibn An-Nafis y la circulación de la sangre ». Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas , 4 (JUL), 1971, pàg. 7–26. ISSN : 0300-8169 .↑ Selin , Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures ISBN 978-1-4020-4559-2 ↑ Goes , Frank Joseph. The Eye in History ISBN 978-93-5090-274-5 ↑ Selin , Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures ISBN 978-0-7923-4066-9 ↑ Gritzalis KC (2008) The biological elements and the aspects on human biology of Demetrios Pepagomenos (AD 13th century) in his work “Syntagma peri Podagras” (=Compendium on Gout). Analecta Historico Medica, Anno VI, n.2, Luglio-Dicembre 2008. [Addendum al II volume], pp. 85-92.(reprint In: IV International Meeting on the History of Medicine: 85-92)
↑ de Tovar , C. «Les versions françaises de la Chirurgia parva de Lanfranc de Milan: étude de la tradition manuscrites ». Revue D'histoire Des Textes , 12-13, 1982-1983, pàg. 195–262. ISSN : 0373-6075 . PMID : 11635780 .↑ Tsoucalas , Gregory; Karamanou , Marianna; Androutsos , George «The eminent Italian scholar Pietro d'Abano (1250-1315) and his contribution in anatomy ». Italian Journal of Anatomy and Embryology = Archivio Italiano Di Anatomia Ed Embriologia , 116, 1, 2011, pàg. 52–55. ISSN : 1122-6714 . PMID : 21898974 .↑ Wheatley , Edward «Blindness, Discipline, and Reward: Louis IX and the Foundation of the Hospice des Quinze Vingts » (en anglès). Disability Studies Quarterly , 22, 4, 15-10-2002. DOI : 10.18061/dsq.v22i4.385 . ISSN : 2159-8371 .↑ Cifuentes , Lluis. «Borgognoni, Teodoric (Lucca, 1205 – Bolonya, 1298) ». MedCat. [Consulta: 6 gener 2021].↑ Ghosh , Sanjib K. «Henri de Mondeville (1260-1320): Medieval French Anatomist and Surgeon » (en anglès). European Journal of Anatomy , 19, 3, 29-03-2021, pàg. 309–314. ISSN : 1136-4890 .↑ Carachi , Robert. A History of Surgical Paediatrics ISBN 978-981-277-228-2 ↑ Diamandopoulos , A. A. «Joannes Zacharias Actuarius. A witness of late Byzantine uroscopy, closely linked with Thessaloniki ». Nephrology, Dialysis, Transplantation: Official Publication of the European Dialysis and Transplant Association - European Renal Association , 16 Suppl 6, 2001, pàg. 2–3. DOI : 10.1093/ndt/16.suppl_6.2 . ISSN : 0931-0509 . PMID : 11568224 .↑ Mavrodi , Alexandra; Paraskevas , George «Mondino de Luzzi: a luminous figure in the darkness of the Middle Ages ». Croatian Medical Journal , 55, 1, 2-2014, pàg. 50-53. DOI : 10.3325/cmj.2014.55.50 . ISSN : 1332-8166 . PMC : 3944418 . PMID : 24577827 .↑ Pérez Ibáñez , María Jesús «Los pronósticos médicos en la medicina medieval: el "Tractatus de crisi et de diebus creticis" de Bernardo de Gordonio ». Revista de estudios latinos: RELat , 3, 2003, pàg. 252–255. ISSN : 1578-7486 .↑ Lippi , Donatella; Luigi Padeletti. «The Spedale of Santa Maria Nuova in Florence - Hektoen International ». Hektoen International Journal. [Consulta: 5 gener 2021].↑ Vincent Ilardi, Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes (Filadèlfia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), page 5 .
