Aquest article tracta sobre la història de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Unió Europea (UE). La història sobre la política interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada país.
1 de gener: Entra en vigor l'exacció CECA (primer impost europeu).
10 de febrer: S'estableix el mercat comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les restriccions quantitatives sobre aquestes matèries.
9 de març: Spaak presenta un projecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de caràcter polític que tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els fonamentals, així com garantir la seguretat dels Estats membres enfront de les agressions externes, coordinar la política exterior dels Estats membres i instaurar el mercat comú de manera progressiva. A més preveu la implementació d'un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres (nacionals), un Tribunal de Justícia i un Comitè Econòmic i Social.
1 de gener: Els Tractats de Roma entren en vigor. La CEE i Euratom comencen a treballar en Brussel·les. L'Assemblea Parlamentària, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de Justícia són comunes a les tres Comunitats.
7 de gener: Walter Hallstein és elegit president de la Comissió de la CEE, Louis Armand, President de la Comissió de l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA.
19 de març: Se celebra a Estrasburg la sessió per la qual es crea l'Assemblea Parlamentària Europea. Schuman n'és elegit president. Aquesta Assemblea substituirà a la CECA.
10 de gener: Presa de possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.
27-30 de març: Gaetano Martino és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària que decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu.
14 de gener: Charles de Gaulle, President de França, manifesta els dubtes del seu país sobre la voluntat política del Regne Unit d'ingressar a la Comunitat, després de la qual se suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesió de tots els països candidats.
25-29 de març: Martino és reelegit President del Parlament Europeu.
2 de març: Leemans és elegit president del Parlament Europeu.
8 d'abril: Signatura a Brussel·les del Tractat de fusió dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE, Euratom), que entra en vigor l'1 de juliol de 1967.
. 1 de juliol: França trenca les negociacions sobre el finançament de la PAC. Durant un temps la delegació francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comitè de Representants Permanents.
28-29 de gener: França, després de set mesos torna a ocupar el seu lloc en el Consell a canvi del manteniment del vot per unanimitat en assumptes que estiguin en joc "interessos vitals".
7 de març: Alain Poher és elegit president del Parlament Europeu.
30 de maig: Ratificació per Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
13 de març: Poher és reelegit President del Parlament Europeu.
11 de maig: Nova sol·licitud del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc després de la de Noruega. De Gaulle segueix poc inclinat a acceptar l'adhesió britànica.
1 de juliol: Entra en vigor el Tractat de fusió dels executius de les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment les Comunitats Europees compten amb una única Comissió i un únic Consell.
3 de juliol: Primera sessió del Consell de les Comunitats Europees (CCE) sota presidència alemanya.
6 de juliol: Presa de possessió de la nova Comissió sota la presidència de Jean Rei.
1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE.
10 de març: Scelba es torna a sortir escollit com a President del Parlament Europeu.
30 de juny: S'inicien les negociacions amb els futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit).
1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidència del CCE.
2 de juliol: Inicia funcions la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió com a President.
27 d'octubre: És aprovat elInformi Davignon, l'objectiu del qual és aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants.
1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE.
22 de març: S'adopta el Pla Werner per a millorar la coordinació de les polítiques econòmiques. Els Estats han de prendre mesures per a harmonitzar les seves polítiques pressupostàries i reduir el marge de fluctuació de les seves monedes.
3 de juny: Primera reunió dels Ministres de Justícia. Els Estats concediran nous poders al Tribunal de Justícia.
1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.
1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment són anomenats Els nou.' Entra en vigor l'Acord de Lliure Comerç amb Àustria, Suïssa, Portugal i Suècia.
6 de gener: François-Xavier Ortoli pren possessió com a President de la Comissió Europea.
13 de març: Cornelis Berkhouwer és elegit president del Parlament Europeu.
1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Noruega.
1 de gener: Alemanya assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Finlàndia. ** 1 de juliol: França assumeix la Presidència del CCE.
9-10 de desembre: Se celebra a París d'una Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es decideix realitzar tres reunions anuals en qualitat de Consell Europeu. Es va donar via lliure a la celebració d'eleccions directes al Parlament Europeu.
16-17 de juliol: El Consell Europeu reunit a Brussel·les sol·licita al Consell d'Afers exteriors un informe, sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe.
15-17 de novembre: Els Caps d'Estat i de Govern de l'Alemanya França, Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Japó reunits en Rambouillet, subratllen la necessitat de recuperació econòmica en els països industrialitzats.
1-2 de desembre: El Consell Europeu es reuneix a Roma. Es discuteix l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal, la unificació de passaports i la representació comunitària única en el diàleg Nord-Sud.
15 de desembre: Se signa el Conveni sobre la patent comunitària.