↑ Thorndike , L. «Consilia and more works in manuscript by Gentile da Foligno ». Medical History , 3, 1, 1-1959, pàg. 8–19. DOI : 10.1017/s0025727300024212 . ISSN : 0025-7273 . PMC : 1034443 . PMID : 13632204 .↑ Garcia Ballester , Luis «Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309) : el Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno ». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam , 2, 1982, pàg. 97–158. ISSN : 2340-7948 .↑ De Vos , Paula «European Materia Medica in Historical Texts: Longevity of a Tradition and Implications for Future Use ». Journal of ethnopharmacology , 132, 1, 28-10-2010, pàg. 28–47. DOI : 10.1016/j.jep.2010.05.035 . ISSN : 0378-8741 . PMC : 2956839 . PMID : 20561577 .↑ Agramunt , Jaume d´ «Regiment de preservació de pestilència : (Lleida, 1348) » (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes , 1998.↑ Herrera Carranza , M. «A propósito de pandemias: Ibn Jatima de Almería anticipa el concepto fisiopatológico de fallo multiorgánico en el siglo XIV ». Medicina Intensiva , 18-07-2020. DOI : 10.1016/j.medin.2020.05.010 . ISSN : 0210-5691 . PMC : 7367800 . PMID : 32690324 .↑ Barr , Justin; Schalick , Walton O.; Shortell , Cynthia K. «Surgeons in the time of plague: Guy de Chauliac in fourteenth-century France » (en anglès). Journal of Vascular Surgery Cases and Innovative Techniques , 6, 4, 01-12-2020, pàg. 657–658. DOI : 10.1016/j.jvscit.2020.07.006 . ISSN : 2468-4287 . PMID : 32838095 .↑ Pearn , John «Master John of Arderne (1307-1380): a founder of modern surgery ». ANZ journal of surgery , 82, 1-2, 1-2012, pàg. 46–51. DOI : 10.1111/j.1445-2197.2011.05670.x . ISSN : 1445-2197 . PMID : 22507495 .↑ Grant , Edward. Source Book in Medieval Science ISBN 9780674823600 ↑ 128,0 128,1 128,2 McCallum , Jack E. Military Medicine: From Ancient Times to the 21st Century ABC-CLIO , 1 febrer 2008. ISBN 9781851096930 ↑ 129,0 129,1 Buck , Albert Henry. The growth of medicine from the earliest times to about 1800 ↑ Benivieni , Antonio. De abditis nonnullis ac mirandis morborum & sanationum causis ↑ Thorndike , Lynn. A History of Magic and Experimental Science: Fourteenth and fifteenth centuries ISBN 9780231087971 ↑ Pagel , Walter. Paracelsus: An Introduction to Philosophical Medicine in the Era of the Renaissance ISBN 9783805535182 ↑ Crone , Hugh D. Paracelsus: The Man who Defied Medicine : His Real Contribution to Medicine and Science ISBN 9780646433271 ↑ Hamilton , William. The history of medicine, surgery and anatomy ↑ 135,0 135,1 Zimmerman , Leo M. Great Ideas in the History of Surgery ISBN 9780930405533 ↑ M.D. , FREDERIC S. DENNIS. SYSTEM OF SURGERY ↑ Schumpelick , Volker. Hernien ISBN 9783131173645 ↑ Barsky , Arthur Joseph British Journal of Plastic Surgery , 17, 1964, pàg. 335–50. DOI : 10.1016/s0007-1226(64)80059-x . PMID : 14218955 [Consulta: 7 desembre 2012].↑ Paget , Stephen. Ambroise Paré and his times, 1510-1590 ↑ Paré , Ambroise. The Workes of that Famous Chirurgion Ambrose Parey ↑ Tallett , Frank. War and Society in Early-Modern Europe: 1495-1715 ISBN 9780415160735 ↑ Wolf , Abraham. A history of science, technology and philosophy in the 16th & 17th centuries ↑ Norton , Jeffrey A. Surgery: Basic Science and Clinical Evidence ISBN 9780387681139 ↑ 144,0 144,1 Ellis , Harold. A History Of Surgery Cambridge University Press , 2001, p. 47. ISBN 9781841101811 ↑ Asling , C. W.. The Epitome of Andreas Vesalius ISBN 9781163151303 ↑ Vesalius , Andreas. Andreae Vesalii Bruxellensis Epitome anatomica ↑ Finlayson , JamesAccount of the life and works of Maister Peter Lowe: the founder of the Faculty of Physicians and Surgeons of Glasgow ↑ Woodall , John. The Surgions Mate ISBN 9780906230152 ↑ Longmore , Sir Thomas. Richard Wiseman, surgeon and sergeant-surgeon to Charles II.: A biographical study ↑ Wiseman , Richard. Eight chirurgical treatises, on these following heads: viz. I. Of tumours. II. Of ulcers. III. Of diseases of the anus. IV. Of the king's evil. V. Of wounds. VI. Of gun-shot wounds. VII. Of fractures and luxations. VIII. Of the lues venerea ↑ Heister , Lorenz. A General System of Surgery: In Three Parts ... ↑ Houstoun , Robert. Lithotomus castratus; or Mr. Cheselden's Treatise on the high operation for the stone: thoroughly examin'd and plainly found to be Lithotomia Douglassiana, under another title: in a letter to Dr. John Arbuthnot. With an appendix, wherein both authors are fairly compar'd ↑ Cheselden , William. Anatomical Tables of the Human Body. by William Cheselden, Surgeon to His Majesty's Royal Hospital at Chelsea, Fellow of the Royal Society, and Member ISBN 9781170888018 ↑ Dran , Henri-François Le. The operations in surgery ↑ Pott , Percivall. The chirurgical works of Percival Pott ...: to which are added a short account of the life of the author, a method of curing the hydrocele by injection and occasional notes and observations by Sir James Earle ↑ Pott , Percivall. The chirurgical works of Percivall Pott: with his last corrections ↑ Mostof , Seyed Behrooz. Who's Who in Orthopedics ISBN 9781846280702 ↑ International Journal of Surgery: Devoted to the Theory and Practice of Modern Surgery and Gynecology ↑ Paget , Stephen. John Hunter, man of science and surgeon (1728-1793) ↑ Moore , Wendy. The Knife Man: The Extraordinary Life and Times of John Hunter, Father of Modern Surgery ISBN 9780767916523 ↑ Londres , Hunterian Museum. A guide to the Hunterian Museum: John Hunter, 1728-1793 ↑ Desault , Pierre-Joseph. Parisian Chirurgical Journal ↑ Porter , Roy. The Cambridge Illustrated History of Medicine Cambridge University Press , 30 juliol 2001, p. 221. ISBN 9780521002523 ↑ Bell , Benjamin. A System of Surgery. by Benjamin Bell, ... Illustrated with Copperplates. ... the Fifth Edition. Volume 6 of 6 ISBN 9781140774365 ↑ Kingsnorth , Andrew N. Fundamentals of Surgical Practice Cambridge University Press , 2006, p. 265. ISBN 9780521677066 ↑ Scarpa , Antonio. A treatise on the anatomy, pathology and surgical treatment of aneurism, with engravings ↑ Bell , John. The principles of surgery ↑ M.D. , Ann M. Berger. Principles and Practice of Palliative Care and Supportive Oncology, 3e ISBN 9780781795951 ↑ Larrey , baron Dominique Jean. Memoirs of Military Surgery, and Campaigns of the French Armies, on the Rhine, in Corsica, Catalonia, Egypt, and Syria; at Boulogne, Ulm, and Austerlitz; in Saxony, Prussia, Poland, Spain, and Austria ↑ (baron) , Dominique Jean Larrey. Memoirs of military surgery: Containing the practice of the French military surgeons during the principal campaigns of the late war. Abridged and translated from the French by John Waller. In two parts ↑ (baron) , Dominique Jean Larrey. Memoir of Baron Larrey, surgeon-in-chief of the