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE.
9 de febrer: El Consell protegeix la sol·licitud d'adhesió de Grècia.
1-2 d'abril: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu.
1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE.
12-13 de juliol: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. S'acorda el nombre i distribució d'escons del Parlament que es triarà per sufragi universal.
29-30 d'octubre: Es reuneix a La Haia el Consell Europeu. Declaració sobre la construcció de la Unió Europea.
1 de gener: Dinamarca assumeix la Presidència del CCE.
22-24 de març: Després de les consultes CEE-Japó celebrades a Tòquio de pronúncia una declaració conjunta sobre les mesures per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balança comercial a favor del país asiàtic.
1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidència del CCE.
6-7 de juliol: Es reuneix en Bremen el Consell Europeu. Acord sobre una estratègia per a arribar a un major índex de creixement econòmic, reduir l'atur i crear un sistema monetari europeu (SME).
4-5 de desembre: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. Creació del sistema monetari europeu basat en l'ECU.
1 de gener: Alemanya assumeix la Presidència del CCE.
21-22 de març: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu.
17-19 de juny: Es reuneix a Stuttgart el Consell Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern i els Ministres d'Afers exteriors signen una Declaració Solemne sobre la Unió Europea.
1 de juliol: Grècia assumeix la Presidència del CCE.
14 de setembre:El diputat Altiero Spinelli presenta al Parlament Europeu un Projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea.
1 de gener: França assumeix la presidència del CCE.
14 de febrer: El Parlament Europeu aprova el Projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea.
19-20 de març: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu.
14 i 17 de juny: Se celebren eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal.
25-26 de juny: Es reuneix a Fontainebleau el Consell Europeu. S'assoleix un acord sobre la compensació que es concedirà al Regne Unit per a reduir la seva contribució al pressupost comunitari.
1 de juliol: Irlanda assumeix la presidència del CCE.
1 de febrer: Groenlàndia abandona la Comunitat però roman associada com a territori d'ultramar.
29-30 de març: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. S'accepta l'adhesió d'Espanya i Portugal.
14 de juny: Se signa a Schengen l'Acord de Schengen sobre l'eliminació de controls fronterers entre Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg i els Països Baixos.
1 de gener: Alemanya assumeix la presidència del CCE.
11-13 de febrer: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu.
27-28 de juny: Es reuneix a Hannover el Consell Europeu. S'expressa la inquietud davant els perills que amenacen el medi ambient i es designa un comitè com a guia cap a la unió monetària. S'acorda renovar el mandat de Delors com a President de la Comissió.
1 de juliol: Grècia assumeix la presidència del CCE.
18 de març: Finlàndia sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees.
20 de maig: El govern de Suïssa sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees (però la majoria de l'electorat suís es pronuncia en contra de l'adhesió).
2 de juny: Referèndum a Dinamarca, contrari a la ratificació del Tractat de la Unió Europea.
3-14 de juny: La comunitat participa en la Conferència de Río.
26-27 de juny: Es reuneix a Lisboa el Consell Europeu.
1 de juliol: El Regne Unit assumeix la presidència del CCE.
2 de juliol: Luxemburg ratifica el Tractat de la Unió Europea.
31 de juliol: Grècia ratifica el Tractat de la Unió Europea.
20 de setembre: França ratifica el Tractat de la Unió Europea via referèndum.
26 d'octubre: Itàlia ratifica el Tractat de la Unió Europea.
4 de novembre: Bèlgica ratifica el Tractat de la Unió Europea.
11 de desembre: Portugal ratifica el Tractat de la Unió Europea.
11-12 de desembre: Es reuneix a Edimburg el Consell Europeu, en el qual s'ofereix a Dinamarca la possibilitat de celebrar un segon referèndum sobre la ratificació del Tractat.
15 de desembre: Països Baixos ratifica el Tractat de la Unió Europea.
18 de desembre: Alemanya ratifica el Tractat de la Unió Europea.
1 de gener: Alemanya assumeix la presidència del CUE. Implantació oficial de l'euro. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal adopten l'euro com moneda oficial.
15-16 d'abril: Se celebra a Stuttgart la tercera Conferència Euromediterrània, amb la participació de Líbia per primera vegada com convidat especial.
1 de maig: Ampliació sense precedents: República Txeca, Xipre, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Eslovaca i Eslovènia es fan membres de la UE.
1 de gener: Àustria assumeix la Presidència del CUE.
El 16 de juny de 2006 els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-cinc van aprovar la proposta de la Comissió Europea de l'entrada d'Eslovènia en l'Euro per a l'1 de gener de 2007.
1 de juliol: Finlàndia assumeix la Presidència del CUE.