Grande Armée, from the French ↑ bart.) , Astley Paston Cooper (sir, 1st. The lectures of sir Astley Cooper, bart ... on the principles and practice of surgery, with additional notes and cases, by F. Tyrrell ↑ Cooper , Sir Astley. A manual of surgery: founded upon the principles and practice lately taught by Sir Astley Cooper ... and Joseph Henry Green ... ↑ Garrison , Fielding Hudson. An Introduction to the history of medicine ↑ Bell , John. The anatomy and physiology of the human body ↑ Wylock , Paul. The Life and Times of Guillaume Dupuytren, 1777-1835 ISBN 9789054875727 ↑ Dupuytren , Guillaume. On the injuries and diseases of bones ↑ Eaton , Charles. Dupuytren's Disease and Related Hyperproliferative Disorders: Principles, Research, and Clinical Perspectives ISBN 9783642226960 ↑ Rutkow , Ira M. History of Surgery in the United States 1775-1900: Periodical and Pamphlet Literature ISBN 9780930405489 ↑ Sims , James Marion. Clinical notes on uterine surgery c. 3 ↑ Biography: Sims , James Marion. The story of my life
↑ Pasteur , Louis. Collected Writings ISBN 9781427798008 ↑ Truax , Rhoda. Joseph Lister: Father of Modern Surgery ISBN 9781164499572 ↑ "History of the Institution ," Drexel University College of Medicine Legacy Center . Retrieved 25 June 2015.
↑ «Còpia arxivada ». Contraception Online (Baylor College of Medicine) , 10, 6, 2-2000. Arxivat de l'original el 6 de juny 2009 [Consulta: 30 desembre 2020]. ↑ Wolfgang Saxon «Harry Martin Meyer Jr., 72; Helped Create Rubella Vaccine ». ↑ Pennington H Bull World Health Organ , 81, 10, 2003, pàg. 762–7. DOI : 10.1590/S0042-96862003001000014 . PMC : 2572332 . PMID : 14758439 .↑ Albion Street Centre . «Resource Packages: Hepatitis A ». South Eastern Sydney Illawarra Health, NSW Health Department . Arxivat de l'original el 22 de febrer 2012. [Consulta: 11 maig 2009].
Referència:
1. EUA de patent internacional. .wef 1995. ENS PTO cap.6227202 i 20020007223.
2. R. Maingot Llibre de Text d'operacions Abdominals.1997 EUA.
3. Llibre de text d'Obstetrícies i Gynecology. 2010 J P Editors.
Matapurkar B G. (1995). ENS Patent internacional 6227202 i 20020007223.Ús mèdic de cèl·lules de Tija de l'Adult. Un fenomen fisiològic nou de va Desitjar Metaplasia per regeneració de teixits i òrgans en vivo. Annals De NYAS 1998.
Bynum, W. F. and Roy Porter, eds. Companion Encyclopedia of the History of Medicine (2 vol. 1997); 1840pp; 72 long essays by scholars excerpt and text search
Conrad, Lawrence I. et al. The Western Medical Tradition: 800 BC to AD 1800 (1995); excerpt and text search
Loudon, Irvine, ed. Western Medicine: An Illustrated History (1997) online Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine .
McGrew, Roderick. Encyclopedia of Medical History (1985)
Porter The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity from Antiquity to the Present . Harper Collins, 1997. ISBN 0-00-215173-1 Porter, Roy, ed. The Cambridge History of Medicine (2006); 416pp; excerpt and text search
Singer, Charles, and E. Ashworth Underwood. A Short History of Medicine (2nd ed. 1962)
Watts, Sheldon. Disease and Medicine in World History (2003), 166pp online Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine .
Històries de les ciències bàsiques Històries de les especialitats mèdiques Medicina a les societats antigues Història dels mètodes a la medicina Desastres i plagues
